Identificades les cèl·lules que provoquen metàstasi en el càncer de còlon

La investigació contra el càncer està donant, en els últims anys, avenços importants que provoquen un descens en la mortalitat i una millora en la qualitat de vida dels pacients. Enmig d’aquesta revolució, científics de l’IRB Barcelona han identificat, per primera vegada, quines són les cèl·lules que causen la metàstasi en el càncer de còlon, el tercer amb més incidència i que provoca prop de dos milions de casos mundials a l’any. A gairebé tots els tumors, les metàstasis són la principal causa de mort, però, fins ara, la major part de la investigació en càncer colorectal s’havia centrat en els tumors primaris.

El motiu és que les cèl·lules que provoquen la metàstasi en aquest tipus de malaltia són invisibles a les tècniques diagnòstiques, ja que són molt petites i es troben disseminades. Normalment apareixen al fetge i al pulmó. Per arribar-hi, l’equip de científics liderat per Eduard Batlle, investigador ICREA i cap de grup al CIBER de Càncer (CIBERONC), ha generat un model experimental en ratolins, que recrea el procés que segueixen els pacients que pateixen recaigudes i, a partir d’allà, ha desenvolupat una metodologia que permet aïllar una fracció minúscula de cèl·lules tumorals disseminades i ocultes a l’organisme. La troballa es publica aquest dimecres a la revista ‘Nature’.

Micrometàstasi

«Fins ara no es coneixien aquestes cèl·lules perquè en pacients és impossible detectar-les, cosa que obre la porta a estudiar la finestra entre la detecció del tumor i la recaiguda», explica Batlle. «El nostre model, molt similar al progrés de la malaltia en pacients, ens ha permès caracteritzar el tumor primari i la dinàmica de la malaltia residual. Hem estudiat de micrometàstasis a metàstasis de mida mitjana, o fins i tot més grans, caracteritzant com evoluciona cada una», afegeix el doctor Adrià Cañellas-Socias, investigador del mateix laboratori i primer autor de l’estudi.

La investigació ha durat cinc anys i hi han participat més de 20 científics de l’IRB Barcelona, creat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona, i d’altres centres de recerca espanyols i estrangers. Tal com es publica a ‘Nature’, la troballa principal consisteix en la identificació d’unes cèl·lules que han batejat com a HRCs, per la seva sigla en anglès (‘high relapse cells’ o cèl·lules d’alta probabilitat de recaiguda), que presenten poca activitat al tumor primari, però són capaces de desprendre-se’n i migrar pel corrent sanguini fins a arribar al fetge i al pulmó, on es mantenen ocultes durant un temps.

La immunoteràpia

La troballa obre la via per «atacar-les», en paraules de Batlle, ja que també han descobert que, si s’activa el sistema immune dels ratolins, aquests no recauen després de l’operació del tumor primari, cosa que demostra que la immunoteràpia primerenca, anterior a qualsevol altra intervenció, pot eliminar aquestes cèl·lules abans que s’iniciï el desenvolupament de la metàstasi. I és que els pacients de càncer colorectal no són tractats amb immunoteràpia, perquè aquesta tècnica no ofereix bons resultats en aquests tumors, però la recerca obre la porta a canviar la manera de procedir i donar immunoteràpia abans d’operar, per així evitar metàstasis futures.

D’acord amb aquest descobriment, un assaig en pacients a Holanda, en fase I, mira de testar en humans aquesta estratègia i, si dona bons resultats, «aviat tindrem bones notícies [...] i probablement la immunoteràpia s’implementarà a la pràctica clínica», segons vaticina el doctor Batlle.

Millors diagnòstics

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Així mateix, el descobriment obre la porta a millorar el diagnòstic i identificar els pacients amb més risc de recaiguda, ja que, si s’analitza el tumor primari i es troben moltes cèl·lules HRCs, aquesta persona té més possibilitat de generar metàstasi. La incidència indica que entre el 20% i el 35% de les persones amb càncer colorectal pateixen recaigudes en altres òrgans vitals.

A partir d’ara, «s’obren moltíssimes preguntes a les quals volem donar resposta», com per exemple en quin moment les HRCs que han arribat al fetge s’«activen», per què en uns pacients sí i en d’altres no, per què alguns pacients tarden anys a recaure i quins mecanismes hi influeixen o si aquestes cèl·lules existeixen també en càncer de pàncrees o gàstric. Per tant, la investigació continua.