Troben la mandíbula d’un dels homo sapiens més antics de Catalunya, de fa 15.000 anys

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha trobat a Vimbodí (Tarragona) el fòssil més antic del sud de Catalunya: les restes d’una mandíbula infantil de 15.000 anys, segons informen les dues institucions.

L’equip va trobar en el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí) la peça pertanyent a un homo sapiens d’uns 4-5 anys d’edat corresponent al paleolític superior.

La mandíbula presentada aquest dijous es va trobar el mes de maig passat al nivell B2 del jaciment. La peça conserva part de la dentició (dos molars decidus a cada costat) i, tot i que està pràcticament sencera, es va trobar trencada en dos fragments.

Probabilitat de més restes humanes

Aquestes restes es van trobar associades espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans, tot i que caldrà esperar al final de la campanya per confirmar-ho.

En cas de ser així, els arqueòlegs apunten a una alta probabilitat de trobar més restes humanes en pròximes campanyes. A la Península ibèrica, la troballa de restes humanes del paleolític superior és excepcional.

El Molí del Salt se suma als pocs jaciments catalans que han proporcionat restes d’aquest període, com la Balma de Guilanyà i la Cova Gran (tots dos a Lleida) i es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.

Poblacions actives

En cas que es pugui extreure ADN d’aquesta mandíbula infantil, es podrà establir el paper de les poblacions del sud de Catalunya en les dinàmiques demogràfiques del final del paleolític superior, caracteritzades per ser molt actives.

D’altra banda, els estudis isotòpics i de desgast dentari aportaran dades fonamentals per conèixer la dieta dels individus infantils en aquests estadis finals del paleolític.

El jaciment es troba al marge esquerre del riu Milans, en un abric de conglomerats especialment apropiat per a la vida caçadora recol·lectora gràcies a la diversitat de recursos naturals.

Notícies relacionades

Rere el tresor del Garraf... últimes pistes

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Això explica que el Molí del Salt fos ocupat al llarg de més de 2.000 anys i que hagi proporcionat més de 50.000 restes arqueològiques, la majoria eines de pedra i ossos dels animals que menjaven, sobretot, conills.

A més, s’han recuperat un centenar de closques marines perforades que s’utilitzaven com a penjolls i una col·lecció de referència en peces d’art mobiliar, amb una vintena de còdols i plaques d’exquistos gravats.