L’alerta per sequera amenaça ara el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès

«Si no plou, anirem a pitjor i seran més els municipis en estat d’alerta. A curt termini les coses no pinten bé, i a mitjà termini és difícil encertar amb les previsions de pluja», apunta Velasco. A l’ACA estan molt pendents que el Servei de Meteorologia de Catalunya actualitzi aquest mes de novembre l’índex de precipitació estandard (IPE) que permet avaluar la situació hídrica. El color vermell és el senyal que marca que aquest municipi està en situació crítica. Els responsables de l’ACA temen que aquesta tardor el vermell apareixerà al mapa català i que suposarà ampliar encara més la xifra de municipis afectats. «La capçalera del Llobregat, ara en prealerta, està entre els punts més vulnerables. En funció de l’IPE que surti al novembre, podria entrar en situació d’alerta», assenyala Velasco.

Alerta dissenyada per estalviar

Des de l’Agència Catalana de l’Aigua es remarca que l’alerta per sequera està dissenyada per estalviar aigua i que, d’aquesta manera, s’evitin restriccions importants en el consum domèstic. Les restriccions actuals coincideixen amb una època de menor consum que a l’estiu i, per tant, les afectacions són, en principi, menors: afecten el consum d’aigua en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. «Ara no és un moment de consum important en aquest àmbit; ni en les piscines particulars, ni en el reg agrícola. Són impactes baixos però suposen un estalvi important perquè la sequera pot ser llarga», argumenta Velasco.

Diferent és la situació en municipis que depenen de pous d’aigua. En aquests casos, la falta de pluja sí que comporta dependre de l’aigua de cisternes i, per tant, restriccions majors.

Notícies relacionades

Conclave per a l’elecció de nou papa: què és i quan comença

¿Què passa ara després de la mort del papa Francesc? Aquest és el protocol

La situació climàtica actual ha posat sobre la taula el fet que fenòmens extrems, com la sequera, seran cada vegada més habituals. És per això que Velasco remarca la necessitat que la societat «canviï d’hàbits». «La gent pensa ‘si tenim aigua, ¿per què reduir? S’ha de canviar aquesta manera de pensar perquè no tenim garantia de pluja i hem d’estalviar», insisteix.

«La millor manera de gestionar la crisi és un canvi d’hàbit que permeti no arribar a una situació crítica», assenyala abans d’instar a veure l’aigua no com a comoditat o gaudi, sinó com «un recurs escàs i necessari». «S’ha d’anar canviant de cultura», insisteix. Es pot començar en una cosa tan bàsica com la dutxa: que duri el que dura una cançó de dos o tres minuts. Actualment, els pantans i embassaments catalans estan al 36% de la seva capacitat.