La circumcisió jueva de Carles III, el rei anglicà que admira Israel

Al negar-li la circumcisió al seu fill Guillem, la princesa Diana de Gal·les va trencar una tradició que ve de la reina Victòria. La princesa Diana de Gal·les va trencar la tradició de circumcidar el futur rei del Regne Unit, la qual va ser iniciada al segle XIX per la reina Victòria, convençuda que la família reial descendia del Rei David. Carles III ha sigut l’últim monarca circumcidat fins ara.

Quan va néixer Philip Arthur George, el primer fill de la reina Isabel II i Philip Mountbatten, i actual rei Carles III, el 14 de novembre del 1948, la seva mare va trucar al rabí Jacob Snowman, un conegut metge i mohel de Londres, per circumcidar el seu fill, revela Jewish Press, el setmanari jueu independent de més difusió als Estats Units.

La tradició de la família reial de contractar mohels jueus per circumcidar els seus fills es remunta a la reina Victòria però va ser interrompuda el 1982 amb el naixement del príncep Guillem, perquè la seva mare Diana, la morta princesa de Gal·les, no ho va permetre.

La relació entre la Casa Reial britànica i els Snowman es va estrènyer amb el temps des d’aquell moment de la circumcisió del rei. El germà del rabí, Emanuel Snowman, es va casar amb un membre de la família de joiers Wartski i ha proporcionat durant diverses generacions joies a la reialesa, incloses les aliances de casament d’or gal·lès per a Carles i Camil·la, i per al príncep Guillem i Kate Middleton.

«Prefereixo veure’m no com el defensor d’una sola fe de l’església d’Anglaterra, sinó com a defensor de la fe en general», proclama el rei Carles III en un dels nous capítols de la sèrie de Netflix ‘The Crown’, en la qual es compromet a velar pels catòlics, jueus i musulmans que habiten en el seu regne a més dels anglicans que lidera com a governador suprem d’una església fundada per Enric VIII al segle XVI per poder anul·lar contra el criteri del Papa de Roma el seu matrimoni amb Catalina d’Aragó i casar Ana Bolena.

En lloc d’assumir el compromís convencional de ser un defensor exclusiu de la seva fe, Carles ja va afirmar el 1994 que podia ser un «defensor dels credos» com a rei. O sigui, un defensor inclusiu de qualsevol religió, sense renunciar a la seva màxima jerarquia anglicana.

Ho va explicar en una entrevista a la BBC el 2015: «Com vaig intentar transmetre, m’importa la inclusió de les religions d’altres persones i la seva llibertat de culte en aquest país».

L’afinitat i admiració de l’actual família reial britànica per la tradició jueva ve de lluny i va més enllà de circumcidar els seus futurs reis. L’àvia paterna del rei Carles III, la princesa Alícia de Battenberg, que vivia a Grècia, va ser una dels Justos entre les Nacions, col·lectiu no jueu que respecta els preceptes rabínics. El 1943, l’exèrcit alemany va ocupar Atenes i Alícia de Battenberg va reunir i va salvar la vida al petit grup de jueus grecs que encara no havien sigut deportats a Auschwitz. Està enterrada a l’Església de la Magdalena del Mont de les Oliveres de Jerusalem, on el 2020 Carles va honrar la seva memòria.

La tomba de la seva àvia va ser part de la visita oficial del rei Carles a Israel per unir-se a molts altres líders mundials en el Fòrum Mundial de l’Holocaust a Jerusalem i commemorar el 75 aniversari de l’alliberament d’Auschwitz.

No era la primera vegada que el llavors príncep de Gal·les visitava l’estat hebreu, ja que el 1995 va assistir al funeral de Yitzhak Rabin el 1995 i el 2016, al de Shimon Peres.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Carles va lloar «la contribució de la nostra comunitat jueva a la salut, la riquesa i la felicitat del Regne Unit» en una recepció celebrada al Palau de Buckingham el 2019. «En tots els àmbits de la vida, en tots els camps d’activitat, la nostra nació no podria haver tingut ciutadans més generosos ni amics més fidels», va manifestar en aquella ocasió davant desenes de jueus d’Anglaterra.

«Benjamin Disraeli, per descomptat, el gran primer ministre, tot i que va ser batejat de nen, mai va negar la seva ascendència jueva i es va descriure a si mateix davant la meva rebesàvia, la reina Victòria, com: La pàgina en blanc entre l’Antic i el Nou Testament. Quan un membre del Parlament es va burlar d’ell, va respondre: Sí, soc jueu, però quan els avantpassats de The Right Honorable Gentleman vivien com salvatges en una illa desconeguda, ¡els meus eren sacerdots al Temple de Salomó!», va concloure amb admiració aquell dia al Palau de Buckingham el cap de l’església anglicana que aprofita qualsevol oportunitat per expressar la seva admiració per Israel.