Investiguen de nou Fèlix Millet pel cas Palau

Un jutjat de Barcelona ha obert una altra investigació a l’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i a qui va ser la seva mà dreta Jordi Montull per ocultar ingressos del lloguer dels seus immobles embargats per evitar indemnitzar l’entitat cultural pels 23 milions espoliats.

En una interlocutòria, a què ha tingut accés Efe, el titular del Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona ha citat a declarar com a imputats per al mes vinent Millet i Montull, que compleixen sengles condemnes de nou anys i vuit mesos i de set anys i mig per saquejar el Palau de la Música, que ha de ser compensat pels 23 milions d’euros desviats tot i que fins ara només n’ha recuperat nou.

Aquesta és la segona causa que s’obre als exresponsables del Palau per intentar eludir presumptament la seva obligació d’indemnitzar el Palau de la Música: a Millet l’investiga un jutjat de Granollers (Barcelona) per la desaparició de béns embargats a casa seva –un piano de cua i uns ullals d’ivori, entre d’altres– i Montull ja espera judici per ocultar els ingressos que cobrava pel lloguer d’una finca embargada.

En la causa contra Montull i la seva dona Mercè Mir –condemnada també per lucrar-se amb l’espoli del Palau i investigada juntament amb ell per ocultar que cobrava els lloguers–, la Fiscalia ha presentat ja el seu escrit d’acusació, en el qual els demana dos anys de presó per un delicte de frustració en l’execució.

En el seu escrit, a què ha tingut accés Efe, la Fiscalia afirma que el matrimoni va arrendar el desembre del 2019 un immoble del Masnou (Barcelona) que tenia embargat, pel qual van cobrar 31.500 euros en total durant un any fins que es va descobrir l’engany, mentre que Montull manifestava a l’Audiència de Barcelona que els seus únics ingressos eren els 2.000 euros de la seva pensió de jubilació.

El mes de juliol passat, la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música va presentar una nova denúncia als jutjats després de constatar que els saquejadors del Palau de la Música estaven ocultant a més a l’Audiència de Barcelona, encarregada d’executar la sentència, els ingressos que perceben pel lloguer d’altres immobles embargats per la justícia.

I no només els exresponsables del Palau, també l’exdirectora financera Gemma Montull –filla de Jordi Montull i a qui la justícia va suspendre el seu ingrés a la presó malgrat haver sigut condemnada a quatre anys per l’espoli–, Mercè Mir i Clara i Laila Millet, filles de l’expresident del Palau que van ser condemnades com a partícips a títol lucratiu a tornar els 112.782 euros que es van embutxacar de l’entitat.

Per aquest motiu, el jutge també les ha citat a declarar al costat de Millet i Montull arran de la denúncia del Palau de la Música, que els acusa de dos delictes de frustració de l’execució en concurs amb un altre de contracte simulat per les seves «maniobres» per frustrar l’execució de la sentència que els obliga a tornar els diners espoliats.

Segons han informat a Efe fonts jurídiques, dels 23 milions en què la justícia va valorar el saqueig perpetrat per Millet i Montull, el Palau de la Música ha recuperat fins ara 9 milions d’euros, als quals se sumen altres quantitats que s’estan obtenint en l’execució de la sentència mitjançant la liquidació de béns embargats als condemnats, un procés que continua encara obert.

En paral·lel, la Fundació Palau de la Música s’ha personat en el procediment pel concurs de creditors que va presentar l’extinta CDC –que està en mans del Jutjat Mercantil número 9 de Barcelona–, amb la intenció de recuperar els 6,6 milions d’euros que el partit es va embutxacar mitjançant el pagament de comissions de Ferrovial a través de l’entitat cultural.

Notícies relacionades

La jutge anul·la la semillibertat que la Generalitat va concedir a Jordi Montull

¿Per què no es va atrapar abans Millet?

Durant la instrucció del cas Palau, el jutge va embargar 22 finques a CDC –el tresorer de les quals Daniel Osàcar va ser condemnat a tres anys i mig de presó– per cobrir les responsabilitats civils derivades del desfalc, però el Suprem va resoldre que aquestes propietats s’han de destinar als creditors en el concurs que porta el jutjat mercantil abans que als perjudicats pel saqueig.

En conseqüència, les finques embargades han passat a formar part de la massa concursal, cosa que redueix dràsticament les possibilitats del Palau de rescabalar-se de l’espoli a través del procés mercantil, ja que altres creditors poden ser considerats prioritaris.