Neix un nou col·lectiu de professors crítics al marge dels sindicats

El seu primer dia fora de l’armari, aquest grup de docents i altres professionals del sector educatiu la llavor del qual, expliquen, es va plantar durant les protestes del curs passat, suma ja un centenar d’adherits.

El seu primer posicionament públic és valent: demanen que s’ajorni fins al setembre la reducció d’una hora lectiva als docents pactada entre sindicats i Departament l’1 de setembre, i que, si res canvia, començarà a aplicar-se aquest 1 de gener. Mesura que les direccions dels centres fa setmanes que demanen sense que ningú els faci gaire cas.

El col·lectiu considera que es tracta d’una mesura que «ben implementada tindrà un impacte positiu en el sistema, ja que reduir una hora lectiva dels docents en favor d’una hora més de permanència al centre pot aportar més qualitat a l’acció educativa, fet que repercutirà de manera positiva en l’aprenentatge de l’alumnat», però assenyala que «la pertinença d’aquesta mesura xoca amb la seva inadequada proposta d’implementació».

Cost pedagògic

«Reduir una hora lectiva a mig curs té un cost elevat a nivell pedagògic, ja que comportarà, en molts casos, una reestructuració horària de les matèries i el professorat», recorda el col·lectiu. És a dir, obligarà molts alumnes a canviar de docent a mig curs. «Al gener, les docents ja hauran aconseguit generar vincle amb l’alumnat i amb les seves famílies, superar el procés normal d’adaptació mútua entre docent i alumne», exposen.

Més allà del «poc sentit pedagògic» que des d’aquesta nova plataforma de mestres veuen a la pactada implementació a mig curs de la mesura, són també crítics amb la política de comunicació que s’ha seguit.

«El pla d’implementació no ha sigut comunicat a les professionals fins a finals d’octubre, moment en què els centres educatius han rebut un document amb orientacions generals que en cap cas compensen el cost educatiu que suposa canviar horaris a mig curs», denuncien. Una comunicació al seu parer tardana, prossegueixen, i que ha provocat una situació «de dubtes, neguit i malestar» entre els docents.

Notícies relacionades

El 40% de matriculats en cicles formatius de grau mitjà no els acaba

El mapa de càmpings inundables s’actualitzarà abans del 2025

D’altra banda, argumenten que «conèixer de manera sobtada a inicis de setembre que el Departament destinarà 170 milions d’euros a aquesta política per començar el curs sense vagues, fa sensació d’improvisació, poc rigor i falta de fonamentació». «Una inversió d’aquesta magnitud hauria d’estar planificada, ubicada dins d’un pla estratègic, en lloc d’aparèixer com una decisió de caràcter tacticopolític, per superar una conjuntura de pressions i tensions amb els sindicats», afegeixen.

Sobre aquesta qüestió es va posicionar fa uns dies l’Affac, assenyalant que aquests 170 milions i aquestes 3.500 contractacions fetes «amb sentit» podrien suposar l’impuls que l’escola inclusiva necessita (i que la mateixa llei exigeix), contractant psicopedagogs i professors d’educació especial.