L’escola Sant Felip Neri de Barcelona, la segona concertada que serà pública el curs 2023-24

A finals de juny del 2019, durant el període de Josep Bargalló com a conseller d’Educació, el Parlament de Catalunya va validar per unanimitat el decret que regula el «procediment d’integració de centres educatius en la xarxa de titularitat pública de la Generalitat». Un decret que estableix que s’aplicarà «en funció de les necessitats d’escolarització, a sol·licitud del centre i de mutu acord entre el centre i el Departament de Educació». Des d’aleshores, han sigut 11 els centres que han passat de concertats (o municipals) a públics. Divendres, Gonzàlez-Cambray en va anunciar un 12è, el primer per al curs 2023-2024: l’Escola Joviat de Manresa, i ja va avançar que «en vindrien més». Només quatre dies més tard, aquest dimarts, el mateix conseller ha fet públic el que serà el 13è: l’escola Sant Felip Neri, al barri Gòtic de Barcelona, centre que des del curs passat batallava per entrar a la xarxa pública (i assegurar així la seva continuïtat).

Malgrat que hi havia anunciada per a aquest dimarts a la tarda la vista de la plana major del Departament d’Educació –conseller inclòs– i gairebé la de l’Ajuntament de Barcelona, amb diversos regidors, des de l’AFA de l’escola van mantenir aquest dimarts al matí la concentració reivindicativa que fan cada setmana abans de l’entrada a l’escola. El llarg i dur perídode de la negociació els ha ensenyat a ser prudents. Però els rumors anaven en la línia correcta. La visita institucional –acompanyada d’una posterior roda de premsa– era per comunicar la notícia més esperada: el curs vinent l’històric centre concertat passarà a formar part de la xarxa pública, cosa que evita el tancament al qual es veia abocada l’escola, amb l’impacte que això tindria no només entre els seus alumnes, sinó al conjunt del barri, enclau no precisament sobrat de llocs de de vida comunitària.

El Sant Felip Neri –que el curs 2023-2024 es convertirà en el primer centre públic de secundària al barri– té més de 60 anys d’història i és un indiscutible puntal en una plaça per a la seva sort i desgràcia considerada una de les més boniques de Barcelona. «Les famílies hem vist com en els últims anys el nostre barri ha anat perdent referents, teixit comercial de proximitat, teixit associatiu i també veïns i veïnes. En aquest context, l’Escola de Sant Felip Neri i la seva plaça plena de nens i nenes han sigut un element de cohesió social imprescindible i que no podem permetre’ns perdre», han argumentant sempre des de l’AFA, idea compartida tant des del districte de Ciutat Vella com des del Consorci d’Educació de Barcelona.

Per això fa mesos que negocien amb la congregació propietària dels espais la cessió d’aquests, una negociació que ha sigut de tot menys fàcil i que es tanca amb un acord feliç, tot i que per a alguns millorable –l’ESO no es farà al convent, com proposava el consorci, sinó a l’actual local del carrer de la Palla–.

Des de l’AFA de l’escola es mostren «supercontents». «El nostre objectiu era salvar l’escola i passar a la xarxa pública i ho hem aconseguit», diuen satisfets.

«Enorme notícia»

Notícies relacionades

Les famílies veuen en la incorporació de 3.500 profes una oportunitat perduda per a la inclusiva

Els nens i nenes reivindiquen més temps lliure (i en família)

A ulls de l’associació de veïns del Gòtic és també una «enorme notícia» que l’escola passi a púbica, i sobretot, «que continuï un projecte d’escola tan arrelat al territori, que a més fa custòdia d’una plaça tan maltractada per la massificació turística pel model de ciutat». Però en el seu cas, es mostren enfadats amb «l’actitud de la propietat» per «negar-se a llogar altres espais que té buits i servirien per trobar una sortida digna per a la secundària, que és importantíssima», assenyalen.

Quant al futur dels professors, segons es detalla al decret del 2019, el personal procedent del centre podrà mantenir el seu vincle i les condicions de treball una vegada s’hagi integrat a la xarxa pública el curs vinent.