El rector i l’alcalde de Piera, enfrontats per l’acollida de nens migrants desemparats

El fred comença a calar al matí i Felisa Serra, veïna de Piera, s’enfunda en el seu abric per fer un tomb. És l’única habitant de la plaça de l’Església. Fa vuit mesos que els seus veïns, els menors migrants desemparats, van deixar l’antiga rectoria per anar-se’n a un altre local que la parròquia té al poble. Dona fe que els nois no suposaven cap problema. «Els trobo molt a faltar, em feien companyia. No en tinc ni una queixa... no entenc per què l’alcalde els ha fet fora. Si fossin blancs, fins i tot ucraïnesos, no hauria passat això», segueix Serra. «La Felisa sempre truca quan hi ha una mica de soroll. No hi va haver ni un problema. L’alcalde els vol fora. És bastant evident», corrobora un altre veí, Joan Vallès. «Tot el poble està en contra que l’alcalde els expulsi», aprofundeix Santiago Aguera.

Acceptació social

A diferència d’altres municipis de Catalunya, a Piera no hi ha ni un indici de conflicte social amb els mal anomenats ‘menes’. Són nens i adolescents menors d’edat, que han arribat a Espanya sols i la Generalitat se’n fa càrrec. La immensa majoria procedeixen del Magrib o de l’Àfrica subsahariana, i s’han jugat la vida per arribar fins a Europa, a bord de pasteres i embarcacions més que inestables. És el cas dels 20 nens que han estat vivint a Piera des del juny del 2018, l’any en què la Generalitat es va desbordar i les comissaries es van convertir en la seva llar.

Va ser llavors quan la Generalitat, la Cooperativa Suara, el rector i el llavors alcalde, Jordi Madrid Roca (ERC) van decidir reconvertir la rectoria en desús en una llar per a 20 nens. «S’havia utilitzat com a casa de colònies i ens va semblar que estàvem en l’obligació d’acollir-los: per purs drets humans», sosté Madrid, actualment regidor a l’oposició. Atenent-se a la normativa, l’espai no complia els requisits legals. «El 2019 vam anar regularitzant-lo mentre ells seguien allà, el que no faríem era enviar-los al carrer», segueix l’exalcalde. «Això que està fent l’alcalde és intolerable, simplement i clarament: no vol aquests nois al poble», exclama.

El ‘factor hidrant’

El desembre del 2020 hi va haver un canvi de govern municipal. Junts, amb el suport del PSC, va guanyar una moció de censura, que va convertir en alcalde Josep Llopart. El centre va seguir amb el seu procés de regularització i els bombers van demanar llavors instal·lar un hidrant d’aigua.

Paral·lelament, els nois evolucionaven a millor. Diversos voluntaris es van involucrar en projectes de mentoria. «Aquests nois no tenen ningú aquí. Des que els conec han experimentat un canvi molt gran. Els fem un bé a ells i també al poble. Han de formar part de la nostra societat, són una passada», defensa Eduard Motivero, un voluntari que imparteix classes de fotografia.

El febrer passat tot va canviar arran d’una violació que es va produir en una casa ocupada. Llopart diu que la casa estava habitada per migrants, però admet desconèixer si els detinguts eren menors del centre o si hi havien pertangut. El fet és que a partir d’aquell moment, el consistori va posar l’ull en els adolescents de la parròquia. «Els tècnics de l’ajuntament es van posar molt nerviosos, hi havia un risc per la integritat i seguretat en el centre. Calia actuar», argumenta l’alcalde. «El centre no complia la normativa i hi podia haver problemes», insisteix l’alcalde. Allà va començar la deriva de sancions que ha esclatat ara en el conflicte amb l’Església.

Trasllat rebutjat

El 22 de febrer, l’equip de govern de Llopart va redactar un informe tècnic que obligava a la clausura del centre amb l’argument que s’havia d’instal·lar l’hidrant que havien demanat els bombers el 2021. El 14 de març l’ajuntament va recordar a la cooperativa SUARA que havia d’assumir les obres de l’hidrant, xifrades en gairebé 100.000 euros, i va advertir que si els nois no se n’anaven, l’entitat podia ser multada amb fins a 6.000 euros. Els joves van sortir de la rectoria el 30 de març.

Es van instal·lar en un altre local parroquial, ofert pel capellà de manera temporal, i que ja havia ofert allotjament caritatiu a qui ho necessités. «La comunitat parroquial, per motivació religiosa, és a dir, per posar en pràctica les actituds evangèliques d’acollida i hospitalitat, vam decidir donar un sostre a aquests menors que es van trobar de manera sobtada sense espai on pernoctar», argumenta el bisbat de Sant Feliu.

L’alternativa de la parròquia no va agradar al consistori. El 13 de maig, l’ajuntament va notificar al rector que el seu altre local tampoc tenia permís per acollir els menors i va amenaçar amb sancions.

Parròquia en risc

Al juliol, l’ajuntament va tornar a notificar que els nens havien d’abandonar el local parroquial, i per tant, el poble. A l’octubre, a través d’un decret, l’alcalde els va obligar a abandonar el nou local i va imposar quatre sancions greus. Dues a la cooperativa SUARA per valor de 1.500,50 euros cada una, i dues més d’idèntiques a la parròquia. El motiu, oferir acollida a Piera en un local sense llicència, incomplint els usos del sòl i no havent-ho comunicat prèviament a l’ajuntament. En cas que no deixin el local, no es descarta que la Policia Local acabi precintant la parròquia, cosa que obligaria a deixar de celebrar misses o clausurar Càritas, entre altres activitats parroquials.

El trasllat dels joves fora de Piera no sembla la millor solució a ulls de les persones que treballen amb els nois. «Hi ha molts voluntaris que no podran desplaçar-se a cap altre municipi. Es trencaran els vincles i els nens es tornaran a quedar sols», lamenta Montivero. «És un altre trauma per a ells, una trava més en la seva integració. L’alcalde actua de manera racista», se sinceren diversos treballadors del centre a aquest diari.

Notícies relacionades

Més de 200 joves migrants viuen al carrer a Barcelona

Parlen les famílies dels menes: «Aquí no podem oferir-los res»

De moment, l’ajuntament encara no ha aprovat el projecte d’obres per instal·lar l’hidrant. «No és que no els vulguem, és que cal complir la llei. Se n’hauran d’anar perquè a Piera no tenim cap altre espai alternatiu», es defensa l’alcalde, que afegeix que aquests joves són «un problema» quan compleixen la majoria d’edat i la Generalitat els deixa sols. «Alguns decideixen delinquir», apunta. Una afirmació rebaixada pels Mossos. Llopart assumeix que en tot aquest assumpte potser es va equivocar en les formes. «Abans de començar amb els expedients administratius, podíem haver parlat», reconeix.

La Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), i responsable dels menors, guarda per ara silenci. L’alcalde diu que ni tan sols li han trucat.