Morir apunyalat davant la pantalla d’un mòbil

En la primera gravació, la de la Mercè, s’observa el jove estès a terra i com una parella –un noi i una noia–, que són els únics que l’ajuden, intenten aixecar-lo. La víctima, que ha rebut una ganivetada al costat que resultarà mortal al cap de pocs minuts, s’incorpora, mira espantat al seu voltant sense fixar la vista enlloc i cau de nou. Ho fa envoltat de joves que en aquell instant, a l’avinguda de Maria Cristina, estan abandonant un recinte festiu on més de 40.000 persones s’han congregat per escoltar música en directe.

El contrast entre l’experiència lúdica i la gravetat del ferit no resulta assimilable per a la majoria dels presents. En la gravació se senten rialles nervioses i també s’aprecia algun gest al rostre d’un dels joves que només es pot qualificar de somriure. La víctima, que no va identificada, és traslladada al cap de pocs minuts a un hospital pròxim, però mor a causa de la gravetat de les ferides. L’absència d’indicis ha provocat que es tracti d’un cas molt complicat de resoldre per als Mossos d’Esquadra, que no tenen cap pista on aferrar-se i estirar el fil.

La mort a la vorera

En la segona gravació, que no és la que acompanya aquesta notícia, es veu la víctima, ferida, respirant amb molta dificultat després de ser apunyalada en una baralla tumultuosa que va tenir lloc la matinada de diumenge passat davant la discoteca Brisas de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona.

El jove està ajagut panxa enlaire, a la vorera. Al voltant hi ha diverses persones. Una d’elles el grava directament, des d’un punt de vista de què es desprèn que no ho fa amagant-se, sinó col·locant el telèfon sobre ell. Se senten alguns comentaris de testimonis que estan amb el noi que avisen que «es morirà». Així passa pocs minuts després. En el vídeo, que dura només uns segons, es veu com ningú l’ajuda.

Els Mossos han arrestat ja un dels implicats en la baralla que es va saldar amb la mort del jove del vídeo i amb un altre ferit de gravetat. S’investiga com va començar l’aldarull. Una de les hipòtesis més plausibles –tot i que encara no confirmada– és que les víctimes van intentar robar un dels joves que sortien de la discoteca, d’ambient llatí.

Kitty Genovese

Per explicar el concepte de difusió de la responsabilitat, en psicologia sovint es recorre al cas d’una dona americana, Kitty Genovese, que va morir apunyalada el 1964 en un carrer de Nova York i, segons va publicar la premsa, va demanar auxili efusivament però cap dels veïns que la van sentir va baixar a socórrer-la. Fos cert o no que els veïns es van comportar com va explicar la premsa, el cas ha servit, segons aclareix el doctor Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona i expert en la prevenció de violència, per referir un comportament que consisteix a delegar en el del costat. «Millor que jo no m’hi fiqui, ja ho farà algú altre», exemplifica. Aquesta actitud, que en cas d’estar sols, «possiblement no es donaria i s’actuaria», pot provocar que una víctima que necessita auxili acabi envoltada de persones que podrien ajudar-la però no ho fan.

Després de veure els dos vídeos, Pueyo posa el focus en el fet que no s’auxiliï les dues víctimes. Una cosa no tan estranya, lamenta Pueyo. «La novetat», afegeix l’expert, és que en aquesta ocasió, a més, s’ha optat per gravar-les. Una acció que comporta «una enorme falta de respecte» envers la víctima, que en lloc de sentir-se acompanyada percep com es captura la seva patiment de manera morbosa.

Fotògrafs del pànic

Per al degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, el doctor Josep Lluís Micó, autor del llibre ‘La Maquinètica’ (Edicions Saldonar), el fet de buscar notorietat a través dels mòbils no és una cosa estrictament nou. Com tampoc ho és la fam morbosa de capturar escenes extremadament violentes, un comportament que Micó recorda que ja va reflectir la pel·lícula ‘Peeping Tom’ (1960), traduïda a l’espanyol com ‘El fotógrafo del pánico’, el protagonista de la qual és un assassí que grava els seus crims perquè «l’experiència a través de la pantalla li produeix més plaer».

Notícies relacionades

L’assassí de Premià de Mar es va fer un ‘selfie’ amb el cadàver de la víctima

Els veïns que van trobar el cadàver del veí assassinat a Premià també el van gravar

El que sí que crida l’atenció de Micó és que, després d’una fase en què primordialment els ciutadans registraven amb els seus telèfons «escenes agradables» que donaven una «bona imatge» del que feien a les xarxes socials, la joventut actual –adolescents o preadolescents– «ho grava tot», remarca. «Amb independència de la naturalesa dels fets». «I si una noia està disgustada i torna a casa plorant al metro no té inconvenient a gravar-se un vídeo o fer-se una foto i publicar-la. O si un noi ha tingut un incident i se li ha trencat una dent, es fa un ‘selfie’», prossegueix. 

En la mateixa línia que retrata Micó, un jove hondureny que fa dues setmanes va assassinar el seu company de pis a Premià de Mar (Maresme) es va fer un ‘selfie’ al costat del seu cadàver, brutalment apunyalat, i la va enviar a un amic a Hondures, tal com va avançar aquest diari. Després va fugir. I els dos veïns, igual de joves, que van trobar el cadàver sobre un bassal de sang, abans d’avisar els Mossos d’Esquadra, també van gravar l’escena amb el telèfon i ho van divulgar entre els seus contactes.