El cementiri del Poblenou, el dia dels difunts: «Hi ha més gent que altres anys, però més repartida»

Almenys fins a aquest migdia, l’afluència al cementiri del Poblenou i l’ambient han sigut pràcticament iguals que els del període prepandèmia. Cementiris de Barcelona preveu, quan acabi el dia, una afluència als cementiris de la ciutat (Montjuïc, Collserola, Poblenou, Les Corts, Sarrià, Sants, Sant Andreu, Sant Gervasi i Horta) superior a la del 2019, l’últim any abans de la covid-19, quan van rebre la visita de 75.000 persones. Entre dissabte al matí i aquest dimarts a les 14 hores, als cementiris barcelonins ja hi havien acudit 87.400 persones, una xifra similar a la de fa tres anys (94.924), segons fonts municipals.

Que lluny queda el virus en l’imaginari social, si bé metges i epidemiòlegs reclamen responsabilitat davant la pujada dels indicadors i la incertesa d’un hivern en què hi haurà més virus respiratoris. L’emotivitat dins del cementiri tampoc era aquest dimarts la mateixa que el 2020, quan als cementiris de tot Espanya descansaven les restes dels milers de morts per la covid-19.

«Vinc sola avui perquè cap dels meus fills m’ha volgut acompanyar. Si fos per anar al banc i treure diners, i tant que vindrien», es lamenta la Victoriana mentre s’eixuga les llàgrimes amb un mocador. Diu que se sent més sola des que es va quedar vídua. «Quan va morir el meu marit no vaig plorar. Ara sí, però no per la mort d’ell, sinó per això dels fills, la poca companyia que fan», explica. «No tinguis fills, que no valen per a res», diu abans d’acomiadar-se.

Més de 2.000 persones

Joaquín Alaiz, netejador dels nínxols, assegura que des de les 8.30 del matí i fins a les 11.30 havien passat més de 2.000 persones pel cementiri del Poblenou. Que els nivells d’afluència ja són com els d’abans de la covid. Tot i que ell només ha guanyat 11 euros en tot el matí, de propines que li ha donat la gent. «Avui venen més a portar flors que a netejar nínxols», valora Alaiz. Un altre treballador que passa per allà assegura que diumenge passat hi va haver més gent al cementiri que aquest dimarts. Com que avui és festiu, molta gent ha fet pont i se n’ha anat fora. «Avui hi ha més gent que altres anys, però està tot més repartit. I avui la gent ve i s’hi queda més temps», diu aquest treballador. Poc abans de les 13 hores, el lloc ambulant de venda de flors ubicat a l’exterior havia venut «una mica més» que l’any passat.

Rosa Monfort ve molt sovint al cementiri a visitar la tomba del seu marit, Antonio Pradas, que va morir fa sis anys, quan en tenia 71. «Em sento sola cada dia per no estar amb ell. Ens estimàvem molt», explica mentre passa un drap per la làpida. «Trista ho estic sempre, quan m’aixeco i ell no hi és. És com un arbre al qual se li ha trencat una branca». Damunt de la làpida hi ha una escultura blanca: una dona que sosté un colom entre les mans. «Va ser ell que la va triar abans de morir. Simbolitza un àngel amb un colom mirant al cel», explica la Rosa.

«El mort mort està»

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Hi ha també els qui viuen la situació amb menys nostàlgia. «El mort mort està», respon segura la Núria mentre neteja el nínxol on descansen els seus pares, avis i oncles. «¿Pena? No. Pena fa quan es moren», comenta. Ella diu que veu molts «nínxols arreglats», senyal que la gent ha acudit al cementiri, si bé no hi percep tanta afluència com l’any passat.

Opinen el mateix les germanes Ana i Amparo Rodríguez, que han vingut a visitar les restes de la seva mare i del marit de l’Ana. «Jo veig menys gent que l’any passat, però és veritat que la gent va venint a poc a poc», opina l’Amparo. Acaba de posar flors a la tomba del seu marit, i a la làpida es llegeix: ‘Gràcies per la seva visita i perdonin que no m’aixequi’. «És que era un fan de Groucho Marx», explica l’Ana. Li ha portat roses naturals, totes vermelles excepte dues de blanques que simbolitzen «la puresa». «Ell, fins que ens vam comprar el pis, em comprava roses cada mes. Després ja no», conclou.