Superestafa immobiliària a Catalunya: el fiscal reclama fins a més de 20 anys de presó

La Fiscalia de Barcelona sol·licita penes que van des dels 13 anys i 10 mesos de presó fins als 20 anys i nou mesos per a 16 membres d’una trama d’advocats, notaris i altres professions l’objectiu comú del qual era presumptament estafar avis i quedar-se amb les seves propietats. Entre el 2009 i el 2015, un total de 128 famílies catalanes es van quedar sense vivenda en la que s’ha convertit en una de les estafes immobiliàries més importants d’Espanya. Per això l’acusació és voluminosa, ja que s’atribueix a 17 persones no només el delicte continuat d’estafa en la seva modalitat agreujada, sinó també blanqueig de capitals i organització criminal.

Com a líders d’aquesta xarxa, la fiscalia situa l’advocat i model de passarel·la, Francisco Comitre; el notari –suspès de funcions– Enrique Peña, i Artur Segarra, un estafador que, fugint de la justícia per aquesta causa, es va refugiar a Tailàndia, on va assassinar i va esquarterar David Bernat, un empresari de Lleida a qui va intentar sense èxit robar-li el patrimoni. Segarra és un dels acusats que es troben en rebel·lia, però compleix condemna per aquest crim a Bangkok.

La fiscalia detalla que entre els anys 2009 i 2015 l’acusat Comitre «ostentava la direcció» d’una «agrupació de caràcter estable» formada per 16 imputats més, més dos morts i l’encausat en rebel·lia, que tenia com a propòsit «econòmic fraudulent» apoderar-se «definitivament» de la propietat dels immobles o vivendes dels seus clients sense abonar en favor d’ells cap contraprestació per la seva adquisició o abonar una quantitat «molt inferior al valor de mercat» de les finques

Captació de clients

Per portar a terme el seu pla, els acusats, incideix l’acusació pública, procedien en un primer moment a captar clients «amb escassos o nuls coneixements financers i jurídics» i que es trobessin en situació de necessitat econòmica. Per a això, els imputats oferien a través de publicitat productes financers similars al préstec personal amb garantia immobiliària, a la hipoteca inversa o al contracte de renda vitalícia amb reserva d’usdefruit.

D’aquesta manera, la trama va aconseguir contactar amb nombroses persones, a les quals presumptament se’ls ocultava que en realitat no s’anava a contractar un dels esmentats productes financers, sinó que el que s’anava a contractar, sense el seu coneixement ni consentiment, era la compravenda dels seus immobles o vivendes «generalment per un preu ajornat per import molt inferior al seu valor de mercat» i «sense l’adopció de cap garantia» per recuperar la vivenda.

La clau del frau, insisteix la fiscalia, era que es produís la transmissió de la propietat dels immobles als imputats «sense simultani pagament del preu de mercat» i sense cap «garantia per a la seva posterior recuperació» ni per al cobrament del preu ajornat. Per a això, era precís elevar a escriptura pública les esmentades compravendes, fixar un preu ajornat «molt inferior» al valor de mercat i no constituir cap garantia ni perquè els clients poguessin recuperar la propietat sobre les vivendes en cas de descobrir el frau, ni perquè poguessin obtenir la satisfacció del diferencial de preu fixat «vil» en les compravendes i el del mercat.

El paper dels notaris

Per poder porta a terme aquesta operativa era necessari que s’atorgués per part d’un notari una escriptura pública de compravenda en la qual els afectats, que pensaven que estaven contractant un préstec personal amb garantia immobiliària, venguessin sense ser conscients que la propietat passava en mans dels acusats per un preu inferior al seu valor real.

Notícies relacionades

Una xarxa europea de teleoperadors estafa 17.000 espanyols amb criptomonedes

Estafa Hisenda: ull a un correu electrònic que suplanta l’Agència Tributària per la renda

En aquesta maniobra, segons la fiscalia, van actuar els tres notaris imputats, que presumptament van vulnerar deures «inherents» a la seva professió, com el d’assessorament jurídic o anular el negoci si existia la possibilitat que s’estava cometent alguna il·licitud.

Igualment, amb la finalitat fraudulenta tant d’ocultar la identitat del comprador que «fraudulentament» adquiria la propietat dels immobles i per dificultar la seva recuperació en cas que arribessin a descobrir el frau, els acusats «formalment van utilitzar en moltes» de les esmentades compravendes una sèrie de societats instrumentals que no disposaven de mitjans materials i personals per al desenvolupament d’una activitat econòmica.