Cimera de Sharm el-Sheikh
La UE pressionarà els grans països contaminants a fer més pel clima
La Comissió Europea admet que amb les promeses actuals només es limitarà l’escalfament a entre 2,4 ºC i 2,6 ºC, lluny dels 1,5 ºC centígrads pactats a París
Ursula von der Leyen aprofitarà la COP27 per tancar aliances amb Egipte i Namíbia sobre hidrogen i energies renovables
La Unió Europea acudeix a la COP27, que arrenca aquest diumenge, 6 de novembre, a la localitat egípcia de Sharm el-Sheikh, enmig d’una crisi energètica agreujada per la guerra de Rússia a Ucraïna, que ha portat alguns socis europeus a mirar de nou cap a fonts tan contaminants com el carbó per pal·liar els problemes de subministrament.
Ho fa, alhora, convençuda que el canvi climàtic és el «repte existencial» més gran a què s’enfronta el món i que és necessari aprofitar la «finestra d’oportunitat» que encara hi ha per limitar l’escalfament global del planeta a 1,5 ºC centígrads a finals del segle, augmentar els esforços en matèria d’adaptació i finançament i recolzar els països en desenvolupament davant les pèrdues i perjudicis provocats pel canvi climàtic.
«És molt clar pels informes recents que el món no va en camí de limitar l’escalfament global a 1,5 ºC. Les últimes dades i estudis mostren que probablement, amb la política actual, acabaríem amb un escalfament d’entre 2,4 a 2,6 graus a finals de segle. Necessitaríem una reducció de les emissions de CO2 del 45% aproximadament per al 2030 si volem mantenir-lo a 1,5 ºC màxim», admeten fonts europees que consideren crucial que la cimera climàtica renovi el «sentit d’urgència», mantingui les promeses fetes a París i Glasgow i convenci els grans emissors de gasos contaminants del planeta d’adoptar mesures urgents amb rapidesa.
«Ens agradaria que la Xina anés més ràpid i compleixi els objectius abans del 2030», admeten des de l’Executiu comunitari, que asseguren que fan «el que podem» per mantenir el diàleg obert amb Pequín tot i que el seu president, Xi Jinping, no acudirà, per exemple, a Sharm al-Sheikh. «Aquest any tenim la COP27 primer i després el G-20. Veurem què podem fer perquè l’ambició de la COP27 viatgi al G-20 a Bali (el 15 i 16 de novembre), perquè necessitem que els grans emissors facin més pel clima», afirma l’Executiu comunitari.
La UE, que organitzarà 125 esdeveniments al pavelló europeu, acudeix a la cita amb un mandat clar i una nombrosa representació europea i disposada a parlar de compensacions financeres per atenuar el cost i l’impacte sobre els països més pobres. «Encara hi ha una petita finestra, un petit camí per mantenir l’escalfament d’un grau i mig, així que hem d’aprofitar aquesta finestra respecte a la UE, amb missatges molt clars», afirmen les mateixes fonts. En primer lloc, que els Vint-i-set estan compromesos a mantenir el rumb i l’ambició, a no retrocedir en absolut i a continuar contribuint financerament malgrat la situació econòmica actual.
Augment de la contribució
L’Acord de París va establir l’objectiu que els països desenvolupats mobilitzessin col·lectivament 100.000 milions de dòlars a l’any, entre el 2020 i el 2025, per ajudar els països en desenvolupament a reduir les emissions i preparar-se per als impactes del canvi climàtic. En aquest temps, la Unió Europea s’ha convertit en el principal contribuent –amb 23.000 milions d’euros el 2020 i el 2021– tot i que considera «urgent» que altres països desenvolupats hi contribueixin més.
La UE també defensarà en la cimera mesures d’adaptació i mitigació i que els països en vies de desenvolupament dupliquin el finançament que obtenen per al 2025 respecte al 2019, així com accions per minimitzar les pèrdues i els danys provocats pel canvi climàtic. No obstant, abans de començar a parlar de crear nous fons caldrà estudiar i concretar les necessitats. «S’han d’identificar les necessitats, veure com podem mobilitzar els recursos existents i després avançar a partir d’això, però la UE serà un soci constructiu en aquesta discussió», asseguren fonts europees.
Més enllà de les delegacions nacionals dels 27 estats membres i de les que enviarà el Parlament Europeu, el club estarà representat pel president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que acudiran a les sessions d’obertura. Els qui es quedaran a la ronda final de negociacions, no obstant, seran el vicepresident i responsable del pacte verd europeu, Frans Timmermans, així com els comissaris Kadri Simson (Energia), Virginijus Sinkevicius (Medi Ambient), Janusz Wojciechowski (Agricultura). Tots ells esgrimiran com a indicador del compromís europeu les últimes decisions adoptades per la UE com el recent acord polític perquè els cotxes comercialitzats a partir del 2035 siguin zero emissions.
«Demostra que la UE no està renunciant a la seva ambició, sinó accelerant les seves ambicions climàtiques», esgrimeixen a Brussel·les, que apunten a la resta d’iniciatives del paquet Fitfor55 que estan en negociació, el pla Repower EU per reduir la dependència dels combustibles fòssils o el desenvolupament de les energies renovables i les mesures d’eficiència energètica. De fet, Von der Leyen aprofitarà la COP per tancar acords de cooperació i aliances en matèria d’energies renovables i hidrogen verd amb Egipte o Namíbia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia