La falta de professors i les elevades ràtios a les aules limiten l’impuls de l’FP

El principal motiu pel qual costa tant trobar professors per a certes branques de l’FP com les impartides a l’ITB és, oh, sorpresa, els diners. El sector privat paga molt millor aquests professionals que el públic, a més d’oferir condicions de treball conciliadores que un institut no pot oferir. «Un alumne bo amb una FP de grau superior cobra més treballant a l’empresa privada que jo mateix que soc el director del centre», exemplifica Alberto Vila. La situació es donava ja el curs passat i continua encara allà.

«Nosaltres tenim obert de vuit del matí a nou del vespre. En la privada els donen a escollir horari i a més els ofereixen la possibilitat de fer teletreball», explica Vila, que té clar que una de les vies per solucionar el problema és redissenyar els currículums i que no fes falta que el 100% de les hores d’un cicle formatiu de grau mitjà d’informàtica les impartís un enginyer informàtic. «Això és el que genera la falta de professors, però per canviar això és necessari modificar uns currículums que tenen 20 anys», denuncia.

Malgrat que actualment en vista de l’apressant necessitat de contractar professors, els requisits s’han flexibilitzat, la situació continua sense resoldre’s, una circumstància que gestionen amb mesures com no fer desdoblaments en els graus superiors. 

El director de l’ITB posa sobre la taula una altra dada: «Totes les escoles i instituts que oferim FP especialitzada en tecnologia no arribem a crear professionals per omplir tots els llocs de treball que sol·licita el mercat».

La falta de professors i la falta de places provoca que les aules estiguin sobresaturades. Això té una repercussió en la qualitat de l’ensenyament. Perquè la benintencionada consigna d’intentar posar el màxim d’estudiants possible per aula per intentar pal·liar la falta de places públiques no és innòcua. «Programar és una matèria molt complicada. I ensenyar a programar amb 30 estudiants per classe és realment difícil», remarca Vila.

«Hi ha aules amb set o vuit alumnes i aules amb trenta-cinc, quan el màxim en són trenta. Aquesta és la realitat i s’ha d’acceptar per posar-hi remei. Tenim un problema d’aules saturades i aules semibuides», assenyala, per la seva banda, Jesús Martín, professor i responsable d’FP de l’UGT a Catalunya, que posa el focus en el gran desajust entre oferta i demanda que hi ha a l’FP, uns estudis en constant creixement. Acusa el Departament d’utilitzar aquestdesajust per maquillar les dades. «Utilitzen les mitjanes al seu aire. Diuen que sobren places per minimitzar un problema real, que és que l’oferta actual no s’adapta a una demanda creixent,» conclou.

Desviació a la privada

Segons un comunicat del Departament del juliol passat, el 96,2% dels alumnes de quart d’ESO que s’havien preinscrit a un cicle formatiu de grau mitjà havien obtingut plaça entra «una de les opcions» que havien demanat, xifres «cuinades» que també irriten l’ aFFAc, la federació d’associacions de famílies d’alumnes.

Notícies relacionades

¿Què ha fallat en el procés de preinscripció de l’FP a Catalunya?

L’FP Dual s’imparteix ja a les 103 escoles bressol municipals de Barcelona

A ulls de Lidón Gasull, directora de la federació, la falta d’oportunitats públiques a l’FP és preocupant en els cicles formatius de grau mitjà i alarmant en les de grau superior, en què «gairebé tota l’oferta de l’FP superior queda a mans privades, amb molt poc control per part del Departament.» «En nombres absoluts, l’alumnat de la xarxa pública de cicles formatius de grau superior gairebé no ha augmentat els últims anys, i en canvi la xarxa privada s’ha quintuplicat, un augment extraordinari que demostra que és la xarxa privada la que ha absorbit la totalitat del creixement de la demanda», afirma Gasull.

La solució al problema de la falta de places sembla clara: obrir més centres; però aquí xoquen de nou amb el segon problema: ¿amb quins professors, si ja no n’hi ha per cobrir les places actuals?