El pla pilot de la renda bàsica universal busca 5.000 catalans per donar-los 800 euros al mes

A nivell mundial s’han fet experiments similars, però cap amb les característiques de la prova pilot catalana. Hi haurà 2.500 beneficiaris elegits de manera aleatòria. Els altres 2.500 seran veïns de dos pobles d’entre 1.200 i 1.400 habitants de dues províncies diferents. Quan s’aprovin els pressupostos, o el projecte tingui garantits els més de 40 milions que es requereixen a l’any, es començarà a comunicar qui són els beneficiaris. EL PERIÓDICO ha tingut accés als plans d’aquest experiment que ha de començar abans de l’estiu del 2023.

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una idea, impulsada per un grup d’economistes amb reconeixement mundial, que considera que els estats han de donar a totes les persones una quantitat mínima per evitar que visquin sota el llindar de la pobresa. A diferència de les prestacions socials ja existents, la Renda Bàsica s’atorga a tots els ciutadans (independentment de la seva renda) i, a partir d’aquí,cadascú decideix si vol treballar per augmentar el seu capital o no. A Catalunya, les principals entitats socials ja l’estan assenyalant com la solució necessària davant l’important increment de la pobresa, tot i que per abordar-la és imprescindible una reforma fiscal de pes.

Abans que sigui una realitat per al conjunt de població, la Generalitat vol estudiar si és viable aplicar la RBU i, sobretot, quin impacte pot tenir en la vida de les persones. Fa un any, el Govern va nomenar el doctor Sergi Raventós al capdavant de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la RBU, que està adscrita al Departament de Presidència. Avui ja hi treballen un expert en anàlisi de dades, una sociòloga, un jurista i un economista que, amb l’assessorament de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, han desenvolupat com serà el pilot.

Escollits de manera aleatòria

¿Com funcionarà aquesta experiència? D’una banda, l’oficina del pla pilot escollirà de manera aleatòria 2.500 persones que visquin en un miler de llars. Cada persona més gran de 18 anys d’aquestes llars rebrà 800 euros al mes, independentment de la seva ocupació o realitat laboral. I per cada menor a càrrec seu s’hi afegeixen 300 euros.

Qualsevol català pot rebre una carta de l’Administració notificant-li que ha sigut elegit per participar en aquest pla pilot. Els únics que queden exempts d’aquest projecte són les persones que ingressen més de 45.000 euros bruts a l’any o que paguen l’impost de patrimoni. És el 10% de la població més rica a Catalunya. Si la renda bàsica universal fos real, aquest col·lectiu hauria de pagar més impostos del que rebrien de prestació. «Com que no podem crear una política d’impostos, hem decidit deixar-los al marge», explica Raventós. Els escollits hauran de respondre la missiva i donar el ‘sí que vull’. Si no, quedaran fora de l’experiment.

«Hem decidit fer aquesta mostra per fixar-nos en els elements individuals que provoca la renda en una llar», explica Raventós. ¿Les dones que pateixen violència se sentiran més empoderades per denunciar els seus agressors? ¿Millorarà l’emancipació juvenil? ¿Els treballadors reduiran la seva jornada per passar més temps amb la seva família? ¿Hi haurà més persones que optin per deixar la treball i posar-se a estudiar per canviar de sector o complir un somni que mai es van poder permetre? ¿Decidiran tenir fills?

Dos pobles afortunats

Paral·lelament, s’han seleccionat dos pobles on les persones empadronades des de fa almenys un any, a excepció del 10% de rendes més altes, cobraran també aquesta prestació. Saber quins municipis seran és el secret més gran que guarda Raventós, no es farà públic fins a prendre la decisió i comunicar-ho formalment als alcaldes.

Seran pobles d’entre 1.200 i 1.400 habitants i les característiquesseran similars a la mitjana catalana pel que fa a la ataxa d’atur, renda neta mitjana per persona, índex de desigualtat, usuaris dels serveis socials, hospitalitzacions, accés al batxillerat... Per seleccionar-los, s’ha aplicat un mètode estadístic anomenat Control Sintètic, que no només es fixa que els paràmetres actuals coincideixin amb la mitjana catalana, sinó que segueixin les tendències dels últims anys.

S’han escollit dos municipis per evitar imprevistos que anul·lin els resultats: per exemple, que en un toqui la loteria. S’evitaran pobles amb molta presència de segones residències, nuclis dispersos i hauran de ser en províncies diferents. Al seu torn, hi haurà entre tres i cinc pobles més amb característiques molt similars que serviran de control. Els seus veïns no percebran la renda i se’ls enquestarà per veure què passa en comparació amb els municipis que sí que reben la renda.

Als pobles escollits, el procés és doblement interessant. A part de veure els efectes en les vides de les famílies, es podrà mesurar quina repercussió té la renda en la comunitat. ¿Caurà la delinqüència? ¿Es redueixen les peticions als serveis socials i els seus treballadors deixen d’anar col·lapsats? ¿Quins efectes té en la salut? ¿Hi ha un augment de visites al psicòleg privat? ¿Es creen més negocis o entitats? «També pot disminuir en el despoblament», apunta Raventós.

Les respostes a aquestes preguntes s’obtindran amb enquestes als participants i amb entrevistes en grups focals. En total se’ls faran quatre enquestes: una abans de començar a cobrar la renda, una altra durant, una tercera quan acabi l’experiment el 2025, i una quarta quan hagin passat dos o tres mesos.

Projecte pioner mundial

L’experiment català és veritablement anòmal per tenir aquestes dos vessants, la comunitària i la familiar. La gran majoria de proves que s’havien realitzat fins ara se centraven en col·lectius molt concrets. A Finlàndia, 2.000 aturats a qui els donaven 560 euros de més al mes. A Irlanda, amb artistes. A Barcelona es va provar una moneda per als usuaris dels serveis socials. A Gal·les es va experimentar amb joves extutelats. Als Estats Units la diana van ser persones sense llar. A Namíbia es va provar amb un poblat, amb 100 dòlars.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Nosaltres apliquem el criteri de la universalitat i de la suficiència: la rep tothom i parlem de quantitats que estan molt pròximes al llindar de la pobresa, és la primera vegada que es fa una cosa així arreu del món», remarca Raventós. És per això que científics de renom mundial s’han interessat per aquesta iniciativa. Els han reclamat en fòrums de Berlín, Atenes, Àustria o Mèxic. L’economista Guy Standing, un dels precursors d’estudiar la RBU, integrarà el comitè científic que analitzarà el pla català. També hi haurà un comitè d’ètica a càrrec de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ara només queda llimar els últims detalls. Esperar que s’aprovin els pressupostos o, en el seu defecte, que es busquin les fórmules per garantir els gairebé 100 milions d’euros que necessita el projecte. És constant el diàleg de l’oficina del pla amb les conselleries d’Economia i Drets Socials per mesurar l’impacte i possibles efectes. Amb els segons, per exemple, s’està pactant què faran amb les persones que cobren ajudes socials. Si entre els elegits hi ha beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania, aquests hauran de deixar de cobrar-la durant els dos anys que duri l’experiment per percebre la renda bàsica, però cal garantir que quan acabi la prova poden tornar a tenir-la. També estan negociant amb l’Agència Tributària per intentar que la renda bàsica estigui exempta d’impostos. En el fons, el que mesurarà aquest experiment no és tan sols si el final de la pobresa és lluny, sinó com de lliures ens fan els diners. «La gent podrà començar a prendre decisions, no hauran d’abaixar el cap», augura Raventós.