Les faltes d’ortografia, ¿empobriment del llenguatge o nova comunicació?

«Potser el que passa és que l’ésser humà està canviant el seu suport d’escriptura i la seva manera de manejar aquest sistema inventat que és l’ortografia», argumenta María del Carmen Méndez, professora de l’Àrea de Lingüística de la Universitat d’Alacant. «Quan s’escrivia en pergamins era molt car i s’utilitzaven abreviatures i altres mitjans. I ara, amb la revolució digital, estem davant un altre canvi de suport. Potser en el futur l’ortografia canviï perquè ja no s’escrigui res a mà i governin els autocorrectors. No ho podem saber», afegeix.

El 2017, cinc professors de les universitats d’Extremadura i Valladolid, preocupats per les faltes ortogràfiques dels seus alumnes, van fer un estudi que va concloure que el problema residia en els deficitaris hàbits de lectura i en «la falta d’atenció i interès que mostren els universitaris a l’hora d’aplicar les regles ortogràfiques en els escrits». Errors que també van detectar entre l’alumnat dels graus en Mestre (Infantil i Primària).

L’any següent, en unes oposicions per a professors de secundària, FP i escoles d’idiomes es van presentar 200.000 persones per a 20.698 places i, malgrat això, el 9,6% van quedar desertes pel gran nombre de faltes d’ortografia i errors gramaticals. La polèmica sobre el nivell dels docents ja va ser tema de polèmica anys abans, quan un informe va revelar que el 86% dels aspirants a una plaça en un centre públic educatiu de Madrid havien suspès en coneixements bàsics. El tribunal –s’hi van presentar candidats de tot Espanya– va detectar tota mena de faltes d’ortografia.

Canvi de paradigma

Els actuals problemes del llenguatge són només la punta de l’iceberg d’un canvi de paradigma que va començar amb els SMS i no ha deixat de créixer. A internet i als mòbils, les paraules, apressades per la immediatesa, es multipliquen a tota velocitat a costa de descuidar la llengua.

Els nadius digitals escriuen tal com parlen. L’absència de signes de puntuació i d’accents, així com les constants abreviatures, són la norma. I si contínuament llegim i escrivim textos amb errors, es fomenten, inevitablement, les faltes ortogràfiques.

A més, l’nternet ha provocat que molts nadius digitals busquin qualsevol informació en un sol clic i no estiguin habituats a utilitzar una enciclopèdia. I no acaba aquí la cosa. Una enquesta a la web d’adolescents red17 va indicar que el 90% no sap com escriure una carta i que, per culpa del corrector automàtic, el 70% té problemes per escriure en un paper sense faltes. «Per a alguns, haver d’aprendre l’ortografia tenint correctors és com haver de saber les taules de multiplicar tenint calculadores», exposa Xavier Breil, professor de secundària i creador de Dictapp, plataforma que fomenta una millor ortografia en català. «Estan exposats gairebé exclusivament a textos digitals informals en plataformes i xarxes, on les faltes d’ortografia no són rellevants i on hi ha autocorrectors. Però en els treballs o els exàmens no els tenen. És la falta de costum», afegeix Méndez.

Problemes de registre

El 2017, un estudi de la Universitat d’Alcalá sobre els hàbits d’escriptura dels joves als dispositius mòbils va concloure que el 90% comet faltes d’ortografia a les xarxes socials. Silvia Gumiel, autora de l’estudi, defensa que no es tracta d’un canvi en la llengua, sinó de codi: «Molts dels meus estudiants tenen més dificultats ara que fa 10 o 12 anys per construir un assaig, fonamentalment en els treballs de final de grau. El problema no rau en l’ortografia, sinó en l’adequació, coherència i cohesió del text».

El canvi de tendència a què es refereix coincideix, entorn del 2010, amb l’ús més significatiu dels telèfons intel·ligents. «Els joves perceben que no és important escriure sense cometre faltes d’ortografia i això produeix una deixadesa que s’acaba convertint en un problema quan han d’utilitzar un registre escrit més formal», afirma Gumiel. María del Carmen Méndez coincideix que el problema és que s’acostumin a un registre culte i acadèmic.

Perquè, com detalla Breil, a diferència d’anys enrere, quan la llengua escrita era un espai reservat a la formalitat, ara predomina el registre informal. «Els joves actuals potser escriuen més que els de fa 25 anys, però gairebé tot el que escriuen en el seu temps lliure és en registre informal que prescindeix de les normes ortogràfiques», afirma.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 200 milions d’Europa a la digitalització de les aules

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

En aquest sentit, Esther Linares –especialista en estudis lingüístics de la Universitat de València– admet que les xarxes socials han fomentat nous codis, abreviatures i fins i tot un perjudici sobre la coherència i cohesió dels enunciats. «Els nostres joves estan guanyant en originalitat i creativitat, però això va en detriment de la seva competència comunicativa, tant en la parla col·loquial, com en la formal, en què, més enllà de les faltes d’ortografia, abunden les repeticions, anacoluts o errors de puntuació».

Una altra de les raons d’aquest empobriment del llenguatge és, segons Briel, la poca exigència del món acadèmic. «Avui dia es pot obtenir el certificat de l’ESO i aprovar les proves d’accés a la universitat sense haver aprovat Llengua, i accedir a qualsevol carrera, inclosa Filologia, fent faltes de manera habitual», es lamenta. Llavors, si els errors ortogràfics no eviten superar aquests exàmens, ¿quins avantatges té escriure millor? «Utilitzar la llengua de manera adequada ajuda a construir un discurs molt més consistent i persuasiu. Aquells joves que parlin i escriguin més bé tindran un avantatge important sobre els que tinguin aquestes destreses menys desenvolupades», conclou Gumiel.