Educació a Catalunya

Les famílies veuen en la incorporació de 3.500 profes una oportunitat perduda per a la inclusiva

L’aFFac considera que els 170 milions d’euros que s’invertiran haguessin tingut més impacte si s’haguessin destinat a contractar especialistes a atendre la diversitat

A1-159227103.jpg

A1-159227103.jpg / ELISENDA PONS (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La federació d’associacions de famílies de Catalunya, l’aFFac ha lamentat que els 170 milions d’euros que el Govern invertirà en la contractació de 3.500 docents al gener en compliment del pacte amb els sindicats per posar fi a les vagues, tot i que significa un avenç en els drets laborals dels docents, «no té un impacte directe en l’atenció de l’alumnat ni en la millora de la qualitat educativa; ni serveix per desplegar d’una vegada per totes el decret d’Educació Inclusiva». Així ho ha denunciat a EL PERIÓDICO Lidón Gasull, directora de l’aFFAc, i així se l’han traslladat aquesta setmana les famílies al Departament d’Educació.

«La contractació dels més de 3.500 professors per substituir les hores de classe que deixarà de fer la plantilla actual no té en compte la necessitat d’incorporar professionals especialitzats per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques, així com introduir la figura de la codocència a les aules. D’haver pensat la mesura en aquest sentit, l’impacte educatiu de la inversió seria moltíssim més elevada, i que millorarien les condicions laborals dels docents», assenyala Gasull. Aclareix que no es refereix a la contractació de monitors, sinó a professorat d’educació especial, psicòlegs, logopedes i psicopedagogs.

Gasull insisteix que l’impacte d’una aposta decidida per l’escola inclusiva –que podria aconseguir aquests 170 milions en contractacions– el notaria tota la comunitat educativa. «Tot el grup es veu ressentit per l’actual falta de professionals especialitzats, i revertir aquesta situació també milloraria les condicions en què treballen els docents, que tindrien el suport necessari a l’aula per atendre també la resta d’alumnes», resumeix la directora de l’aFFac, federació que fa poques setmanes va llançar una campanya reivindicant d’una vegada per totes recursos per a la inclusiva.

La funció dels més de 3.500 professors que s’incorporaran al sistema educatiu al gener –molts d’ells en forma de l’ampliació a jornades completes d’actuals mitges jornades– és permetre la reducció d’una hora lectiva als docents. Els de primària tornaran a fer 23 hores de classe i els d’ESO, 18, una de les grans demandes dels sindicats de mestres, l’acceptació de la qual per part del Departament de Educació el 31 d’agost va aconseguir arrencar un acord gairebé en temps de descompte per evitar les vagues convocades per a aquest primer trimestre del curs, després d’un convuls curs 2021-2022.

Qüestió de prioritats

«El Departament ha prioritzat satisfer una reivindicació laboral abans que millorar l’atenció dels nens. La contractació del gener suposarà una victòria sindical, que, insisteixo, està molt bé, però és una millora en les condicions laborals dels docents que no té un impacte directe en l’educació. Es prioritzen les demandes sindicals abans que les demandes dels nens més vulnerables», prossegueix Gasull, que remarca la idea que millorar les condicions d’atenció al centre educatiu també té un impacte positiu en les condicions laborals del professorat.

«Si la pactada reducció d’hores lectives té un impacte, que segur que el té, perquè els professors tindran més temps per a la coordinació, també ho tindria augmentar l’atenció especialitzada de qualitat», conclouen des de l’aFFac, apuntant també que aquests 3.500 professors «no tindran cap impacte en la reducció en la ràtio».

Notícies relacionades

Les direccions de les escoles catalanes han sigut molt crítiques amb l’aplicació de la mesura al gener, ja que suposa refer els horaris de la plantilla a meitat de curs, a més de moltes hores de feina i un impacte en els nens més vulnerables, ja que els costa més gestionar els canvis.

Els sindicats, per la seva banda, defensen que la reducció d’aquesta hora lectiva suposa una injecció de 170 milions d’euros «estructurals» en l’educació. «És un increment de plantilla que guanya l’educació pública i que no podíem rebutjar», remarquen.