Guia per entendre la vaga de la sanitat madrilenya: centres sense metge, dimissions i acusacions de boicot

La Comunitat de Madrid va ordenar el tancament del servei d’urgències als centres de salut, que obrien a la nit i els caps de setmana per atendre malalties no greus i que no requereixen l’assistència a un hospital, el 23 de març del 2020, quan la covid va paralitzar Espanya i Madrid va decidir reforçar els dispositius hospitalaris davant el virus amb els professionals d’aquests centres. No obstant, l’emergència sanitària es va relaxar i el Govern regional no va anunciar la reobertura de les urgències en l’atenció orimària fins al mes de juny, amb un pla per obrir només 17 dels 37 centres tancats, un propòsit que fins i tot Vox, soci del PP a Madrid, va criticar. La polèmica va fer que Ayuso rectifiqués i anunciés, 10 dies després, l’obertura de tots els centres d’urgències.

El problema és que el Govern madrileny va decidir obrir 80 centres sanitaris durant 24 hores al dia (incloent-hi els 37 tancats i la reorganització dels 41 serveis d’atenció rural), però sense fer noves contractacions i amb menys personal que abans de la pandèmia, omplint els buits amb «voluntaris». El pla va provocar la convocatòria d’una vaga indefinida per part de cinc organitzacions sindicals, que veien inviable la reobertura i criticaven el canvi en les condicions laborals dels professionals destinats a les noves urgències. Finalment, quatre sindicats van desconvocar la vaga, al pactar amb l’Administració millores en els horaris i ubicacions dels sanitaris, cosa que va facilitar, el 27 d’octubre, l’obertura dels centres. Una estrena marcada pel caos.

La reobertura va anar precedida de l’enviament, per part de l’Administració regional, de correus als sanitaris en les hores prèvies i alguns de matinada, a través dels quals els treballadors van conèixer exactament on havien de treballar i en quins horaris, sense gairebé temps per planificar les seves noves vides, segons han denunciat els sindicats. En aquest ambient, el 57% dels metges van presentar comunicats de baixa el primer dia, cosa que va provocar que en alguns centres no s’hi presentés cap facultatiu i les absències van afectar també infermeria i zeladors. Els motius de les baixes són variats, des de professionals que han renunciat per incompatibilitat del nou lloc amb la seva situació personal, a d’altres amb crisi d’ansietat o estrès laboral. I la situació ha continuat en els dies següents, malgrat que el Govern regional ha recorregut a voluntaris per cobrir les absències.

Diumenge una metge i un infermer van ser agredits per un pacient que no volia esperar a ser atès i no va entendre que el sistema informàtic fallés i no li poguessin imprimir una recepta. Segons la facultativa, l’agressió, al crit de «ganduls», està motivada pel caldo de cultiu que ha generat Ayuso i el seu conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, al suggerir que els metges han demanat la baixa a propòsit per boicotejar el Govern de Madrid. Així mateix, ja sense suggeriments, amb totes les lletres, Ayuso acusa l’oposició de «cridar a la vaga i els boicots» en la sanitat madrilenya.

A la recerca d’una solució, la Conselleria de Sanitat es va reunir d’urgència dilluns, en meitat del pont de Tots Sants, amb els sindicats que han firmat l’acord per a l’obertura de la urgència extrahospitalària i en la trobada es va comprometre a no obrir cap centre sense almenys un metge i un infermer. Així mateix, la conselleria va dir que farà una anàlisi de l’activitat a fi d’«ajustar el nombre de professionals necessaris» i evitar la «sobrecàrrega». Però, passats els dies i sense veure avanços, els quatre sindicats han trencat l’acord i el cinquè, Amyts, farà una vaga indefinida a partir de dilluns als centres d’atenció 24 hores. I és tal la polèmica i el malestar entre els sanitaris que s’estan succeint les dimissions. A l’octubre va dimitir la gerent d’Atenció Primària, després la gerent adjunta i aquest divendres, en bloc, la direcció dels ambulatoris de la zona sud-est de Madrid.

El caos en l’obertura de les urgències extrahospitalàries suposa la punta, segons societats mèdiques, sindicals i l’oposició, a una gestió que no té la sanitat pública entre les seves prioritats. La Societat Espanyola de Medicina Familiar SemFYC ha alertat que la «deficitària gestió» d’Ayuso és pròxima «a un punt de fallida» que implicarà «riscos crònics en la seguretat i les garanties clíniques d’atenció als pacients i al conjunt de professionals sanitaris».