Els CAP es faran càrrec de l’atenció sanitària a les residències catalanes

L’atenció sanitària de les residències ha sigut un autèntic cavall de batalla de directors, treballadors i propietaris de geriàtrics catalans de cara a totes les administracions. Una realitat que la pandèmia del coronavirus va acabar demostrant evident: els avis dels geriàtrics són els més vulnerables del sistema, però alhora, els que tenen accés a menys recursos sanitaris. La falta de personal mèdic, especialment d’infermeres, no fa altra cosa que aguditzar el problema. Diversos experts del sector ha reconegut a aquest diari que el problema acaba col·lapsant els centres sanitaris d’urgència, especialment els hospitals.

Ara el nou conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha anunciat en una entrevista a EL PERIÓDICO que els centres d’atenció primària (CAP) s’encarregaran de l’atenció sanitària dels usuaris de les residències catalanes. Una mesura que el sector considerava urgent i imprescindible.

Fa temps que la Generalitat treballa sobre com s’ha d’integrar l’atenció social i sanitària a Catalunya. Drets Socials i Salut són dos departaments que treballen de forma estanca, però que comparteixen realitats, pacients i, en alguns casos, dupliquen recursos o els falten mans. El 2008 va néixer el pla de Programació Territorial de Recursos d’Atenció Social Especialitzada i Domiciliària. Després van crear el Pla d’Integració Social Sanitària, que més endavant es va reconvertir en el Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS).

Aquest 2022 el Govern ha creat una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària. I és aquesta agència la que ja ha elaborat les primeres conclusions, amb mesures concretes a aplicar, que els dos consellers, Campuzano i Manel Balcells, faran públiques ben aviat.

Assumir responsabilitats

El conseller Campuzano ha avançat a EL PERIÓDICO que els ambulatoris seran els responsables de l’atenció sanitària de les persones que viuen en residències catalanes, ja siguin de gent gran o de persones amb discapacitat. «Necessitem que Salut assumeixi part de la seva responsabilitat en l’àmbit residencial», assumeix el conseller. De fet, explica que aquesta és una de les conclusions extretes de la tragèdia del coronavirus als geriàtrics. La gran debilitat de la covid va ser que les nostres residències no estaven preparades per abordar un problema de salut pública. Allò va ser excepcional, però fa molts anys que necessitem avançar en aquest desplegament», explica.

Falta personal sanitari

Avui dia la presència dels metges de l’atenció primària depèn de la voluntat dels metges i està condicionada al col·lapse que viuen els centres ambulatoris. Ho explicaven a aquest diari els sindicats dels geriàtrics i les patronals del sector. La presència de metges i infermeres als centres és testimonial, primer per les baixes ràtios d’atenció marcades en la llei (ja crítiques i que fa anys que estan congelades), i segon perquè aquests professionals cobren molt menys a les residències que en un centre sanitari. També s’ha de dir que Catalunya és la primera comunitat d’Espanya que planteja aquest nou paradigma, una petició també traslladada per la Societat Espanyola de Gerontologia.

Efecte en els hospitals

Notícies relacionades

El pla pilot de la renda bàsica universal busca 5.000 catalans per donar-los 800 euros al mes

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

Els canvis en l’atenció poden tenir conseqüències en el sistema hospitalari. Fa anys que els experts assenyalen que una atenció mèdica preventiva i de proximitat evitaria moltes visites i ingressos d’urgència als hospitals catalans, i pot desbloquejar molts llits. La falta d’atenció sanitària fa que els centres residencials acabin per acudir a les urgències dels hospitals quan els problemes de salut dels residents s’aguditzen.

Tanmateix, també es pot destacar que aquest canvi es planteja a llarg termini. En només 15 anys, els més grans de 65 seran ja el 25% de la població, i el 2050 els octogenaris superaran la barrera del 10% dels catalans. El sistema de cures, per tant, haurà d’afrontar el fet que la població de més grans de 65 anys el 2025 ja serà un 42% més nombrosa que en l’actualitat. La falta d’atenció sanitària en els geriàtrics i el col·lapse hospitalari que comporta seria molt més gran a mesura que avança l’envelliment demogràfic.