La pèrdua de maletes i l’anul·lació de vols tensen els jutjats

«Estarem molt pendents de l’evolució per evitar que els jutjats es col·lapsin i donar una resposta ràpida si es registra un increment important o un allau d’assumptes d’aquestes característiques», ha assegurat a EL PERIÓDICO la degana dels jutjats de la ciutat de Barcelona, Cristina Ferrando. «Amb els reforços hem reduït els casos pendents», assenyala, per després afegir que seria necessari implantar un programa informàtic que permetés agilitar la tramitació d’aquests procediments i «fomentar la mediació».

Una dada: el 2021 amb la pandèmia minvant, els jutjats mercantils van rebre unes 35.000 demandes per incidències en el trànsit aeri, segons l’estadística oficial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En la memòria judicial de cada territori apunten que, en realitat, aquest nombre és més voluminós. El 2019, abans que esclatés la pandèmia, aquesta xifra era molt superior, segons les fonts consultades, superant-se les 50.000.

Amb el retorn de l’activitat turística, es preveu que tornin a consolidar-se aquests números, que fa tres anys van provocar que els jutjats mercantils que assumien aquests temes es veiessin reforçats amb una comissió de serveis per poder tirar endavant els casos. Malgrat això, encara arrosseguen una borsa de demora. Hi ha demandes que s’estan tramitant en aquests moments i que es remunten a fa dos i tres anys, tot i que la situació, en el seu conjunt, ha millorat, segons fonts jurídiques.

Empreses denunciants

En els últims temps han aparegut a internet empreses que s’ofereixen a gestionar les reclamacions a canvi d’un import. «Les plataformes que s’ofereixen als ciutadans per fer gestions i presentar la demanda en nom seu han influït en l’increment d’aquests assumptes», remarca el magistrat José María Fernández Seijó. Al seu entendre, és difícil arribar a acords amb aquestes entitats. Darrere algunes hi ha fons d’inversió.

Els jutjats mercantils espanyols que acumulen més demandes de reclamacions per incidències en els vols o en l’equipatge són, amb diferència, els de Madrid i Barcelona, segons les dades del 2021. Per darrere se situen els de les Balears, València, Màlaga, Las Palmas i Astúries. Així, la memòria judicial de Madrid reflecteix que el 2020 van entrar en aquests òrgans judicials 17.659 afers (possiblement per la cancel·lació de vols per la pandèmia) i el 2021 uns 10.459 (aquesta xifra varia en l’estadística del CGPJ).

A Barcelona, segons les dades oficials facilitades pel deganat, el 2019 es van registrar 25.056 plets, mentre que el 2018 van ser 15.093 i el 2017, només 3.146. Malgrat el pic del 2019, posteriorment els casos han disminuït: el 2020, 10.836 i el 2021, 13.924. Entre l’1 de gener i el 2 de maig del 2022, van entrar 2.900 demandes, tot i que per fer balanç falta incloure les de l’època estival, quan es registra més trànsit aeri. Els magistrats consultats assenyalen que el 70% o el 80% de les reclamacions que arriben als jutjat ssón per retards o cancel·lacions de vol i la resta per pèrdua de maletes.

Ajuda per desencallar

Davant els milers de reclamacions que s’han presentat els últims anys, els jutjats mercantils, com els de Madrid i Barcelona, han comptat amb comissions de servei de jutges com a reforç per dictar sentència, però no de funcionaris. Aquesta mesura ha permès disminuir considerablement les qüestions pendents d’altres anys. A la capital catalana, aquesta borsa de retard s’ha reduït a uns 2.000 casos.

Els jutges mercantils de Barcelona van demanar el 2019 que es procedís a reformar la legislació per tal d’establir en aquesta mena de procediments l’exigència d’una reclamació extrajudicial prèvia dirigida a la companyia aèria.

Un altre organisme estatal al qual es pot acudir és l’Aesa-Agència Estatal de Seguretat Aèria, del Ministeri de Foment. «Tramitar aquests plets ha sigut una càrrega important de feina. Tot i que sembla que són processos senzills, no és així», explica el magistrat Raúl García. Aquesta situació, a més, ha afectat altres procediments de l’àmbit mercantil.

Del mercantil a la primera instància

Notícies relacionades

Els tripulants de cabina de Vueling convoquen vagues des del novembre fins al gener

Caos a la T-2 de l’aeroport Madrid-Barajas amb centenars de maletes encallades

Aquesta situació ha fet un tomb important aquest any i, en concret, a finals de juliol, amb la modificació de la llei orgànica del poder judicial de 1985 en matèria de jutjats mercantils. Aquesta reforma va treure a aquests òrgans judicials la competència sobre les demandes per les incidències en els vols i en la pèrdua de maletes. D’aquests plets, a partir de llavors, s’encarreguen els jutjats de primera instància de cada partit judicial. En alguns casos són mixtos, és a dir civils i penals, com passa al Prat de Llobregat, municipi on és l’aeroport de Barcelona, o Gavà, amb un partit judicial que inclou la població de Viladecans, seu de la companyia aèria Vueling. «Aquests jutjats poden morir», alerten diferents jutges. Aquest diari ha intentat recollir sense èxit l’opinió de la degana del Prat.

«Els usuaris poden presentar la demanda a la població on viuen, on hi ha la seu de la companyia aèria i al lloc de sortida i arribada del vol», assenyala Cristina Ferrando. A Barcelona, s’ha decidit que aquestes demandes vagin a parar al Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona, que s’encarrega també de les clàusules terra, i es compta amb un protocol que estableix que abans d’admetre-les a tràmit ho comuniquen a les companyies aèries perquè s’intenti arribar a un acord.