L’alimentació del futur: reptes i iniciatives cap a una sostenibilitat més gran

El repte és majúscul: no només es tracta d’alimentar-nos de forma saludable, sinó també de forma sostenible per a nosaltres i per al planeta. ¿Quins seran els productes del futur? ¿Com s’ha d’adaptar la indústria del sector a aquests canvis? ¿Com podem aportar-hi el nostre gra de sorra com a consumidors? Totes aquestes qüestions van centrar el debat en una taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO, amb Mercabarna i Veritas, celebrada a la seu del diari a l’Hospitalet de Llobregat, en la qual experts en la matèria van apuntar els reptes que marcaran els pròxims anys.

Va inaugurar la jornada Ujué Fresán, farmacèutica, màster en Salut Pública i doctorada en Biomedicina, apuntant a la necessitat de continuar promovent una dieta sana i equilibrada. Ara bé, Fresán va alertar que «ja no és suficient que la nostra dieta sigui saludable sinó també sostenible: nutricionalment equilibrada, innòcua i saludable», va resumir, però va afegir que «ha de tenir també un baix impacte ambiental, ser respectuosa amb els ecosistemes, econòmicament justa i assequible, i culturalment acceptable».

I és que el context és especialment dur i els pronòstics no gaire favorables. Fresán va recordar que el 40% de la superfície terrestre està dedicada a produir menjar per als humans o per als animals que després ens menjarem, cosa que ha suposat la degradació d’ecosistemes: el 80% de la pèrdua de biodiversitat s’atribueix al sistema alimentari. També un terç de les emissions de gasos amb efecte hivernacle són degudes al sistema alimentari, segons va desglossar Fresán, que va alertar que «si no reduïm l’emissió de gasos durant la producció alimentària no complirem l’Acord de París».

Les previsions apunten que passarem dels 7.000 milions de persones actuals a sumar-ne 3.000 milions més. La doctora en Biomedicina afirmava que «la Terra té capacitat per alimentar-nos però no si ho fem de la forma en què produïm i consumim actualment».

Decisió del consumidor

Arribats a aquest punt, Ujué Fresán advocava per emprendre «canvis productius, per descomptat, però també decisions personals, dietes amb menys impacte en l’ambient», i demanava que el comsumidor sigui conscient que els aliments deixen una empremta diferent a l’entorn. 

I si parlem del consumidor final, un altre gran problema és la justícia alimentària. «Necessitem polítiques perquè aquesta alimentació saludable i sostenible sigui assequible», demanava Fresán, ja que «hi ha persones que no poden costejar-se una dieta saludable». Finalment, Ujué Fresán insistia en la importància de «tenir en compte les condicions socioculturals en les quals ens movem» i concloïa que «no hi ha un únic patró de dieta que s’entengui com a sostenible, l’hem d’adaptar al nostre entorn».

El moment clau

En un context de canvi climàtic, de crisi energètica i d’inflació, ¿com aconseguirem alimentar una població que no deixa de créixer sense malmetre el planeta? Els experts convidats a debatre a la taula rodona van donar llum sobre totes aquestes qüestions. El director general de Mercabarna, Jordi Valls, va fer constar el vincle important entre alimentació i energia i aportava xifres rellevants: fa 50 anys, en els costos de l’economia familiar, l’alimentació suposava el 49% del total, mentre que el 2015 el cost suposava tan sols el 15%. Això indica que «s’ha aconseguit una eficiència més gran en els costos» però també un impacte ambiental. El descens de preus no ha anat de la mà d’un control de la sostenibilitat futura.

Valls va destacar també la importància de l’aprofitament alimentari: «Es perd més d’un 30% entre el que es produeix i el que consumim» i el director de Mercabarna alertava que això suposa també perdre un 30% del consum d’aigua, emissions, etc., que han sigut necessaris per produir els aliments, cosa que redunda en el fet que el preu final del producte pugi.

Vist el context actual, l’enginyera agrònoma i cap de l’Oficina de Vigilància Tecnològica de l’IRTA, Anna Pallí, recalcava que «és necessària la innovació tecnològica per millorar la productivitat dels cultius, per arribar a més població, per desenvolupar models de precisió en el desenvolupament dels aliments». Ara bé, Pallí apuntava que «s’han de buscar substituts al sistema actual» i considerava necessària «una visió més holísitica del problema, amb solucions més àmplies».

Míriam Torres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVIC, alertava que «ja no tothom té accés a tots els aliments del cistell habitual» ja que la llista de la compra bàsica és cada vegada més cara. «Identificàvem la inseguretat alimentària amb països del tercer món però ja està arribant aquí», apuntava i afegia que això fa que actualment hi hagi aliments que s’estan deixant de consumir, optant per opcions menys saludables i més econòmiques. A més, la pobresa energètica fa que cada vegada hi hagi més llars que no poden permetre’s cuinar determinats aliments bàsics. 

Cap a l’austeritat

Es va obrir un debat sobre si és necessari reaprendre a alimentar-se de forma saludable i també sostenible. Per Jordi Valls és cert que hi ha hagut ja un canvi cultural i apostava per l’«educació en hàbits alimentaris més sostenibles i austers», i per promoure la innovació i la tecnologia en el sector alimentari.

En aquest sentit, Anna Pallí indicava que «és important que tots ens alfabetitzem i canviem valors ja que serà fonamental perquè no vegem l’austeritat com una cosa negativa: és un canvi». Pallí assegurava que «ens n’hem d’adonar que els aliments són molt més que menjar: clima, biodiversitat, justícia» i per això es preguntava si «el preu hauria d’estar regulat només pels mercats o si hi hauria d’haver polítiques que el regulessin». 

Per la seva banda, Míriam Torres feia constar també «la falta de formació i educació en l’àmbit de l’alimentació» i indicava la necessitat que «la gent faci una elecció conscient, pensant també en la sostenibilitat de l’aliment que adquireix».

¿Quin paper juguen els productors i distribuïdors en aquesta confecció d’un futur més sostenible? Pel director de Mercabarna és clar que «tenim una indústria molt potent que hem d’ajudar en la seva transformació», apostant, per exemple, per una col·laboració més estreta entre el sector públic i el privat i per una implantació tecnològica més gran. Anna Pallí coincidia amb aquest diagnòstic i afirmava que «la indústria catalana és un exemple d’innovació» i, en aquest sentit, demanava que siguem conscients del problema que comporta el sistema actual i es busquin noves solucions tecnològiques que passarien per l’IA o la robotització. 

Així mateix, Míriam Torres afegia que «la tecnologia ha de garantir que la gent mengi millor i que la seva dieta sigui més sostenible». Per la degana de la Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar de la UVIC, el futur passa per «ser conscients que hem de menjar menys, que potser haurem de tendir a una dieta flexiteriana».

iniciatives municipals

Es va encarregar d’acabar l’acte la regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín, que va destacar algunes de les iniciatives posades en marxa des del govern local.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

D’una banda, el programa Comerç Verd, que ha arrencat als mercats municipals i que garanteix l’oferta de producte ecològic i de proximitat i l’identifica. De l’altra, a Mercabarna s’ha posat en marxa el Foodback, un centre d’aprofitament alimentari que té per objectiu reduir el desaprofitament d’aliments. 

«No tenim solucions màgiques però tenim iniciatives i experts», va acabar la regidora Montserrat Ballarín, i va apostar per la col·laboració publicoprivada per abordar els reptes que comporta una alimentació més sostenible.