La rebaixa de penes de la llei del ‘només sí és sí’ fa més profund el cisma en el feminisme

L’aplicació de la nova llei contra la violència sexual, la famosa llei del ‘només sí és sí’, ha provocat un degoteig de rebaixes de penes d’agressors ja condemnats. Un fet que, més enllà de la bronca política, ha tornat a sacsejar el moviment feminista. Un cisma que no és nou i que reobre velles ferides. La ‘llei trans’ ja va sembrar importants divisions dins del moviment, i el projecte de llei per abolir la prostitució també ha aixecat murs entre partidàries i detractores. Aquesta vegada, la polèmica torna a tocar les ferides. Alguns sectors tanquen files al voltant de la llei i atribueixen les rebaixes de penes a una part de la justícia «masclista» i «patriarcal». Altres veus carreguen contra el Ministeri d’Igualtat, al qual acusen de no haver fet correctament les lleis ni tenir en compte les consideracions plantejades durant el seu procés de redacció.

A l’endemà que es coneguessin les rebaixes de penes que estava produint l’aplicació de la llei del ‘només sí és sí’ –que converteix en agressió sexual tot acte que no estigui basat en el lliure consentiment–, la presidenta de la Fundació Dones i exvicesecretària general del PSOE Elena Valenciano va ser de les primeres veus en posicionar-se sobre la polèmica. «Les lleis tècnicament s’han de fer bé perquè això no passi», va respondre a preguntes dels periodistes a la Corunya, segons va recollir l’agència Europa Press. En el seu al·legat, també va assegurar que «moltes dones», sobretot expertes juristes, van advertir «que això podia passar». «No només les juristes feministes, sinó també el Consell General del Poder Judicial», va retreure. «No es pot legislar a favor d’agressors sexuals, segur que no era la intenció, però el resultat és el que és», va afegir. Aquest diari ha mirat de posar-se en contacte amb aquesta associació, però els seus responsables han remès a aquestes declaracions.

Tanmateix, aquest no és l’únic sentir del moviment feminista. Altres associacions opinen radicalment diferent. «Aquesta polèmica és una falsa alarma provocada per la dreta mediàtica», assegura Dolo Pulido, membre de Ca La Dona, l’entitat feminista més longeva a Catalunya. «Nosaltres lluitem pels drets de les dones i aquesta llei lluita contra la violència sexual: posa l’accent en la prevenció, en l’educació, en l’atenció integral i en la reparació de les víctimes. Això últim va molt més enllà de la situació penal», segueix Pulido.

Justícia i biaixos

Com les dones de Ca La Dona, són moltes també les veus feministes que tanquen files al voltant de la llei. «Nosaltres volíem una llei més ambiciosa i potser va ser un error no afegir la disposició addicional [norma que regula els supòsits en què continua aplicant-se la legislació vigent abans de l’aprovació d’un text legal nou i que, en aquest cas, hauria pogut impedir la rebaixa de les penes]. Tanmateix, no s’ha de dubtar que aquesta llei és un pas endavant important i que les feministes la defensarem i continuarem recolzant per avançar en els drets de les dones», afegeix Carlota Álvarez, membre de la Comissió estatal del 8-M. Álvarez insisteix a assenyalar que aquestes rebaixes de penes que ja s’han practicat responen als biaixos d’alguns jutges, guiats per una interpretació masclista i sense perspectiva de gènere davant la llei. «Hi ha jutges i jutges. Mentre alguns rebaixaven les penes, d’altres, per exemple a la Rioja, han decidit no fer-ho en cap de les condemnes sol·licitades. Hi ha hagut diferents estratègies i és evident que el sentir de la llei no era aquest», afegeix.

Notícies relacionades

"L’esborrany és un insult"

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

En la mateixa direcció opina Marisa Fernández, membre de la junta de l’associació catalana Dones Juristes. «No podem fer-li el joc a la dreta mediàtica i política. És una bona llei i criticar-la és afavorir aquells que mai s’han preocupat pels drets de les dones –afirma–. És una polèmica diabòlica i perversa». Fernández opina que aquest tipus de desajustos són habituals quan hi ha canvis de lleis. «Tanmateix, mai vaig veure aquest nivell d’escàndol», es queixa l’advocada, que demana esperar el procés d’harmonització de la llei. No dubta, tanmateix, que hi ha un component masclista en la judicatura. «En aquest país tenim una judicatura molt conservadora, només cal veure les sentències sobre violència vicària», afegeix. Una visió que també comparteix Pulido. «Veiem la justícia patriarcal quan hi ha sentències que van en contra de les mares que volen protegir els seus fills de pares maltractadors», diu.

Canviar la mirada

Canviar la miradaEnmig d’aquest context, l’oenagé Save The Children també entra en el debat. Ho fa Emilie Rivas, experta en polítiques d’infància de l’oenagé i impulsora del nou model d’abordatge de la violència sexual. «Tenim tendència a pensar que l’important és castigar l’agressor. Aquesta llei fa un canvi de paradigma i ens porta a pensar en la víctima. ¿Està ben atesa? ¿Podem prevenir per evitar més casos? Si continuem mirant les penes de l’agressor no resoldrem res. Hem de preguntar a les víctimes, donar-los veu, i canviar la mirada», afirma.