Educació a Catalunya
Aules al menjador i dinar a l’aula: així sorteja la falta d’espais un institut escola de Sant Celoni
L’IE Pallerola, una de les 25 escoles convertides en institut escola el 2019, continua esperant el seu nou edifici
El centre, que ja ha desplegat fins a quart d’ESO, ha quedat fora de l’acord de Govern per invertir 100 milions en 21 escoles
L’11 de febrer del 2019, el llavors conseller d’Educació Josep Bargalló anunciava la creació de 25 instituts escola a Catalunya aquell curs; una estratègia que responia, segons va explicar, a un model contra la segregació, una decisió presa, assegurava també, després d’haver estudiat bé les necessitats d’espais i equipaments necessaris de cada centre. L’escola Pallerola de Sant Celoni (Vallès Oriental) –durant lustres, l’única escola pública en una població que té un gran pes de l’educació concertada– era una de les 25 escoles que apareixia en la llista de centres seleccionats presentats aquell dia i, efectivament, aquell setembre va començar l’etapa de la històrica escola en institut escola.
Aquella primera promoció que va estrenar l’ESO en el des d’aleshores IE Pallerola el 2019 ja ha començat el seu últim curs. El centre ha desplegat fins a quart d’ESO amb un projecte educatiu valorat i celebrat entre les famílies, però sense notícies –o com a mínim bones notícies– de l’institut físic, que aquests joves ja no trepitjaran. Ni una pedra ni un dibuix d’una reivindicada construcció que –segons el calendari inicial que els van prometre des de Serveis Territorials abans de fer el canvi– ja havia d’estar acabada i que, ara com ara, no té ni tan sols pressupost. L’institut no apareix en la llista de centres del Programa d’Encàrrecs d’Actuacions (PEA) aprovat en un acord de Govern fa uns dies.
Ens alegrem per aquestes 21 escoles, però ens entristeix molt veure que la construcció del nostre institut no apareix a la llista. Què passa amb el nostre edifici, @perearagones @JosepGCambray ? #SOSPallerola https://t.co/SKBHiKv9j6
— AFA Institut Escola Pallerola (@Afa_IEPallerola) 18 de octubre de 2022
Segons va informar les famílies el Director General de Centres Públics Jean-Marc Segarra en un consell escolar extraordinari celebrat fa uns dies en un barracó al pati, «si tot va bé, i sempre que s’aprovin els pressupostos», la construcció s’inclouria en el PEA del 2023 i en tindrien les claus «quatre anys més tard», és a dir, el 2027.
La (pèssima) notícia –el ‘mantra’ de l’Administració envers les famílies durant tots aquests anys d’espera havia sigut sempre que no era una qüestió econòmica, que hi havia diners per a l’obra– arribava un 20 d’octubre, data en què el Departament d’Educació ni tan sols havia instal·lat encara el segon barracó provisional imprescindible per acollir la totalitat dels alumnes de l’ESO fins que arribi l’edifici definitiu. Un segon barracó que instal·laran, van assegurar, el 7 de novembre i que estarà «habilitat per utilitzar-lo» el dia 21 del mateix mes (després de dos mesos i mig de curs).
Fins aleshores –sempre que aquestes dates es compleixin, tot i que les famílies no ho tenen clar– hi ha un grup d’ESO que fa classe en una aula guanyada al menjador i els nens d’I-3 estan dinant a l’aula, ja que l’espai on dinaven està ocupat actualment per l’aula provisional per als joves de l’ESO fins que arribi el barracó.
«Enganyada i impotent»
La filla gran de Marta Ibern fa primer d’ESO. Quan van anunciar el canvi a institut escola feia tercer de primària. «Quatre anys després em sento molt enganyada i impotent al veure la mala gestió política que s’ha fet durant tot aquest temps. Ens han donat un munt d’excuses, moltes, però veus com passen els cursos i els nostres fills i filles cada vegada tenen menys espais. Ens han tret la biblioteca, l’aula d’anglès... No tenim auditori ni una sala digna on fer formacions o reunions... Jo això no ho entenc i em preocupa molt. I veig que el que estan fent com a ‘solució’ és anar posant mòduls com bolets, que a més espatllen el pati idíl·lic que tenim», relata Ibern, qui, això sí, afegeix que les famílies lluitaran «el que faci falta» per tenir la millor escola per als seus fills «i per a tots els nens de Sant Celoni».
En la mateixa línia es pronuncia Pilar Herrero, presidenta de l’AFA. «Ens vam sentir molt sols quan va venir el Director General de Centres Públics i ens va dir que fins a d’aquí cinc anys no tindríem l’edifici; un edifici que, no ens cansem de dir, ja hauria d’estar construït i l’obra del qual ja estava licitada. Van venir de males formes a explicar-nos les coses i els nostres representants polítics no ens van defensar», argumenta Herrero, que troba a faltar autocrítica per part de totes les administracions per la concatenació d’errors que ha deixat el projecte de l’edifici en un calaix.
«Estem enfadats, però seguim en lluita. Continuarem treballant fins que els nostres nens i nenes tinguin l’institut que mereixen», coincideix amb Ibern la presidenta del combatiu AFA d’aquest institut escola amb nom de mestre republicà. Montse Morato, històrica i apassionada activista de l’AFA de l’IE Pallerola, és mare d’una de les alumnes de la que serà la primera promoció de quart d’ESO del centre, escola en la qual ella també va estudiar. «Com a mare, vaig fer una aposta per quedar-nos al Pallerola perquè ens van dir que en dos anys l’edifici estaria a punt i que els nostres fills tindrien de tot», apunta, dolguda i generosa, encara al peu del canó «per les famílies amb nens petits» i per l’amor a una escola que li corre per les venes.
