Una jutge de Vitòria imposa el nom a una nounada al considerar pejoratiu l’elegit pels seus pares

Una jutge de Vitòria s’ha negat a inscriure la seva neta nounada amb el nom de ‘Hazia’ per considerar-lo pejoratiu, i li ha imposat una altra fonètica semànticament molt semblant, ‘Zia’, que no es correspon amb l’elegit pels seus pares. Segons ha explicat l’àvia de la menor, la traducció del nom basc ‘Hazia’ correspondria a llavor, tot i que creu que el rebuig vindria motivat perquè una de les últimes traduccions d’aquest substantiu seria la de semen.

«Una llavor és un germen, i el semen és una llavor, llavors sí, però en cap moment pensem que pugui ser pejoratiu per a la nena, ni que vagi en detriment d’ella. El nom d’‘Hazia’ s’ha triat amb moltíssima cura, i per als pares és la seva llavor, i bé que tingui dins d’altres contextos un altre significat, a nosaltres no ens importa, la veritat», ha aclarit Rosa María Manteiga.

En declaracions a Europa Press Televisión, l’àvia ha recordat que la seva neta va néixer el 22 d’octubre passat, després de la qual cosa els seus progenitors van intentar inscriure-la en el registre «com tots els nens». Els pares es van veure sorpresos al ser informats que no podien admetre el nom triat per ells, ‘Hazia’, perquè com a nom propi no existia en cap registre.

És en aquells moments quan la família es posa en contacte amb Euskaltzaindia, la Real Academia de la Lengua Vasca, que els comunica que, en principi, no hi ha cap problema. «‘Hazi’ té moltes definicions, criar, cuidar, créixer. ‘Hazia’ per si mateix és llavor, pel que no entenem per què la lletrada no dona el vistiplau [al nom] quan els pares han elegit aquest nom per a la nena amb moltíssima cura, moltíssim amor», asseguren.

L’àvia afirma que com que la nena havia d’estar registrada, se’ls va advertir que si «en unes hores la nena no està inscrita, triaria ella [la jutge] el nom».

Segons ha llegit literalment Manteiga, la comunicació rebuda afirma que «seguint la previsió legal es posarà a la nena el nom de Zia, que resulta fonèticament i semànticament equivalent a l’inicialment sol·licitat, sense connotacions negatives, i que consta registrat en altres ocasions com a nom propi».

El secretari, ha explicat l’àvia de la nounada, els ha fet saber que ‘Zia’ en llatí significa ‘llavor’, i diu no entendre «per què en llatí sí i en eusquera no».

L’ascendent de la menor ha afirmat que la nena ha sigut ja registrada amb el nom de Zia, «Z, i, a» què és fonèticament i semànticament molt semblant a l’elegit pels seus pares, però, segons la seva àvia, «la nena no es diu Zia, la nena es dirà Hazia». «I farem tot el possible perquè la nena quedi registrada com Hazia», ha afegit.

Notícies relacionades

Eva Tortajada: "En la seva primera etapa de vida, els fills necessiten sentir-se segurs"

Gairebé 30 escoles de València continuen sense desinfectar 26 dies després de la dana

Segons l’article 192 del Reglament del Registre Civil s’afirma que «no es podran imposar més de dos noms simples o d’un de compost. Quan s’imposin dos noms simples, aquests s’uniran per un guió i tots dos s’escriuran amb majúscula inicial. Es considera que perjudiquen objectivament la persona els noms propis que, per si o en combinació amb els cognoms, resulten contraris al decòrum».

La família de la menor pretén acudir a instàncies judicials superiors per aconseguir el seu objectiu, que no és cap altre, que registrar la seva «petita» com Hazia. «No hi hauria d’haver hagut cap problema, però no entenc. La nena per a nosaltres és Hazia, i tractarem que quan aprengui a llegir i a escriure sàpiga que el seu nom és Hazia», ha conclòs.