La població mundial arriba aquest dimarts als vuit mil milions: ¿quanta gent pot alimentar la Terra?

«Aquest és un moment transcendental per a la humanitat», va dir la setmana passada la directora executiva del Fons de les Nacions Unides per a la Població (UNFPA, per les seves sigles en anglès), Natalia Kanem, fent èmfasi en l’augment de l’esperança de vida i la caiguda de la mortalitat. «Ara bé, soc conscient que no tots ho celebraran. A molts els preocupa la sobrepoblació. Vull dir amb rotunditat que el nombre de vides humanes no és un motiu per tenir por», va afegir. 

Té raó. Almenys, en part. Les emissions globals de diòxid de carboni han marcat el 2022 un nou rècord, segons l’informe de la plataforma ‘Global Carbon Project’ publicat divendres passat, en plena cimera del clima. Però això no només respon a l’augment demogràfic. Els països amb més taxes de fertilitat solen ser els que tenen recursos més escassos i contaminen menys. El 10% dels éssers humans (el sector més ric) són responsables de prop de la meitat dels gasos amb efecte hivernacle. Així que l’escalfament global té molt menys a veure amb una dona de Níger amb set fills que amb un espanyol, per exemple, que disfruta d’aire condicionat, sopa carn de cap de bestiar, agafa el cotxe sovint, viatja amb avió i té una piscina al jardí. 

Els límits del sistema alimentari

 I tanmateix, hi ha un interrogant que es manté: ¿quanta gent pot alimentar la Terra? Ara mateix hi ha menjar de sobra per alimentar 8.000 milions d’éssers humans. Un terç de tots els queviures que es produeixen acaba a les escombraries, malgrat que unes 800 milions de persones passen fam, i aquest desaprofitament suposa gairebé el 10% de les emissions de CO₂ a tot el planeta. Així que la pregunta pertinent no és aquesta, sinó quanta gent pot viure de manera sostenible a la Terra. 

Les estimacions varien moltíssim. Un dels estudis més complets sobre aquest assumpte, publicat fa un parell d’anys per l’Institut Potsdam, a Alemanya, va concloure que el sistema alimentari actual podria nodrir només 3.400 milions de persones sense fer malbé el planeta. Però canviant el que es cultiva, i on, s’elevaria la quantitat fins als vuit mil milions. Si es redueix el consum de carn i el desaprofitament alimentari, es podria arribar fins als 10.000 milions, més o menys el nombre de persones que hi haurà a la Terra el 2080, segons les projeccions de l’ONU. Però aquí també els científics fan càlculs dispars. 

Pel camí bacterià

L’ésser humà s’ha multiplicat de manera molt ràpida o molt lenta, segons com es miri. Fa 10.000 anys, hi havia al voltant de cinc milions de persones a la Terra. Durant la Primera Dinastia d’Egipte, 5.000 anys més tard, unes 15 milions. Quan va néixer Jesucrist, prop de 200 milions. La població mundial va arribar als 1.000 milions entorn de l’any 1800, i a partir d’aquí va començar la veritable arrencada: 3.000 milions el 1960, 6.000 milions el 1999, 7.000 milions el 2011 i 8.000 milions aquest dimarts.

Tractant-se d’un mamífer gran i de reproducció lenta, l’evolució numèrica de l’ésser humà és per complet inusual. Segons el biòleg nord-americà Edward O. Wilson, mort l’any passat, resulta més pròpia «dels bacteris que dels primats». Les persones ja representen ja tercera part de la biomassa de tots els mamífers terrestres. El bestiar que criem i sacrifiquem, gran part dels dos terços restants.

El paper dels anticonceptius

Però aquesta tendència està a punt de canviar. El que no queda tan clar és quan. El creixement demogràfic ha disminuït el seu ritme en els últims anys, gràcies a l’accés als mètodes anticonceptius, les millores educatives i l’ampliació dels drets de la dona. Ara bé, els demògrafs no s’acaben de posar d’acord sobre en quin moment la multiplicació de l’ésser humà arribarà al seu pic.

Tots els pronòstics coincideixen en una cosa: el descomunal creixement de la població continuarà en les pròximes dècades, però acabarà al llarg del segle XXI. La majoria de la població mundial viu en llocs on la taxa de fertilitat ha caigut per sota de la fecunditat de reemplaçament, que representa el nombre de fills per dona necessari perquè la població de determinat territori, sense explicar les migracions, no s’encongeixi. La xifra se sol situar en 2,1. A Espanya, per exemple, va ser el 2020 d’1,19, una de les més baixes del món. 

Notícies relacionades

Espanya augmenta un 10% les seves emissions de diòxid de carboni

El cine contamina molt més del que creus: aquests extreballadors del sector intenten posar-hi remei

Segons les projeccions de les Nacions Unides, el pic arribarà el 2080, amb 10.400 milions de persones, xifra que es mantindrà estable fins al 2100. Un estudi publicat fa un parell d’anys a ‘The Lancet’, en canvi, anticipa aquest desenllaç i en rebaixa la xifra. La investigació, portada a terme per la Universitat de Washington, assenyala que al rècord de població s’arribarà el 2064, amb 9.700 milions, i a partir d’aquell moment descendirà fins als 8.800 milions el 2100. 

La caiguda serà especialment dràstica a Espanya, continua el treball. Igual com al Japó, Portugal o Itàlia, el país perdrà més de la meitat de la seva població, fins a quedar-se en 23 milions d’habitants, cada vegada més envellits. Això, d’altra banda, pot resultar beneficiós per al medi ambient, però un desastre per a les pensions.