Així funcionen les artèries espanyoles del gas: una xarxa moderna de més de 100.000 quilòmetres per impulsar la revolució del biometà

És temps d’estratègia, d’estalvi i d’eficiència. La situació política i energètica internacional està impulsant i forçant la implementació de noves idees i iniciatives, alhora que cal aprofitar i valorar les infraestructures disponibles per impulsar energies més netes i sostenibles. 

L’últim informe de Ready4H2, la iniciativa de 90 distribuïdores europees a 17 països, posa de manifest com les xarxes de distribució de gas afegirien un valor significatiu al futur d’Europa, i seria possible la consecució dels ambiciosos objectius climàtics del paquet Fit-for-55, que busca rebaixar un 55% les emissions de gasos amb efecte hivernacle. El document demostra com, en un escenari futur de descarbonització que inclogui volums significatius d’hidrogen i biometà, la inversió en una infraestructura combinada d’electricitat i gas és capaç de reduir en 41.000 milions d’euros les inversions anuals del 2031 al 2050 en infraestructura energètica.

Això és molt important si considerem que la debilitat del sistema elèctric europeu és la vulnerabilitat davant patrons climàtics inestables, dependents d’energia renovable, com la solar i l’eòlica. Per garantir el subministrament continu d’energia es necessita una capacitat d’emmagatzematge duradora i acció ràpida a gran escala. La infraestructura de gas té aquí un paper fonamental per proveir emmagatzematge i garantir un subministrament d’energia segur i fiable.

Espanya disposa d’una de les millors xarxes de distribució de gas d’Europa que permet fer arribar avui de manera segura i eficient el subministrament energètic de gas natural i també de biometà, així com d’hidrogen en el futur. És una història d’èxit de més d’un segle que ha impulsat la competitivitat industrial del país i, al seu torn, un gran actiu de futur per avançar en la transició energètica precisament junt amb aquests gasos renovables. 

El biometà, com a estratègia

El gas natural és clau en la transició energètica global per la seva contribució a la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle al desplaçar altres energies més contaminants. 

La producció de biometà i, a mitjà termini, d’hidrogen per a la seva posterior injecció a les xarxes de distribució és el camí per aconseguir avançar en la descarbonització de l’economia i, alhora, posar en relleu les infraestructures de gas natural ja construïdes. 

Espanya disposa de gairebé 100.000 quilòmetres de xarxa de gas en què s’han fet importants inversions durant els últims anys, cosa que els ha convertit en una de les infraestructures gasistes punteres del món. Aquesta infraestructura té una elevada capacitat d’emmagatzematge, extensió i capil·laritat, per la qual cosa és el mitjà adequat per transportar elevades quantitats d’energia allà on es consumeixen, contribuir a la seguretat de subministrament i solucionar el problema de l’emmagatzematge de la producció intermitent d’altres energies renovables.

Xarxes preparades per a la revolució de l’hidrogen

La xarxa de distribució és, a més, una de les més modernes i tècnicament més avançades d’Europa. Una gran part d’aquesta infraestructura està feta de polietilè, un material que permet vehicular hidrogen, una energia que tindrà un paper clau en la descarbonització energètica. Cal recordar que el nostre país està ben preparat per produir-lo a un cost competitiu i exportar-lo a altres països de la Unió Europea. El potencial de producció d’hidrogen verd és de 1.750 TW h/any, que equival a cinc vegades el consum actual de gas natural a Espanya (350 TW h/any). Però el sistema energètic necessita afrontar la clau del seu emmagatzematge i és aquí on les xarxes de gas natural poden aportar la solució per emmagatzemar-lo i distribuir-lo.

Així s’obté el biometà

Impuls a l’economia circular

L’hidrogen verd o el gas sintètic, que s’obtenen a partir d’excedents d’energia renovable, i el biometà, procedent de rebutjos orgànics ramaders, agrícoles o industrials, o d’abocadors i plantes d’aigües residuals, impulsen l’economia circular i contribueixen a la descarbonització de l’economia al seu neutres en emissions de diòxid de carboni (CO₂), principal gas causant de l’escalfament global.

El principal exponent del gas renovable és el biometà, una energia renovable que una vegada injectada a la xarxa de gas es pot utilitzar en els usos finals habituals (cuina, calefacció, aigua calenta, processos industrials, transport, etc.), aporta múltiples avantatges i redueix les emissions no energètiques responsables de més del 24% del total de gasos amb efecte hivernacle d’Espanya, i també contribueix a reduir la dependència energètica.

Espanya no pot perdre aquesta oportunitat, ja que és el tercer país europeu amb més potencial de producció de biometà, segons l’informe de la Comissió Europea ‘Impact of the use of the biomethane and hydrogen potential on trans-European infrastructure’, de l’abril del 2020. Segons aquest mateix document, tenim un potencial de biometà superior a 120 TW h/any, que representa més d’un 40% del consum de gas natural d’ús directe al nostre país.

En aquest escenari favorable, Nedgia, la distribuïdora de gas del grup Naturgy, i altres empreses del sector posen a disposició una xarxa de gas natural capaç d’impulsar la transició energètica i vehicular del biometà i hidrogen, i treballen per impulsar-ne el creixement, reduir les emissions i millorar l’eficiència energètica. En el primer cas, per exemple, la companyia té a la cartera més de 70 iniciatives en estudi, que podrien arribar als 3.200 GW h/any.

Notícies relacionades

Els CAPs del Gòtic i la Trinitat Vella, entre els més tensionats

El Col·legi de Metges premia l’excel·lència de 51 metges

La primera injecció de biometà a la xarxa a Espanya es va produir el 2019 i la previsió és que, el 2050, tot el gas que circuli sigui renovable.

Cal destacar que la infraestructura gasista de la companyia és capaç de resistir fenòmens atmosfèrics extrems cada vegada més habituals. Aquest aspecte és fonamental per garantir un subministrament energètic continu i perquè res s’interposi en el funcionament diari de les empreses i els equipaments municipals, així com el de les vivendes dels ciutadans.