El Govern recolza el capellà de Piera i demana que els nens migrants es quedin al poble

Així, la DGAIA demana a l’alcalde que permeti que els nens es quedin al poble, nega que no hagi estat en contacte amb l’ajuntament i fa públic un informe que demostra que fa cinc mesos que el consistori retarda les obres per regularitzar la llar dels menors acollits.

La Conselleria de Drets Socials, amb Carles Campuzano al capdavant, es posiciona a favor del capellà de Piera que ha acollit 20 adolescents migrants desemparats a la parròquia des del mes de març passat. Li agraeix l’acollida i l’esforç perquè els menors tinguin «una vivenda digna», «un entorn afable» i «un ambient d’estima i tranquil·litat». Aquest posicionament no és fútil, ja que la Generalitat és la responsable última dels menors i posseïdora de la seva tutela.

El conflicte ve de lluny, però va esclatar el febrer d’aquest any. Els tècnics municipals van tancar l’antiga rectoria de Piera, que s’havia reconvertit en llar d’acollida d’aquests menors. Faltava un hidrant, segons un informe dels Bombers del 2021, i aquest va ser l’argument de l’alcalde per expulsar els menors i precintar el local. Atès que l’obra costava més de 100.000 euros, la cooperativa SUARA, gestora del centre que també s’enfronta a dues multes de 3.000 euros, va fer una proposta alternativa per construir-hi un dipòsit d’aigua.

A l’espera del permís municipal

El projecte va ser aprovat pels bombers el 27 de juny d’aquest any, en un document que ha fet públic la Conselleria de Drets Socials vist l’enrenou que ha generat el cas a la localitat. El firma Anna Martín, inspectora del cos de bombers. «Per començar les obres, només faltaria rebre els permisos municipals. Malgrat els informes tècnics favorables, l’ajuntament ho ha denegat», retreuen des de Drets Socials. El projecte encara està pendent de l’aprovació municipal. Aquest 27 de novembre farà cinc mesos que ja podria haver-se tramitat.

Notícies relacionades

La felicitat al camió de les escombraries: un miler de ‘menes’ ja treballen legalment

Més de 200 joves migrants viuen al carrer a Barcelona

En aquest document que ha fet públic la conselleria, no es parla de cap lloc alternatiu on es podrien traslladar els nens. «L’objectiu sempre ha sigut que puguin continuar al poble, on al cap dels anys han forjat vincles amb els veïns, participen en projectes locals i fan activitats formatives», conclouen.

Contactat per aquest diari, l’alcalde de Piera va assegurar que la Generalitat no s’havia posat en contacte amb ell ni amb el seu consistori. La Generalitat l’acusa de mentir. «Hem estat en contacte amb el consistori de Piera per resoldre qualsevol qüestió tècnica i burocràtica amb la màxima celeritat», afirmen fonts de Drets Socials.