Èxit del primer assaig en humans d’un fàrmac que ataca el càncer més comú

El MYC és un dels gens més cobejats en la investigació contra el càncer perquè participa en el progrés del 70% dels tumors comuns. Fa molt que els investigadors busquen «dianes de senyalització» d’aquest gen per atacar-lo i que intenten desenvolupar un fàrmac. Ara, un fàrmac desenvolupat a la Vall d’Hebron denominat Omomyc (OMO-103) ha demostrat, en la primera fase de l’assaig clínic, ser eficaç per inhibir la seva acció i, en alguns casos, estabilitzar la malaltia d’una manera segura.

L’estudi, liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), és una dels projectes que es presenten en un simposi internacional d’assajos clínics que arrenca aquest dimecres a Barcelona. Aquesta cita, que reuneix 1.500 experts internacionals en el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), està organitzada per les principals associacions d’investigació en càncer als dos costats de l’Atlàntic: l’Organització Europea per a la Investigació i el Tractament del Càncer (EORT, sigles en anglès), l’Institut Nacional de Càncer dels Estats Units (NCI) i l’Associació Americana d’Investigació en Càncer (AACR).

En aquest simposi es presenten els resultats de l’assaig en fase I de la doctora Elena Garralda, directora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM)-CaixaResearch del VHIO. «Aconseguir un fàrmac que sigui capaç d’inhibir químicament el gen MYC és molt difícil», explica Garralda a aquest diari. Ara, l’aparició d’Omomyc és un «pas petit en el camí adequat».

Esperança

L’estudi, que de moment està en la fase u (abans de la comercialització, s’han de superar tres fases), inclou per ara molt pocs pacients: 22 concretament. «Hem vist que té molt poca toxicitat, cosa que és una bona notícia. A més, en l’anàlisi de biomarcadors –quan prenem biòpsies dels pacients en tractament–, veiem que el fàrmac està aconseguint tancar la via de senyalització de MYC», explica Garralda.

Segons la docotra, MYC és «un dels objectius més buscats en el càncer» perquè exerceix un paper clau a la conducció i el manteniment de molts càncers humans comuns, com el de mama, pròstata, càncer de pulmó i d’ovari.

Miniproteïna

Els científics del VHIO van desenvolupar una miniproteïna anomenada Omomyc (o OMO-103) que, en experiments en laboratori i en ratolins, ja van veure que era capaç d’inhibir l’acció del MYC per promoure el creixement tumoral.

L’abril del 2021, els investigadors van iniciar un assaig clínic en fase u en 22 pacients. Els pacients presentaven una varietat de tumors sòlids, inclosos càncer de pàncrees, intestí i pulmó de cèl·lules no petites, i tots ells havien rebut entre 3 i 13 tractaments prèviament.

En 8 de 12 pacients a qui se’ls va realitzar una tomografia computeritzada (TC) després de nou setmanes de tractament es mostrava que s’havia aturat el creixement del tumor i era estable.

D’aquests, dos tenien càncer de pàncrees, tres eren de còlon, un de pulmó de cèl·lules no petites, un altre un sarcoma i l’últim un tumor de glàndula salival.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Encara és ben aviat per avaluar l’activitat del fàrmac, però estem veient l’estabilització de la malaltia en alguns pacients», va destacar la investigadora, que remarca que a més els marcadors biològics corroboren que estan «apuntant MYC amb èxit».

Aquests resultats preliminars es continuaran avaluant en la fase dos de l’assaig clínic, que començarà en els pròxims mesos. «Cal ser molt prudents. Aquest és un pas en el desenvolupament del fàrmac, però queda molt camí per endavant», insisteix Garralda. La mateixa destaca que hi ha «molt interès» a combinar aquest fàrmac amb d’altres.