Guia bàsica per desmuntar un negacionista climàtic

La desinformació és l’altre fantasma de la cimera, amb articles en mitjans generalistes i programes de ràdio on s’emeten missatges falsos o enganyosos sobre l’origen del canvi climàtic o el seu veritable abast. Alguns d’aquests missatges es creien superats fa anys, però el cert és que continuen sent d’actualitat. Aquests són els més repetits. 

«Els models no són fiables»

És habitual sentir en tertúlies, columnes d’opinió i fins i tot en converses d’amics que els models de predicció que els climatòlegs fan servir per fer les seves estimacions no són fiables. 

És fals: les prediccions, si bé no són perfectes, han previst amb bastanta precisió des dels anys 70 escenaris que en el dia d’avui són una realitat, com que la Terra s’escalfaria progressivament com a conseqüència de l’emissió del CO₂ d’origen humà. 

«Sempre ha fet aquesta calor»

Ho hem sentit moltíssim en aquest estiu de rècord de temperatures. Tanmateix, és fals. L’augment de les temperatures ha quedat àmpliament constatat als informes de l’IPCC, on el grup d’experts assenyala que «l’escalfament induït per l’home va assolir aproximadament 1° [...] per sobre dels nivells preindustrials (al voltant de 1850) el 2017, i va augmentar 0,2° [...] per dècada».

A Espanya, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) també ha destacat aquesta pujada de les temperatures als seus informes, assenyalant que, des de 1984, s’ha «duplicat el nombre de dies a l’any en què se superen els llindars de temperatura d’onada de calor a la Península», mentre que els episodis freds «s’han reduït un 25%».

«El clima és cíclic»

Aquesta afirmació enganyosa parteix de la premissa que l’augment de temperatures que la Terra està experimentant té un origen natural i que obeeix a la mateixa lògica que les grans variacions climàtiques que han tingut lloc en el passat a la Terra.

Sí, és cert que la Terra ha tingut canvis climàtics en el passat, però l’actual es deu principalment a l’emissió de gasos amb efecte hivernacle al cremar els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), fruit de l’activitat humana, juntament amb la desforestació i altres fenòmens. A més, aquests canvis s’estan produint a una velocitat mai vista des de l’extinció dels dinosaures. 

 

«Mentre la Xina sigui dels països que més contamina, el que fem els altres no serveix per a res»

És cert que una sola persona per si mateixa no pot produir un impacte significatiu quant al volum total de CO₂ si es compara amb els grans emissors del món, que no només és la Xina, sinó també els Estats Units, o les grans fortunes. Tot i això, qualsevol emissió que es redueixi contribueix a no passar dels famosos 1,5 graus d’escalfament. 

  A més, la contaminació pot mesurar-se en termes absoluts (quants gasos amb efecte hivernacle (o GEI) emet un país, independentment de la seva mida) o quant contamina per persona a l’any (les emissions per càpita). La Xina és el contaminant més important en termes absoluts, però segons les dades més recents de Global Carbon Project (GDP), els països que més contaminen per càpita són Qatar, Bahrain i Kuwait. 

«L’IPCC és un xiringuito de polítics»

Per mirar de deslegitimar els organismes oficials que estudien a fons la ciència climàtica, solen dir-se rumors com que l’IPCC, el grup d’experts del canvi climàtic més reconegut a nivell mundial, és un xiringuito de polítics, o que els seus científics estan comprats.

Tanmateix, l’IPCC és un organisme independent. En formen part científics de tot el món vinculats al clima i, a més, gaudeix de l’autoritat més gran quan es tracta d’abordar aspectes sobre aquest tema.

 

Notícies relacionades

Els CAPs del Gòtic i la Trinitat Vella, entre els més tensionats

El Col·legi de Metges premia l’excel·lència de 51 metges

«Els meteoròlegs són alarmistes»

Aquest missatge parteix de la premissa que els meteoròlegs de la televisió són alarmistes a l’utilitzar una paleta de colors diferent del passat perquè l’objectiu és «alarmar». És fals: els colors representen un valor de temperatura concret, no una valoració sobre aquestes. Els únics mapes que fan servir els colors com a element comparatiu són els d’anomalies, en els quals els colors assenyalen, per exemple, si una regió registra temperatures més altes o més baixes per a l’època.