Claus Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Per què la llei del sí és sí suposa una rebaixa de penes per als agressors sexuals?
La llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del sí és sí, la pedra angular de la qual va ser haver incorporat la necessitat del consentiment exprés en les relacions sexuals, va entrar en vigor fa 10 dies i ja ha motivat que algunes Audiències Provincials hagin revisat a la baixa algunes de les condemnes imposades per abusos i agressions sexuals, just el contrari que es pretenia amb una norma creada pel Ministeri d’Igualtat a l’ombra de la violació de ‘La manada dels Sanfermines del 2016. L’Audiència de Madrid, la més gran d’Espanya, ha convocat els seus magistrats el dia 25 de novembre per determinar si la revisió de les penes en aplicació de la nova legislació s’ha de fer d’ofici o a instàncies de part.
Un principi bàsic de l’Estat de dret és l’aplicació retroactiva de les lleis quan són més beneficioses per al reu, sigui el delicte que sigui, per molta repulsió que causi, perquè mantenen els seus drets com a persona. Així que si una llei que entra en vigor suposa una rebaixa de condemnes, perquè ha establert la pena a imposar a partir d’un rang més baix, aquesta millora s’ha de traslladar a la que es va imposar a un condemnat pràcticament de manera automàtica, segons estableix la mateixa Constitució espanyola. Tot i que en algun cas hi pot haver algun dubte, en les primeres sentències conegudes per abusos a nens es va rebaixar la pena imposada de vuit a sis anys de presó, al tractar-se de condemnes imposades segons el límit mínim fixat pel Codi Penal llavors. Ara s’ha aplicat el límit mínim previst després de la seva reforma.
Un dels catedràtics de Dret Penal consultats per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA admet que «els jutges són majoritàriament conservadors», però nega que no actuïn en compliment de la llei vigent. El contrari seria constitutiu d’un delicte: el de prevaricació, el més greu que pot cometre un magistrat. Afegeix que el món acadèmic especialitzat en Penal, en canvi, és majoritàriament d’esquerres i també va advertir majoritàriament en articles i seminaris del risc que suposava abaixar el ventall punitiu. Igualtat ho va fer perquè la llei fa desaparèixer els abusos i tot passa a ser considerat agressió sexual, però, com és lògic, manté un graduació de penes per distingir segons la gravetat dels casos. L’expert precisa que no és possible evitar les rebaixes que s’estan produint a través d’una condemna amb circumstàncies agreujants, perquè això suposaria sotmetre el reu a un segon judici i la prohibició de jutjar dues vegades els mateixos fets també és una garantia de l’Estat de Dret.
Una professora titular de Penal corrobora les advertències que des de les universitats es van llançar contra la nova llei. Es referien, recorda, al fet que el límit mínim de les agressions als menors de 16 anys es reduïa, cosa que obliga a adaptar les condemnes a aquest. També que al fer desaparèixer els abusos i ser tot agressió sexual en un article únic, queda al criteri dels jutges l’aplicació d’una pena o una altra, cosa que pot portar a sentències diferents davant una mateixa conducta a tot Espanya.
Per la seva banda, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al seu informe sobre la norma va advertir que «la creació a l’article 178 del Codi Penal d’una única categoria delictiva d’agressió sexual que aglutina el que avui constitueixen dos tipus diferents, el d’agressió sexual i el d’abusos sexuals, comporta una indiferència valorativa dels mitjans comissius que xoca amb el principi de proporcionalitat en una doble direcció». D’una banda, pot tenir un efecte de desprotecció de les víctimes, ja que per a l’autor del delicte no tindrà més conseqüències fer servir un mitjà comissiu més lesiu que un altre d’intensitat menor. Però també s’incorre en el risc de castigar amb gran severitat conductes que presenten un menor grau de lesivitat.
No. Els experts consultats coincideixen que igual que s’ha d’aplicar retroactivament tota norma beneficiosa per al reu, està expressament prohibit fer-ho quan és perjudicial. D'aquesta manera, una reforma ara de la llei del sí és sí només tindria aplicació per als delictes comesos quan aquest canvi ja estigués en vigor, però no per als casos en els quals hagi de rebaixar la pena amb la llei tal com està. Tampoc creuen que hagués canviat alguna cosa acompanyar el text amb una disposició transitòria que precisés la seva aplicació, perquè la jurisprudència sempre aplica la interpretació més favorable al reu. En qualsevol cas l’última paraula la tindrà el Tribunal Suprem, que resoldrà els recursos de cassació que es presentin.
