La immigració no ha causat més delinqüència en les últimes dues dècades a Catalunya

La delinqüència és el primer aspecte negatiu que els espanyols destaquen dels estrangers, segons l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre les actituds cap a la immigració. Ara bé, estudis a escala espanyola i internacional rebutgen una relació causal entre immigració i crim. L’exemple més clar que ho desmenteix és que la taxa de criminalitat a Catalunya s’ha reduït un punt entre el 2000 i el 2021, mentre que el nombre d’estrangers s’ha multiplicat per set en el mateix període. 

El que sí que hi ha és una sobrerepresentació dels estrangers en les estadístiques de detinguts i condemnats. El 2021, els estrangers van representar el 46,8% dels detinguts a Catalunya i el 37,9% del total de condemnats per una sentència ferma, segons les dades del Ministeri de l’Interior i de l’Institut Nacional d’Estadística. Les persones que no tenen nacionalitat espanyola a la comunitat autònoma representen, segons dades del padró, el 16,1% de la població. La desviació és de 30,7 i 21,8 punts percentuals, respectivament.

 

 És a dir, l’any passat hi va haver 32,4 detinguts per cada 1.000 persones estrangeres a Catalunya mentre que la taxa de detinguts entre els espanyols era de 7,1 cada 1.000 persones. Tanmateix, menys de la meitat dels estrangers detinguts van acabar condemnats: 13,5 de cada 1.000 persones estrangeres, mentre que la taxa de condemnats espanyols va ser de 4,2 cada 1.000.

 

La immigració augmenta, però la criminalitat, no

 Si les dades mostren una sobrerepresentació en les estadístiques, ¿per què no podem dir que hi ha una relació entre immigració i crim? Perquè «la delinqüència és un fenomen multicausal», explica la professora de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Màlaga, Elisa García, en un article a la revista ‘Crítica penal y poder’. 

 De fet, a Catalunya, com a Espanya, s’ha registrat un augment exponencial de la població estrangera en les últimes dues dècades, i s’ha passat del 2,9% de la població el 2000 al 16,1% el 2021. I, amb tot, aquest augment no ha anat acompanyat d’una pujada de la taxa de criminalitat. Aquesta s’ha mantingut constant de mitjana i, fins i tot, el 2021 va ser inferior (51 delictes per 1.000 habitants) a la de l’any 2000 (52,8 cada 1.000 habitants).

 

No s’han trobat elements culturals o psicològics diferents en la població immigrant per afirmar que hi hagi una relació causal amb la delinqüència. Prova d’això és un estudi publicat el 2019 que afirmava que «la probabilitat que un immigrant amb bones oportunitats laborals sigui delinqüent no és més alta que la d’un nadiu en les mateixes condicions».

 En el mateix sentit, una altra investigació a Bèlgica va concloure que les condicions socioeconòmiques, concretament l’atur, expliquen més bé que la procedència la delinqüència en una comunitat. És a dir, la condició d’haver nascut en un lloc o un altre no explica que una persona cometi més o menys delictes. Un altre estudi espanyol també desmentia la relació causal entre el crim i la immigració amb el cas dels immigrants romanesos, que l’any 2000 tenien altes taxes de criminalitat i una dècada després eren inferiors a les dels nacionals en la franja d’edat de 20 a 50 anys.   

 Una «idea zombi» que es nega a desaparèixer 

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

 La persistència de la relació entre delinqüència i immigració en l’imaginari col·lectiu al llarg dels anys ha fet que aquest vincle es converteixi en una «idea zombi», com ho anomena el sociòleg Rubén Rumbaut. És a dir, «són idees falses i estereotips que perduren», malgrat que hi ha prou evidència per acabar amb elles.

 Una revisió a escala internacional de diferents investigacions que tractaven aquest tema entre el 1994 i el 2014 conclou que quan hi ha una associació entre immigració i delinqüència, aquesta és negativa, tot i que molt feble. El que vol dir que, com més immigració, menys delinqüència. Segons aquesta revisió, diversos estudis han demostrat que lluny de ser una força criminògena, la immigració «està vinculada al creixement de la població i a la reducció de les taxes de desocupació, factors que contribueixen a reforçar l’ordre social» i no viceversa.