L’escola concertada només acull un de cada tres alumnes amb necessitats especials

Les escoles concertades de Catalunya, que compten amb un 55% de finançament públic, tenen matriculats només el 27,46% dels alumnes amb necessitats especials, cosa que no arriba ni a un de cada tres, un percentatge que, a més, ha descendit des del curs 2016-2017, quan era del 31,08% i que constata que l’alumnat amb necessitats educatives especials «està sobrerepresentat en els centres públics i infrarepresentat en els concertats, en contra de la política contra la segregació escolar». Així es recull a l’informe ‘Catalunya Social’ que ha presentat aquest dimarts en roda de premsa a Barcelona la Taula del Tercer Sector i la Plataforma d’Infància de Catalunya sobre el Decret d’Escola Inclusiva, elaborat per la periodista Núria Martínez, professora associada a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El document analitza l’aplicació del decret d’escola inclusiva, aprovat el 2017 a Catalunya i que té com a finalitat assegurar que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins de l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius.

Les principals carències que detecta l’estudi a l’hora del desplegament d’aquest decret són la falta de recursos econòmics i humans en els centres educatius, que els edificis i els materials no són 100% accessibles i que les escoles d’educació especial no s’estan convertint en centres proveïdors de serveis i suports als centres ordinaris, tal com es preveia al decret. L’aplicació del decret «continua sent insuficient» perquè «els centres no disposen dels recursos necessaris, tant econòmics com humans, per desplegar-lo correctament», afegeix.

24,5 milions menys

Així, segons dades de l’informe que tenen com a font el Departament d’Educació, l’increment previst des del curs 2017-2018 fins al curs 2020-2021 havia de ser de 142 milions d’euros, quan l’increment real en actuacions del decret ha sigut de 117,5 milions, és a dir, 24,5 milions menys dels previstos.

La conselleria assegura que l’augment real de despesa en educació inclusiva, més enllà del decret, ha sigut de 264 milions d’euros, s’assenyala a l’informe. En el mateix infomre s’afirma que «una de les principals queixes de la comunitat educativa és la falta de transparència en la distribució dels recursos del decret perquè no disposen de dades per mesurar i avaluar com es desplega i perquè, per tant, no hi ha la possibilitat d’ordenar-los o redistribuir-los en funció de les necessitats reals».

Des del curs 2016-2017 fins ara l’escola pública té matriculat el 70,15% dels alumnes amb necessitats educatives especials, mentre que a l’escola concertada aquest percentatge és del 27,46%, «malgrat que aquests centres tenen un 55% del finançament públic», ha apuntat la Taula del Tercer Sector Social.

Excepcions que són norma

El decret preveu que tots els alumnes s’escolaritzin en centres educatius ordinaris, excepte en casos molt excepcionals, una situació que no es dona cinc anys després de l’aprovació de la norma, segons s’indica a l’informe. Així, «el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres d’educació especial no ha parat de créixer des que es va aprovar, en números absoluts».

Dels 5.143 alumnes en el curs 2016-2017 s’ha passat a 6.153 en el curs 2021-2022, tot i que el percentatge ha passat del 16,88% al 15,54% en els cursos esmentats, respectivament, «una reducció insuficient», es considera en l’estudi presentat avui.

Necessitat d’un pla de xoc

La Taula ha propugnat que perquè l’escola inclusiva sigui una realitat a Catalunya és necessari aplicar un pla de xoc, garantir l’accessibilitat universal als centres educatius perquè aquests siguin entorns veritablement inclusius, adaptar-los a tot el món i formar tota la comunitat educativa i no només els professors, sinó les famílies, personal de menjador, equips d’assessorament i orientació psicopedagògics i en totes les etapes educatives.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Més inclusió en l’escola concertada, en les etapes postobligatòries i en les activitats d’oci, canvis en el sistema d’avaluació, «menys rígid i més personalitzat», i també en els horaris i el calendari escolar en funció de les necessitats de les famílies o de l’alumnat són altres reclamacions.

Desigualtat territorial

També es denuncia a l’informe que l’escola inclusiva i les escoles d’educació especial no estan distribuïdes a tot el territori català i que «si un alumne vol anar a una escola ordinària veritablement inclusiva, el més probable és que no la tingui a prop de casa, i això genera de nou una discriminació perquè no pot escollir el centre que més li convé dins de la seva zona».