L’educació a Catalunya
Izhan Alcántara, activista: «No pot ser que un nen trans de Múrcia ho tingui més difícil que un andalús o un català»
Aquest universitari andalús que estudia Animació a Barcelona, on va arribar ja amb el DNI canviat, apressa a aprovar la llei estatal per igualar drets
«La ‘llei trans’ és un deute històric envers ‘nosaltris’», afirma
A1-158778266.jpg /
La pregunta resulta absurda. ¿Com està vivint el debat de les últimes setmanes sobre la ‘llei trans’? «Malament, ho estic vivint malament. S’està donant veu a persones que no saben res de la realitat trans; persones que estan en contra de la nostra existència. Haver d’escoltar-les és el que em costa més. Que tothom parli sense saber. Perquè, a més, això no només perjudica els que estem fora de l’armari, sinó que perjudica, i molt, les que són dins. Que es doni tanta corda a les veus negatives afecta moltíssim les joves que són dins l’armari», resumeix la seva opinió Izhan Alcántra, un jove andalús que estudia Animació a Barcelona i que remarca, abans de començar a parlar, que la pitjor part la reben, una altra vegada, les dones trans.
«El típic acudit sobre un senyor amb faldilla, lamentablement, segueix molt vigent i aquests discursos no fan més que legitimar-los», assenyala el jove, que vol pensar que no és que la situació hagi anat a pitjor, sinó que s’ha polaritzat. «Algunes persones que abans no tenien opinió sobre el tema, ara s’estan polaritzant. Gent que abans no tenia consciència ni que existíem, ara de sobte s’està conformant una opinió negativa», reflexiona l’estudiant, que es considera afortunat perquè en el seu context més pròxim, fins i tot els seus familiars més grans, les seves àvies, el respecten i el cuiden, «que és l’important», resumeix durant un descans entre classes.
Qüestió de mida
Amb 23 anys i fill del sud d’Espanya, l’Alcántara considera que no és que Barcelona sigui més insegura per a les persones LGTBI+ –per la quantitat d’agressions patides i denunciades–, sinó que, al ser una ciutat gran i amb més moviment, hi ha també més explosions d’odi.
Quant a la gestió que es fa des de les aules dels casos de nens i nenes que mostren el seu desig de sortir de l’armari, l’Alcántara, que a més d’universitari és també activista pels drets LGBTI+, destaca que «s’ha millorat molt».
«Jo vaig venir a Barcelona amb el DNI canviat, però no és just que un nen trans a Múrcia s’hagi d’esforçar tant perquè el respectin al col·le i no tingui els mateixos drets que un nen trans a Andalusia. La ‘llei trans’ apressa a igualar drets. Quan va néixer la llei andalusa pràcticament es va replicar a Catalunya, però és necessari que els drets s’estenguin a tots els territoris. El col·lectiu trans és el més precari, aquesta llei és un deute històric envers ‘nosaltris’. Això no va de treure drets a ningú; va que tinguem els mateixos drets que els altres», afegeix.
Del paper al carrer
Una altra cosa que l’Alcántara té clara és que la lluita per la igualtat de drets no s’acabarà amb l’aprovació de la llei. «Una cosa és la llei i una altra és que s’apliqui i que canviï la mentalitat de moltes persones, però és un primer pas imprescindible per canviar la situació», conclou el jove artista, autor dels dibuixos de l’exposició itinerant ‘NuesTrans Vidas Importan’, projecte de l’Associació Trans d’Andalusia (ATA).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.