Una mestra de Tarragona guanya un judici al Departament d’Educació per negar-li el permís paternal

«La qüestió controvertida consisteix realment en la determinació de la durada del permís, ja que en aquest cas l’Administració el concedeix per quatre setmanes, mentre que, després de la reforma operada per la llei 6/2019, que va ampliar-ne la durada, s’estableix un termini de 16 setmanes sense que s’hagi modificat la llei autonòmica catalana per a la seva adequació a la durada del permís de paternitat actual», detalla la resolució judicial, que dona la raó a la mestra demandant.

És a dir, la jutge demana a la Generalitat de Catalunya que faci un pas més en el reconeixement de drets de les dones. Si ja va reconèixer al seu dia el dret de les mares monoparentals a disposar del doble permís, ha d’actualitzar el temps d’aquest permís.

Els drets dels nens

«Els drets que es volen protegir aquí són els dels nens i les nenes a càrrec. És injust que un fill amb dos progenitors disposi de 32 setmanes de cures a casa, 16 d’un progenitor i 16 de l’altre, i un fill d’una mare sola, no», remarca Montse Veses Ferrer, la professora de Tarragona que ha guanyat el judici contra el Departament d’Educació, acompanyada per la CGT i representada pel Col·lectiu Ronda.

Des del sindicat al qual pertany Veses Ferrer demanen al Departament d’Educació que aposti «per recolzar les polítiques d’igualtat cap a les seves treballadores, un col·lectiu altament feminitzat». Quan Veses Ferrer va iniciar el procés sol·licitant el permís de les 32 setmanes al Departament, aquest l’hi va negar al·legant que la Seguretat Social només paga 20 setmanes. A ulls de la CGT, aquesta no és una resposta vàlida: «quan la normativa avala una discriminació, el que fan falta són polítiques valentes perquè les proclames feministes es converteixin en fets».

L’exemple de Barcelona

Davant la negativa de Departament, la professora de Tarragona, com cada vegada més mares monoparentals, va recórrer a la justícia, que li ha donat la raó (malgrat que no es tracta d’una sentència ferma). «Ara veurem realment quina és l’aposta del departament, si recorre la sentència i perpetua la discriminació o si tria l’opció que han iniciat altres administracions, com l’Ajuntament de Barcelona», indiquen des del sindicat. El consistori de la capital catalana reconeix les 32 setmanes de baixa a les seves treballadores  monoparentals en el seu conveni regulador. 

Coneixedora de la lentitud de la justícia, com totes les mares que denuncien, Veses Ferrer, amb una filla que ja té 15 mesos, insisteix que no ho fa per ella, sinó per les que vindran.

«Comencem per la base que el permís de maternitat és ridícul. Un despropòsit per a totes les mares. Les monoparentals i les biparentals. No pot ser que la baixa per a la mare continuï sent de 3,7 mesos [12 setmanes]. Són molt petits, per no parlar que l’OMS recomana la lactància materna exclusiva fins als sis mesos», recorda Veses Ferrer al telèfon, mentre es cuida de la seva filla. 

Notícies relacionades

L’adaptació a les escoles bressol: el més difícil encara de la conciliació

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

«Jo feia molt temps que estalviava per a això. I vaig poder demanar una excedència, però sé que, com a funcionària, soc una privilegiada. Moltes dones no estan en disposició de fer-ho. La majoria de mares soles no s’ho poden permetre. I si hagués pogut estalviar més diners, més llarga hauria sigut l’excedència per cuidar-me de la meva filla. És un despropòsit treure’ls el pit als tres mesos», prossegueix aquesta mestra de primària que treballa al barri de Bonavista de Tarragona.

Sempre tard

«Un dels molts problemes amb els quals ens trobem és que, tot i que el jutge ens doni la raó, cap l’ha pogut disfrutar. Et donen la raó però ja és tard. Quan arriba la sentència, el teu fill té més de 12 mesos. Però ho fem per obrir camí», prossegueix Vesses Ferrer, que vol posar un altre tema sobre la taula: el títol de família monoparental. «Ara mateix és el tema del qual parlem més pel xat de monoparentals. Renovar-lo tarda moltíssims mesos i no et donen cap solució. És un desastre. Et serveix per a poc o per a res si no t’arriba a temps», denuncia la professora, que insisteix també en la falta d’ajudes. «Em va sorprendre descobrir que el descompte a l’escola bressol pública era del 10%. Tindria lògica que fos del 50%, ja que som famílies que ens caracteritzem perquè a casa només entra un sou», conclou.