Narcos SA: una estructura a Badalona per traficar amb droga

Aquesta setmana va començar a l’auditori de la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra 47 presumptes integrants d’aquesta xarxa, per als que la fiscalia reclama condemnes que oscil·len entre els dos anys de presó (només a un d’ells) fins als 31 anys a què s’enfronta el presumpte cap de la xarxa, J. F. F. Per als seus lloctinents i homes de confiança, les penes que se sol·liciten són inflades, com és el cas d’L. F. F., per al qual es demana 18 anys, o R. C. H, per a qui es demana 20 anys. Els delictes principals són tràfic de drogues i blanqueig de capitals, tot i que s’afegeixen per a alguns acusats falsedat i tinença o dipòsit d’armes. Els Mossos van desarticular aquest entramat el 29 de novembre del 2019 en una macrooperació.

L’auditori de la Ciutat de la Justícia és l’únic lloc habilitat per poder celebrar un judici d’aquestes característiques. No només pels 47 acusats, molts d’ells a presó provisional, sinó per donar cabuda als seus advocats. El tribunal es va desplaçar dimecres passat des de l’Audiència de Barcelona per presidir aquesta vista, que es prolongarà, com a mínim, fins al pròxim desembre. Aquell primer dia, entrar a la sala impressionava per les mesures de seguretat desplegades pels Mossos per controlar els empresonats. En estrades es van situar els magistrats, lletrats i fiscals. Als seients del públic, els acusats. A les últimes files, els seus familiars.

«L’empresa criminal»

La fiscalia sosté en la seva qualificació, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que els processats, almenys des de març del 2018 i fins que es va produir el dispositiu policial, es van dedicar fonamentalment a Badalona, «tot i que no de manera exclusiva», a la venda i distribució de cocaïna i, en ocasions, de marihuana. Aquestes substàncies eren subministrades als consumidors drogoaddictes o als intermediaris des d’un pis del carrer Córdoba, al barri de Sant Roc de Badalona.

L’acusació afirma que el capitost J. F. F. va disposar d’«un equip a les seves ordres» integrat pels processats i que de «manera permanent» van intervenir en les tasques que els van ser «encomanades», amb la intenció d’«obtenir» un «substanciós profit econòmic». Les mesures de seguretat eren extremes: des de la substitució contínua de telèfons mòbils fins a l’ús d’un llenguatge secret o personal de seguretat. En ocasions, el pas de la droga s’efectuava deixant la mercaderia en una paperera. És a dir, segons la fiscalia, una veritable «empresa criminal».

Quarter general i magatzem

Notícies relacionades

Morir apunyalat davant la pantalla d’un mòbil

Frustrat el primer intent de la Mocro Maffia de niar a Catalunya

L’acusació descriu tres «grans estructures» que depenien del capitost. La primera, la trama que s’encarregava del subministrament de la droga, amb quarter general i punt de venda al carrer Córdoba, i del proveïment. Aquesta branca s’encarregava, a més, de la manipulació de la substància i el seu processament per preparar embolcalls. Una altra de les seves funcions era el control de la recaptació diària. A la vivenda hi havia com una petita finestra enreixada que impedia al comprador veure el rostre del venedor. També comptava amb un desguàs alternatiu per desfer-se de la droga en cas que hi entrés la policia.

La segona «estructura» la conformava l’entramat situat a Santa Coloma de Gramanet, que tenia per missió «custodiar grans quantitats» de cocaïna i els «ingents» beneficis econòmics procedents no només de Badalona, sinó d’altres transaccions. El «magatzem» es trobava en una vivenda de l’avinguda Pallaresa. I la tercera «estructura» era la que es dedicava a blanquejar els fons fruits del narcotràfic comprant propietats.