Arriba el prosumer: Com funciona l'autoconsum elèctric?

La mobilitat elèctrica, l'autoconsum energètic, l'eficiència energètica de les edificacions o la producció industrial lliure d'emissions de CO₂ són elements fonamentals per a aconseguir la neutralitat de carboni que la Unió Europea ha fixat per a 2050.

Aquest escenari comporta uns reptes. Per a electrificar l'economia, s’ha d'incrementar la producció d'energia provinent de fonts renovables, un repte en el qual Catalunya s'ha quedat endarrerida; i la xarxa elèctrica ha d'adaptar-se als canvis que ja estan arribant. Una evolució necessària per a combatre el canvi climàtic, continuar avançant en la digitalització, generar noves ocupacions i, també, estalviar en la factura de la llum que actualment continua creixent per la pressió que exerceix el preu del gas.

En aquest sentit, la xarxa elèctrica no ha deixat d'evolucionar en les últimes dècades. La digitalització de la xarxa de distribució s'ha convertit en una eina essencial per a gestionar de manera eficient a tots aquests canvis. En uns anys res serà igual, i el model de produir i de consumir energia serà totalment diferent.

Què és l'autoconsum elèctric?

Fins ara el model de generació i consum energètic havia estat unidireccional, és a dir, del productor al consumidor. La generació distribuïda i el desenvolupament de les energies renovables, especialment la fotovoltaica, canvien aquest paradigma. El consumidor es converteix en un subjecte actiu que no sols consumeix, també produeix a petita escala i pot abocar a la xarxa elèctrica els excedents.

L'autoconsum és un model molt més eficient i en la línia de la transició energètica. Posem un exemple. Un barri d'una localitat catalana compta amb una gran concentració de plaques solars. Un dia qualsevol, a les 12 del migdia, aquests panells estan produint a màxim rendiment, però com els veïns es troben en els seus treballs o fent altres tasques, el consum està sota mínims. Solució? L'excedent es bolca en la xarxa elèctrica per a utilitzar millor aquests recursos i s'eviten problemes de sobrecàrrega.

Enel, el grup al qual pertany Endesa, per exemple, compta ja amb més d'un milió de prosumidors a tot el món, 37 mil a Espanya.

Modalitats i beneficis de l'autoconsum elèctric

Amb el Reial decret 244/2019 el govern va regular l'autoconsum elèctric. Amb aquesta normativa es van estipular dues modalitats:

• Subministrament d'autoconsum sense excedents. En aquest cas, les plaques solars només cobreixen la demanda del consumidor que les ha instal·lat sense injectar res a la xarxa, ja que s'instal·la un dispositiu antiabocament.

• Subministrament d'autoconsum amb excedents. En aquest cas, el consumidor i l'empresa comercialitzadora subscriuen un acord mitjançant el qual el primer injecta en la xarxa l'energia sobrant i, el segon, li compensa amb un descompte sobre la tarifa.

Els beneficis de l'autoconsum són molts. Es pot estalviar més del 50% de la factura de la llum, amortitzar la inversió en panells solars, contribuir de manera activa en la transició energètica i alguns avantatges fiscals.

Què són i com funcionen les xarxes intel·ligents?

Però si hi ha un factor que està contribuint de manera decisiva a aquest canvi de paradigma és la digitalització de la xarxa elèctrica, que està evolucionant cap a un model de ‘smart grids’, o xarxes intel·ligents. Per a poder gestionar de manera eficient l'autoconsum energètic o el creixement de la mobilitat elèctrica, entre altres, la infraestructura ha d'evolucionar i incorporar tot el potencial de la tecnologia.

“Tots els canvis que estan arribant i la descarbonització implicaran una major dependència de la societat cap a la xarxa de distribució que ens exigirà més informació, més dades, millor qualitat de subministrament, l'obertura de nous canals de comunicació amb els nostres clients, etc.”, assegura José Manuel Revuelta, director general d'Infraestructura i Xarxes d'Ibèria d'Endesa.

Per a dur a terme aquesta transformació, la companyia està treballant des de fa temps en l'automatització de la xarxa amb la instal·lació de telecomandaments que permeten gestionar a distància incidències i realitzar les maniobres necessàries. També és important la sensorització dels centres de transformació, que permet conèixer l'estat d'aquestes instal·lacions i actuar de manera preventiva.

Endesa espera arribar als 33.000 telecomandaments i sensoritzar 50.200 centres de transformació a Catalunya per a l'any 2025. A tot això se suma l'ús del ‘big data’ o la intel·ligència artificial que, cada vegada més, juguen un paper decisiu en la presa de decisions. En aquest sentit, és destacable el ‘Network Digital Twin’, una rèplica digital de la xarxa elèctrica que permet controlar cada component en temps real, fer manteniments preventius i interactuar amb el personal sobre el terreny de forma més eficient.

Un exemple: Com se soluciona una incidència en la xarxa elèctrica actualment?

I no hi ha millor manera de comprendre el que suposen aquests canvis que amb un exemple. Imagini's que es produeix una apagada en la seva localitat a causa d'un fenomen climatològic advers. Antigament, els equips havien de treballar sobre el terreny per a localitzar el punt exacte en el qual s'havia produït i la incidència podia afectar durant hores.

Ara, des del Centre de Control es poden resoldre moltes d'aquestes situacions. Gràcies als telecomandaments, que aporten informació en temps real i permeten treballar a distància, i al programa LARS (Localització d'Avaries i Reposició del Subministrament), un programari automàtic que permet realitzar maniobres per a aïllar l'avaria, el servei es podria reposar en qüestió de minuts. Segons Endesa, gràcies a aquestes tecnologies s'ha reduït un 20% el temps dedicat a resoldre una incidència de la xarxa elèctrica.