¿Està ensenyant als seus fills uns hàbits alimentaris saludables? Alguns consells (més enllà del menjar)

Un ambient relaxat i còmode durant els àpats, en el qual s’evitin distraccions com la televisió, els telèfons i qualsevol pantalla facilita les «bones pràctiques alimentàries» i ofereix l’oportunitat d’interacció social i de desenvolupament cognitiu. És preferible tenir una actitud receptiva i tolerant davant el possible rebuig del menjar per part de la criatura, ja que un acompanyament «respectuós i sense confrontació» facilita que aquests episodis siguin transitoris.

Molts dels conflictes que es donen a la taula tenen a veure amb les expectatives que es tenen sobre les quantitats que hauria de menjar la criatura. La preocupació pel nen que no menja és freqüent entre les famílies. No obstant, la problemàtica de la inapetència és, sovint, un problema d’equilibri entre el que el nen menja i el que la seva família espera que mengi. Cal tenir present que totes les criatures mengen quantitats diferents, tot i que tinguin la mateixa edat i, per tant, no és bo comparar-los entre ells.

Algunes tendències habituals d’insistir i forçar a menjar, i restringir l’accés a determinats aliments que estan disponibles a la llar no són recomanables. En el primer cas, perquè poden facilitar la sobrealimentació, així com generar possibles aversions alimentàries. En el segon cas, es pot generar un interès excessiu pels aliments prohibits.

Fins als sis mesos es recomana lactància materna exclusiva: el més saludable per a les criatures i per al planeta, ja que genera zero residus. Més enllà dels sis mesos, les recomanacions de consum d’aliments per reduir les emissions (i assegurar que els seus fills tinguin un planeta on viure) inclouen menjar menys carn i més vegetals frescos de temporada, de producció local i menys aliments ultraprocessats.

L’ordre d’incorporació dels aliments complementaris (després dels sis mesos de lactància materna exclusiva) no és rellevant, i actualment no hi ha cap justificació científica per retardar la incorporació de determinats aliments, tampoc els potencialment al·lergògens ni els que contenen gluten. L’oferta de nous aliments s’hauria de fer de manera progressiva, en petites quantitats, observant la seva tolerància.

Els llegums, com que són un aliment molt saludable i amb una composició nutricional excel·lent, no han de limitar-se i es recomana que substitueixin sovint la carn, el peix i l’ou.

Les criatures no necessiten aliments «especials» o «especialment dissenyats per a ells», ja que l’alimentació saludable familiar, amb petites adaptacions quan convingui, permet cobrir els requeriments nutricionals i evita la ingesta de sal, sucres afegits i greixos de poca qualitat nutricional que solen portar aquests productes, sent més econòmica. L’exemple és molt important.

No és recomanable, segons demostren diverses investigacions, utilitzar frases que remarquin els beneficis per a la salut d’un determinat aliment perquè el consumeixi –per exemple, «et farà fort», «no et posaràs malalta» o «t’ajudarà a créixer»–, ja que es pot aconseguir l’efecte contrari: que les criatures l’associïn amb un aliment menys agradable al gust i en mengin menys.

L’aigua de l’aixeta, provinent d’una xarxa de distribució pública, és apta i saludable per al consum i evita la utilització d’envasos d’un sol ús. Durant la infància, l’aigua ha de ser la beguda principal (els sucs, tot i que siguin casolans, i les altres begudes ensucrades és millor evitar-los).