Epidèmia d’ictus: els casos augmentaran un 34% la pròxima dècada a Europa

A Espanya, unes 110.000 persones pateixen un ictus cada any, de les quals almenys un 15% moren i, entre els supervivents, entorn d’un 30% queden en situació de dependència funcional. Són dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que –amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, que se celebra aquest dissabte, dia 29– recorda que, a més, aquesta malaltia és la primera causa de discapacitat, la segona causa de mort i la segona causa de deteriorament cognitiu en la població adulta. La prevenció és clau: els neuròlegs estimen que, en la pròxima dècada, es produirà un augment del 34% en el nombre d’ictus, un increment d’un 45% de morts per la malaltia i un augment del 25% en el nombre de supervivents d’ictus amb discapacitat a Europa.

L’ictus es produeix com a conseqüència de l’alteració del flux sanguini que arriba al cervell. En més del 80% dels casos, la causa és l’obstrucció d’algun dels vasos que subministren sang, generalment per un coàgul: és el que es denomina ictus isquèmic. «Però també es pot produir per la ruptura en algun d’aquests vasos: és el que anomenem ictus hemorràgic», detalla la doctora Mar Castellanos, coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN, que precisa que, independentment del tipus d’ictus que es pateixi, «sempre estarem parlant d’una urgència mèdica, perquè, com més temps passi sense flux sanguini una zona del nostre cervell, pitjors seran les conseqüències».

L’ictus és, a més, la primera causa de mortalitat en dones, la segona en homes i la primera causa de discapacitat tant en homes com en dones: més de 350.000 persones tenen alguna limitació en la seva capacitat funcional com a conseqüència d’aquesta malaltia. Aquest any, arreu del món, 12,2 milions de persones patiran un episodi i 6,5 milions (més de la meitat) moriran per aquesta malaltia. A més, es calcula que més de 110 milions de persones que han sobreviscut a un ictus viuen amb discapacitat.

Emergència mèdica

L’ictus és una emergència mèdica, perquè és una malaltia temps dependent, remarquen els metges. És a dir, com més primerenca sigui la seva detecció, l’accés a les proves i al tractament, més gran serà la probabilitat de sobreviure a aquesta malaltia i de superar-la sense seqüeles importants. Però, malgrat que s’estima que una de cada quatre persones en edat adulta patirà un ictus al llarg de la seva vida a Espanya, només un 50% de la població en sabria reconèixer els símptomes.

Símptomes, detallen els neuròlegs, com la pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos –generalment afecta una meitat del cos i es manifesta sobretot a la cara o a les extremitats–; alteració brusca en el llenguatge, amb dificultats per parlar o entendre; alteració brusca de la visió, com ara pèrdua de visió per un ull, visió doble o pèrdua en algun costat del nostre camp visual; pèrdua brusca de la coordinació o l’equilibri, o mal de cap molt intens i diferent d’altres mals de cap habituals.

«Els símptomes de l’ictus generalment es produeixen de manera brusca i inesperada, i, tot i que habitualment els pacients en solen experimentar diversos, la identificació d’un ja és prou motiu per trucar al 112. Encara que els símptomes desapareguin al cap de pocs minuts, cal acudir a urgències», assenyala la doctora Castellanos. 

Pla europeu de prevenció

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els neuròlegs remarquen que tan important és reconèixer els símptomes com la prevenció d’aquesta malaltia. Tot i que la incidència dels ictus augmenta significativament amb l’edat, més del 60% dels casos es produeixen en persones de menys de 70 anys, i el 16%, en persones de menys de 50 anys. És a dir, que tot i que l’edat sigui un factor de risc que no es pot modificar, també hi influeixen altres factors. El tabaquisme, la inactivitat física, la dieta poc saludable, l’obesitat, el consum d’alcohol excessiu, la fibril·lació auricular, els nivells elevats de lípids en sang, la diabetis mellitus, la genètica, l’estrès... La majoria d’aquests factors són modificables. Es calcula que, només controlant adequadament els factors de risc, es podrien prevenir fins al 90% dels casos d’ictus.

Perquè, si es parla d’estimacions, els neuròlegs adverteixen que la pròxima dècada es produirà un augment del 34% en el nombre d’ictus, un increment d’un 45% de morts per ictus i un augment del 25% en el nombre de supervivents amb discapacitat a Europa. Per això aposten per estratègies com el Pla d’Acció Europeu contra l’Ictus, al qual s’ha adherit recentment el Ministeri de Sanitat i la SEN. Un pla que preveu objectius com la reducció d’almenys un 10% del nombre de casos a Europa o que el 90% o més de tots els pacients siguin tractats en unitats d’ictus, com a primer nivell d’atenció.