Rocío García Carrión «Si no combatem el ‘bullying’ no podrem reduir el fracàs escolar»

¿Què és el fracàs escolar? ¿Repetir curs, suspendre, no aprendre, no titular-se...?

La Comissió Europea parla de fracàs escolar quan l’alumnat no aconsegueix completar l’educació obligatòria. Aquí ho anomenem abandonament primerenc.

¿Quin nivell tenim a Espanya?

A nivell europeu, el percentatge d’abandonament és del 22%. Europa es va marcar com a repte arribar al 2020 amb una xifra inferior al 15%. No es va aconseguir ni a nivell europeu ni a nivell espanyol, que es va quedar en un 30% (2010-2020).

És un percentatge altíssim.

Les últimes dades ens diuen que l’hem reduït, però encara no estem per sota del 15%. Devem estar pel 16%.

¿Com es combat el fracàs escolar?

Hi ha ambients d’aprenentatge que creen les condicions òptimes perquè tots els nens i nenes puguin desenvolupar-se a nivell cognitiu, social i emocional. Es tracta de dissenyar escoles i aules basades en aquesta evidència científica. Quan el professorat treballa fent partícip l’alumnat en tot el procés d’aprenentatge i, a més, implica altres persones de la comunitat, com les famílies, es creen ambients bons i estimulants. Han de ser entorns segurs, lliures de violència, discriminació i rebuig. 

No obstant, la violència és present a les aules. El ‘bullying’ és un greu problema escolar. És una qüestió que estem abordant. De fet, una de les meves investigacions és com prevenir la violència des de l’educació infantil. El ‘bullying’ és un clar indicador de fracàs escolar. Si no se n’aborda un, no podem reduir l’altre. Si un nen o una nena se sent discriminat o pateix violència és impossible que tingui èxit en l’educació. Si es lleva al matí i et diu que no vol anar al col·le, moltes vegades el que hi ha al darrere és l’assetjament. Per reduir el fracàs escolar cal abordar aquest problema. No podem actuar només en allò cognitiu i l’aprenentatge, els entorns escolars han d’estar lliures de violència des dels zero anys. Hi ha programes efectius per reduir l’assetjament escolar, el model dialògic de prevenció de la violència.

¿Què és el model dialògic?

La base de l’aprenentatge és a utilitzar un diàleg de qualitat que ajudi a reflexionar sobre el que estem aprenent per construir relacions segures i igualitàries. Nens i nenes prenent una postura activa davant qualsevol situació de violència. No funciona si l’escola va per una banda i les famílies per l’altra. Hi ha programes anti ‘bullying’ en escoles que fracassen per dos motius: perquè no tenen en compte la dimensió de gènere ni la participació amb les famílies. No s’ha d’incorporar el llenguatge de l’ètica, el de «cal fer això». 

Cal seduir, convèncer.

Això és. El llenguatge del desig cap a la no-violència. Perquè siguin ells i elles els que vulguin els bons tractes, defensar qui és agredit i defensar qui defensa. Ja n’hi ha prou, de violència aïlladora. Si jo em poso al costat del nen que pateix ‘bullying’ jo també soc exclòs. Hi ha d’haver una postura activa de defensar qui defensa.

Els observadors que no fan res també són botxins. 

És fonamental trencar la llei del silenci.

Però et diuen xivato. 

Canviem el llenguatge. No són xivatos, són valents. Hi ha un programa que es diu Club Valents Violència Zero.

A més de combatent el ‘bullying’, ¿com aconseguim que els nanos aprenguin?

L’escola no ha de garantir la igualtat d’oportunitats, sinó la igualtat de resultats. L’èxit acadèmic està molt influït per la quantitat i la qualitat de llenguatge. L’escola ha d’obrir les aules a la participació de les famílies per fer, per exemple, tertúlies literàries dialògiques. Famílies que llegeixin a l’aula llibres d’alta qualitat, ‘L’odissea’, per exemple. Això augmenta la seguretat dels estudiants, els puja l’autoestima, incrementen la seva comprensió lectora i ho traslladen a casa.

¿Què necessita un nen per aprendre? 

Atenció, implicació i motivació. L’aprenentatge depèn, sobretot, de les implicacions i la participació de la comunitat. No s’han de fer malabars. Cal crear espais de diàleg en què tots es facin preguntes i s’escoltin entre ells. Aquest és un ambient ric. No necessito res ultratecnològic ni ultrainnovador. Amb qualsevol material ho puc fer.

Notícies relacionades

Dia Internacional contra el ‘Bullying’: receptes per combatre’l

«Tinc 33 anys i encara arrossego seqüeles psicològiques del ‘bullying’ que vaig patir de petita»

Hi ha un ‘boom’ de noves tendències i corrents d’innovació pedagògica que pretenen revolucionar el sistema. ¿Què li suggereixen?

Ramón Flecha, company de la Universitat de Barcelona, sempre diu que hi ha més innovacions a Espanya ara que regeneradors capil·lars al segle XIX. És terrible experimentar amb la vida de nens i nenes. Innovar per innovar no té sentit. Només en té si es fa en funció de l’evidència científica. Qualsevol canvi educatiu que sigui sobre la base de l’evidència. El que passa és que hi ha molt negoci al darrere, moltes ocurrències o idees que semblen molt innovadores però que no posen la mirada en els resultats. Hi ha persones que cobren per les conferències que imparteixen o que venen productes i materials... Jo no vull posar la vida dels nens i les nenes en una cosa que no sé on em portarà. Se’ns han colat a les aules solucions que no estaven basades en l’evidència.