La ‘llei trans’ no elimina el permís patern per al tractament hormonal en menors

Per tant, d’aprovar-se el projecte legal sense canvis, els menors a partir de 14 anys podran sol·licitar la modificació d’acord amb la seva identitat de gènere en el Registre Civil sense necessitat d’haver-se hormonat prèviament, el que els pot permetre explorar com se senten amb el nou nom i el reconeixement abans de sotmetre’s o acabar cap tractament. Entre els 14 i 16 anys la llei marca que hauran de presentar la sol·licitud en el Registre Civil «assistits pels seus representants legals».

Els tractaments hormonals i quirúrgics per a les persones trans, al ser una prestació sanitària, depenen de les comunitats autònomes. I 15 han aprovat lleis que permeten canviar de nom i sexe als documents autonòmics, com la targeta sanitària, sense necessitat d’hormonació o informe de disfòria de gènere, ja que l’OMS va deixar de considerar la transsexualitat com a malaltia el 2018. D’aquestes, almenys 6 administracions (Catalunya, Madrid, Aragó, les Balears, Cantàbria i el País Valencià) exigeixen explícitament en les seves lleis o protocols sanitaris que els pares dels menors (a partir de diferents edats segons el territori) donin el seu consentiment abans que els fills iniciïn qualsevol tractament hormonal. No és una petició universal, però sí que s’aplica en bona part del territori espanyol.

L’acompanyament

Per tant, «menteixen els pares de les associacions que diuen que facilitem o induïm l’hormonació dels seus fills, ells venen a la consulta, s’emporten tota la informació sobre els avantatges i inconvenients i els efectes secundaris de tots els tractaments i n’han d’autoritzar l’inici», assegura Rosa Almirall, ginecòloga i fundadora de Trànsit, el servei d’atenció referent a Catalunya per a les persones trans.

El protocol sanitari català del 2017 estableix que el consentiment informat l’han de firmar els dos progenitors amb la pàtria potestat, tret que hi hagi una sentència judicial que atorgui la capacitat de decidir a només un dels tutors legals. En el cas dels més grans de 16 anys i fins als 18 s’exigeix el consentiment d’un dels progenitors i en els més grans de 18 no es reclama, però si els interessats «són dependents econòmicament i viuen amb els seus pares els aconsellem que els informin i que els pares formin part del procés», explica la directora de Trànsit.

Almirall explica també que a Trànsit es fa un procés d’«escolta activa» i no s’ofereixen hormones als adolescents en la primera sessió, tret que aquests arribin acompanyats dels pares, ho tinguin «superclar» i expliquin que ja han començat a casa, en el seu entorn i els centres educatius el procés de canvi d’identitat pel seu compte, «una cosa que passa més vegades que no pensem». «La nostra missió no és ni frenar ni empènyer, la decisió sempre és de la persona i els seus pares [...] i si aquests no ho tenen clar, el procés és més lent», insisteix.

L’increment

El servei de Trànsit ha rebut un augment constant de peticions (adults i menors) des de fa 10 anys, al passar de 77 casos el 2013 a 861 l’any passat (a l’oficina situada a Barcelona). L’increment es comença a registrar des del moment que s’aprova la llei catalana el 2014 i es despatologitzen (el que significa que els psiquiatres deixen de donar permís) tant els tràmits per canviar el sexe en els documents com l’accés a tractaments. La seva fundadora també atribueix el creixement a l’educació igualitària, a la lluita de les persones trans per la seva visibilització, al fet que a les xarxes socials cada cop hi ha més informació i persones que expliquen la seva transició de gènere, però no a la ‘llei trans’ ja que el debat va sorgir fa tres anys i l’«increment ve de més lluny».

Les xifres sobre menors demostren que suposen entre un 34% i un 24% de les persones que acudeixen a Trànsit a Barcelona, sense que hi hagi un creixement lineal en els últims anys. De fet, el percentatge de visites d’adolescents aquest any és similar al del 2019 (un 29%). Malgrat això, la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental ha llançat l’avís que els «preocupa» que els adolescents puguin canviar de sexe al DNI sense que un professional valori «la seva maduresa i capacitat». «Una vegada un jove hagi anat al registre, serà impossible parar-ho i després d’això venen les hormones i la intervenció quirúrgica», assenyala Víctor Pérez, president de la societat mèdica que afirma públicament que hi ha un «boom» d’adolescents que es declaren trans perquè està «de moda» i que aquest procés s’ha incrementat des que es debat la ‘llei trans’.

Els pediatres

Notícies relacionades

La dura realitat del col·lectiu trans: el 53% pateix pobresa i el 55% s’ha intentat suïcidar

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

A aquesta veu crítica amb la nova norma s’ha afegit en l’àmbit mèdic l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària, que recomana «revisar alguns aspectes» de la llei, perquè «no valora en la mesura que seria desitjable la participació dels pares i els professionals sanitaris en el procés d’autodefinició sexual dels nens i nenes». En un comunicat emès aquest dimecres, el col·lectiu demana un «debat reflexiu» i una «regulació més ajustada a les necessitats de les persones trans» que generi «més consens».

En el costat contrari, Alejandro Alder, psicòleg i activista LGTBI, assegura que la llei «facilitarà l’assistència sanitària» al plantejar una «sèrie de drets» universals i, a més, disminuirà l’alta incidència de problemes mentals que pateix la població trans, al plantejar mesures i sancions dirigides a disminuir els persistents episodis de transfòbia.