Junts proposa reformar el Codi Civil i la llei de vivenda contra les ocupacions delinqüencials

Les ocupacions delinqüencials són un «problema real» i una «autèntica xacra que causa greus problemes de convivència, de seguretat i d’alarma social» a Catalunya, a més d’un sentiment d’impotència fins i tot entre la policia. Així ho ha expressat la fins fa uns dies consellera de Justícia del Govern Lourdes Ciuró aquest dijous durant la presentació de les propostes legislatives de JxCat per combatre aquest tipus d’ocupacions, que ha definit com aquelles que «es fan sense títol habilitant i provoquen que l’ús anormal de la finca causi problemes de convivència» amb els veïns.

Junt amb Ciuró, la diputada al Congrés Míriam Nogueras ha esgrimit les xifres del fenomen: «El 2011 hi va haver a Catalunya 1.333 denúncies d’ocupacions il·legals; el 2021 n’hi va haver 7.345, un 550% més. I es preveu que aquest 2022 pugin un 20% més». Unes dades que ha comparat amb altres comunitats: «No tenen xifres tan escandaloses com Catalunya. A Madrid, el 2021 hi va haver 1.660 ocupacions, i a Euskadi, 250». La líder de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona, Neus Munté, ha focalitzat les dades sobre la capital catalana: «Del total de denúncies que hi ha a Catalunya, un 74% són a Barcelona».

Per actuar contra aquesta problemàtica, Junts planteja dues vies legislatives: una, al Parlament, i l’altra, ja en marxa, al Congrés. Al Parlament, la formació plantejarà la reforma del llibre V del Codi Civil de Catalunya i de l’article 5 de la llei de vivenda. Al Congrés, Junts ha registrat una proposta de modificació de la llei d’enjudiciament criminal perquè els desallotjaments es puguin fer en un màxim de 48 hores; proposta que va en la línia de la que també ha plantejat el PSOE.

La modificació del Codi Civil buscarà habilitar alcaldes i comunitats de propietaris perquè puguin iniciar accions judicials si els propietaris de la vivenda ocupada (grans forquilles, fons especulatius o bancs) no ho fan. Amb la reforma, es requerirà als propietaris que actuïn i, si no ho fan en un termini de 15 dies, ajuntaments i veïns podran prendre la iniciativa. Ciuró ha remarcat que el Govern de Pere Aragonès ja tenia treballada i llesta la modificació del Codi Civil en aquesta mateixa línia. «Lamentem que l’hagin frenat. És incomprensible», ha dit, després d’assenyalar que desconeix els motius d’aquest fre.

Sancions de fins a 90.000 euros

Quant a la proposició de llei per modificar la llei de vivenda, que registraran al Parlament la setmana vinent, la diputada al Parlament Glòria Freixa ha explicat que proposaran modificar l’article 5, que és el que estableix en quins casos s’incompleix la funció social de la propietat. Es proposarà que es consideri que hi ha una funció «anòmala» quan hi hagi una ocupació que «altera la convivència dels veïns» i quan «els fons no actuïn». En aquest cas, s’habilitarà ajuntaments i comunitats de propietaris i veïns a actuar per iniciar el procés de desallotjament. La proposta inclou introduir sancions de fins a 90.000 euros per als fons que no hagin actuat. «Confiem que tindrem el suport de la majoria de la Cambra», ha apuntat Freixa.

Notícies relacionades

Agilitat amb les ocupacions conflictives

L’ocupació delinqüencial és un drama, sí

Es tracta, en definitiva, segons han defensat les dirigents de Junts, de donar instruments a ajuntaments i veïns per solucionar un problema que preocupa els ciutadans de Catalunya. «No plantegem res diferent del que fan altres països europeus, com Holanda, França, el Regne Unit i Alemanya, on les lleis resolen el problema en 24 o 48 hores», ha assenyalat Nogueras, que ha lamentat que les lleis actuals «no resolen» aquesta situació i que «les màfies se n’estan aprofitant». Al·ludia, per exemple, a màfies que ocupen pisos i després ‘venen’ les claus per 2.000 euros. O a les que ocupen vivendes per establir-hi la seva base d’activitats delictives.

En clau de Barcelona, Munté ha demanat una actuació decidida de la Fiscalia Superior de Catalunya perquè doni instruccions per combatre les ocupacions, «com fan les fiscalies de València o les Balears», l’elaboració per part de l’ajuntament d’un cens d’aquestes ocupacions i d’un pla de seguretat per lluitar contra les màfies, i la creació d’una oficina per atendre veïns afectats.