Fantaciència o panacea: Europa es mobilitza per portar energia solar de l’espai

Els ministres europeus de Ciència es reuniran a París a finals de novembre per fixar les prioritats de l’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès). Un dels temes a tractar serà la possible construcció de satèl·lits gegants que orbitarien a 36.000 quilòmetres de distància del planeta, molt per sobre de l’atmosfera, des d’on l’energia solar per transmetre-la posteriorment a la superfície terrestre.

El projecte es diu Solaris. Si els governs decideixen seguir endavant, podria començar a prendre forma el 2025. Però no seria l’únic. En un moment de crisi energètica en el qual Vladímir Putin amenaça amb tallar el gas que arriba de Rússia i amb el canvi climàtic fent-se ressò en cada racó del món, es posa de manifest l’absoluta necessitat d’apostar per les energies netes i tant la Xina com els EUA n’estudien iniciatives similars. 

Els defensors de la idea en parlen en termes gairebé miraculosos. Els crítics, entre ells milionaris immersos en l’aventura espacial, com Elon Musk, consideren que l’esforç està destinat al fracàs per la dificultat i els costos de posar-lo en pràctica. 

El factor atmosfèric

El mecanisme és senzill d’explicar. Els satèl·lits capturarien l’energia solar i després la transmetrien a la Terra a través de microones que serien atrapades mitjançant antenes i convertides en electricitat. Allà a dalt sempre fa sol i, com que està per sobre d’atmosfera, la llum no es dispersa, a diferència del que passa al planeta, on aquest fenomen provoca que el cel sigui de color blau. Per això un panell solar genera en l’espai el doble d’energia que a la Terra. 

No és res nou. El sistema s’aplica des de fa dècades. Tots els satèl·lits de telecomunicacions des dels anys 60 utilitzen panells solars per generar una electricitat que després envien a la terra. Però l’escala d’aquest projecte és molt més gran, no hi té res a veure. 

I aquí és on comencen les complicacions. Hi ha moltíssimes esperances dipositades en Solaris. Europa consumeix cada any al voltant de 3.000 terawatts/hora d’electricitat. Els responsables del programa calculen que aquest projecte podria satisfer entre un quart i un terç d’aquesta demanda. El que de moment resulta impossible de calcular, però, és quant costaria portar-lo a terme.

Les dificultats

Es necessitarien desenes de satèl·lits per captar la llum a una distància tan gran de la terra, però no es tracta només de la quantitat. La dificultat, sobretot, està relacionada amb la mida d’aquests objectes. Cada un d’ells hauria de tenir una massa 10 vegades superior a la de l’Estació Espacial Internacional, que ja és més gran que un camp de futbol, de 100 metres de llargada, 80 d’amplada i un pes de 455 tones. Són molts els qui consideren que el projecte és una quimera.

Musk, per exemple. Tan poc tendent a la contenció verbal, com sempre, l’home més ric del món, fundador i conseller delegat de SpaceX, la companyia de llançaments de coets, va dir fa uns anys sobre Solaris i la resta de projectes similars: «És una estupidesa. Si hi ha algú que defensi l’energia solar de l’espai, hauria de ser jo. Tinc una empresa de coets i una empresa solar. Però, òbviament, no funcionarà». 

Notícies relacionades

Una sonda espacial de la NASA ‘toca’ el Sol per primera vegada

La polèmica història rere el nom del telescopi ‘James Webb’

L’ESA, en canvi, en té una opinió diferent. «L’energia solar de l’espai suposaria un pas molt important cap a la neutralitat climàtica i la independència energètica d’Europa», va assenyalar a l’agost el director general, Josef Aschbacher. Davant la imminent cimera dels ministres europeus, l’agència va encarregar dos informes sobre el projecte. Tots dos van concloure que Solaris «podria subministrar electricitat a preus competitius el 2040, desplaçaria les fonts d’energia de combustibles fòssils i complementaria les energies renovables existents», assenyala la ESA. 

Falten poques setmanes per saber si la idea d’Asimov comença a cristal·litzar o si tot queda en res.