El 25% dels joves espanyols es declaren obertament racistes

A Espanya, hi ha tres motius principals de discriminació: l’origen ètnic, el sexe o gènere i l’orientació sexual. El 25% dels joves de 15 a 29 anys –la immensa majoria, homes que s’ubiquen en l’ideari polític de la ultradreta– mostren actituds clarament racistes. El col·lectiu més apallissat és la comunitat gitana, seguida dels africans (Àfrica subsahariana) i els marroquins. Així es desprèn de la investigació ‘Joves i racisme’, presentada aquest matí per la directora general de la Fundació Fad Joventut, Beatriz Martín Padura, i la subdirectora del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, Anna Sanmartín.

Malgrat aquest 25% tan alarmant, l’estudi constata que la majoria de joves (el 75%, tres de cada quatre) rebutgen de manera general els postulats racistes, posen en valor la multiculturalitat i mostren alts graus d’acord amb la protecció de col·lectius vulnerables. Especialment, amb la cobertura universal sanitària i l’atenció a menors no acompanyats.

L’estudi sobre percepcions i actituds racistes –fet amb 1.200 enquestes– revela que el 40% dels joves estan convençuts que els discursos racistes tenen l’arrel en «la falta d’adaptació de les persones migrants». Els enquestats també culpen de la difusió de discursos intolerants alguns mitjans de comunicació i la imatge que donen de la immigració (60,4%). En menor mesura, també assenyalen les propostes xenòfobes de partits d’extrema dreta (49,7%). La desconfiança cap al col·lectiu és de tal envergadura que només al 57% dels joves els semblaria bé que un migrant arribés a un lloc d’alta responsabilitat, com l’alcaldia d’un municipi.

¿És molt present el racisme en el dia a dia? Tres de cada 10 joves admeten que han sigut testimonis d’agressions físiques per motius racistes i gairebé la meitat han llegit burles i insults a les xarxes socials.

El percentatge que ha patit discriminació racista va del 14,4% (en el cas d’agressions físiques) al 24,3% (burles o insults presencials). Quant al percentatge de joves que l’han exercit va del 5,7% (agressions físiques) al 15,1% (actituds de desconfiança davant minories).

L’estudi revela una forta associació entre haver patit discriminació i exercir-la. Els percentatges dels qui admeten comportaments d’intolerància són molt més elevats entre els qui els han patit (més del 20%) que entre els qui no els han patit (entorn del 10%). «Aquests resultats són molt rellevants ja que manifesten la importància del que es podria considerar una espiral de discriminació: el fet d’haver-la patit facilita el fet d’exercir-la», han insistit les autores de l’estudi, que han reclamat programes d’intervenció i que el treball de suport a persones joves que hagin sigut víctimes d’aquest tipus de comportaments podria reduir l’espiral.

La vacuna de la intolerància

La vacuna de la intolerància rau, una vegada més, en la informació, el coneixement i la proximitat. L’estudi conclou que establir relacions de tipus afectiu amb persones pertanyents a minories discriminades facilita o promou el desenvolupament d’opinions antiracistes. «Tenir més diversitat en el grup d’amistats i en els referents personals implica sostenir menys actituds racistes», ha destacat la responsable de la Fundació Fad.

Ara bé, com més diversitat es percep al barri on es resideix i a l’escola o l’institut on s’estudia es detecten més actituds racistes. A canvi, com més diversitat hi ha en el grup d’amics menys actituds racistes es detecten. «Quan les relacions amb les minories discriminades impliquen vinculacions afectives, o són percebudes com elegides, es tendeix a manejar opinions antiracistes davant situacions en què la diversitat no es produeix per elecció», han explicat les responsables de l’estudi. 

Col·lectiu gitano

El col·lectiu més discriminat són les persones d’ètnia gitana. És el grup més rebutjat com a veí, per ocupar llocs de responsabilitat a la feina o a la docència, per formar part dels cossos policials o ocupar l’alcaldia d’una ciutat. És més, un 16,3% dels enquestats preferirien no tenir una relació personal amb membres de la comunitat gitana, que són les més mal valorades a l’hora de fer una nova amistat o relació íntima. 

El maig passat, el ple del Congrés dels Diputats va aprovar, amb l’única abstenció dels diputats de Vox i cap vot en contra, una reforma del Codi Penal per castigar l’antigitanisme, un delicte d’odi que podrà comportar penes de presó d’entre un i quatre anys.

Notícies relacionades

¿Per què no has de dir als teus fills anem ‘al paki’ o anem ‘al xinès’?

El racisme i la xenofòbia, els principals motius de discriminació a Barcelona

Les persones d’ètnia gitana, les procedents del Marroc i les de religió musulmana també són de les més rebutjades, sobretot per ocupar posicions rellevants en la societat o com a veïns o amics.

«Per estudis previs sabem a més que la gent jove, en percentatges molt majoritaris, defensa valors universals i transversals, com la defensa del medi ambient i el feminisme. Aquest informe se centra ara en el racisme i la xenofòbia. Matisar postures i identificar els àmbits on es produeixen determinades actituds és necessari per implementar propostes i programes que responguin a l’imaginari juvenil respecte a la diversitat i la convivència», ha explicat la responsable de la Fundació Fad després de recordar el projecte ‘Desactiva els teus prejudicis i pensa-ho de nou’, un programa educatiu amb adolescents per promoure a través del teatre social actituds contràries a l’odi i la intolerància i fomentar el pensament crític.