La Policia Nacional constata el creixement del crim organitzat dominicà a Catalunya

A l’operació Europa, set persones van ser arrestades i actualment estan en presó preventiva per integrar un grup criminal i per narcotràfic. Segons els investigadors, afronten penes de més de 12 anys. Però no farà falta esperar que surtin de la presó perquè la màfia encaixi el cop. «Talles un cap i en surten dos», adverteix un inspector a càrrec del grup 15, especialitzat en el combat del mercat de la cocaïna. L’organització ha demostrat una preocupant capacitat de regeneració, alerten fonts policials.

El funcionament d’aquest grup dominicà desarticulat és el d’una sucursal i, com passa amb altres màfies emergents a Espanya –com l’albanesa o la sèrbia–, els principals responsables resideixen als països d’origen i tenen gent a diferents parts del planeta que utilitzen per comprar droga directament als productors. Una mobilitat que explica, per exemple, per què cap dels set detinguts a l’operació Europa tenia antecedents a Espanya. Residien a Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montgat i Alella. En aquestes dues últimes poblacions, els investigadors van trobar els laboratoris on adulteraven la cocaïna. També era en aquest lloc on guardaven la partida de cocaïna de 800 quilograms importada des d’Amèrica del Sud. Per a la Policia Nacional detectar aquest carregament va suposar la troballa de droga més important confiscada a terra dels últims 15 anys a Espanya. Aquesta era la força del grup dominicà.

La societat catalana no ha oblidat encara el que va passar el 2016, quan dues bandes dominicanes es van embolicar en una espiral de violència sense precedents a Catalunya. Tot va començar amb el robatori d’un carregament de droga portat des d’Amsterdam (Holanda). Un dels dos grups va saber de l’existència d’aquesta mercaderia, en possessió del clan rival, i va assaltar el domicili on estava amagada per emportar-se-la. El sagnant enfrontament es va allargar un any i es va saldar amb sis assassinats. A aquella determinació per a la violència ara s’hi afegeix, i genera alarma policial, una organització que sí que té capacitat per importar cocaïna a través d’una estructura legal declarada a Espanya, adulterar-la amb una substància de tall inalterable i refer els ‘maons’ de cocaïna fingint davant els compradors que venien quilograms gairebé purs.

Operació Europa

L’operació Europa, a diferència de la majoria d’investigacions d’envergadura similar, no va arrencar per un avís de l’Europol o la Interpol. Van ser les mateixes fonts de la Policia Nacional les que van posar els agents de la Secció d’Estupefaents rere la pista de la banda dominicana el 2020, abans que esclatés la pandèmia. 

Així van començar els seguiments per part dels policies fins que, poc abans de la declaració de l’estat d’alarma, van presenciar l’intercanvi sospitós d’una bossa. Van demanar ajuda a la Guàrdia Urbana de Barcelona per procedir a detenir els implicats i així van confirmar que eren sobre la pista d’una banda de narcotraficants: la bossa contenia 33 quilograms de cocaïna i 52.000 euros en efectiu. La vigilància sobre els implicats es va intensificar. Fins que a finals de l’estiu passat van decidir arrestar-los. 

Substància de tall

L’organització criminal disposava d’una empresa legalment constituïda a Espanya a través de la qual van importar un carregament de plàtans d’Amèrica del Sud, després d’una escalada a la costa de l’Àfrica. Aquest moviment va servir perquè les autoritats espanyoles no revisessin el carregament, ja que el que procedeix de les anomenades rutes «calentes» se supervisa amb més cura a l’arribar al port de Barcelona. Amagada en planxes de 300 grams, a sota de plàtans, els narcos van descarregar la cocaïna i la van portar a Montgat i Alella.

Cada placa de 300 grams la convertien, adulterant-la amb una substància de tall, en 1 quilogram. La substància que utilitzaven, encara no identificada pel laboratori de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, actuava com la lidocaïna: era indetectable pels reactius a la venda a Espanya, cosa que significava que els compradors creien que estaven adquirint una substància gairebé pura. 

Notícies relacionades

Detingut l'autor de tres assassinats de la guerra de bandes dominicanes

Frustrat el primer intent de la Mocro Maffia de niar a Catalunya

Al laboratori, a més de tallar-la per disparar els beneficis –cada quilogram val a Espanya uns 30.000 euros i ells volien convertir els 800 quilograms en 2.400 quilograms–, també la premsaven de nou per quilograms, la forraven de cel·lofana, l’embolicaven de paper carbó, la cobrien de greix i penjaven un globus com el que col·loquen al país d’origen a cada ‘maó’ abans del seu transport marítim per si calgués llançar la droga per la borda. És a dir, fingien que aquell ‘maó’, que, a més, premsaven amb un segell, procedia directament d’Amèrica del Sud, i ocultaven que havia passat pel seu laboratori i que la seva puresa era gairebé un 70% inferior a la que es descarrega al port de Barcelona. 

Les màfies emergents que importen cocaïna a Espanya han escollit aquest país com a porta d’entrada per a Europa per la seva ubicació geogràfica, les seves rutes comercials i, principalment, segons les fonts policials consultades, perquè té un marc penal més lax que el de la resta de països del continent.