Mohamed Said: «M’han deportat per alliçonar els musulmans d’Espanya»

Dissabte passat, el Ministeri de l’Interior va deportar l’activista musulman Mohamed Said al Marroc, acusat de fomentar i expandir el radicalisme islàmic a les comarques de Tarragona i ser un perill per a la seguretat nacional. Establert a Catalunya des de fa més de 30 anys, Said ha rebut el suport de nombroses oenagés, diversos partits polítics i administracions com l’ajuntament de Reus o la Generalitat de Catalunya, que ha denunciat aquest cas davant la Comissió Europea. Des de la residència dels seus pares al nord del Marroc, Said retreu que s’han vulnerat els seus drets més fonamentals i que no ha pogut defensar-se d’unes acusacions que qualifica de «falses» i «injustes». Diu que els policies de la demarcació de Tarragona, així com els agents marroquins, li donen la raó. «Han utilitzat la meva figura per alliçonar les persones musulmanes que defensen els drets de la comunitat a Espanya», afirma, manifestant que la seva deportació té a veure amb motius polítics.

¿On és i com es troba? Soc al Marroc, a casa dels meus pares. Estic digerint aquesta situació tan injusta, em sento impotent. Espero poder tornar a Espanya al més aviat possible.

¿La seva família segueix a Reus? Sí. La meva dona, els meus fills, els meus nebots, els meus germans... estan molt afectats. Els meus fills i la meva dona es reuniran amb mi per poder estar junts. El petit, de 5 anys, no ha estat mai al Marroc i la meva filla de 14 fa deu anys que tampoc ve. Es veuran obligats a canviar la seva escola, el seu entorn... Hi ha un altre idioma, una altra cultura, un altre sistema radicalment diferent del que estaven acostumats a Catalunya. Em preocupa molt com es trobaran.

¿Quants dies ha estat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona? 30. El tracte del director i els agents de la Policia Nacional va ser molt cordial. Em van proposar un mòdul aïllat, amb dutxa i lavabo propi, i vaig acceptar-ho. Així que no he conviscut amb els altres interns. Suposo que ja els anava bé, per por que pogués mobilitzar-los. Però sí que em va sorprendre un perfil d’interns que haurien d’estar en unitats psiquiàtriques, els agents no entenien per què els jutges els enviaven al CIE. Hi havia un noi de bon matí que no parava de cridar des d’una cel·la d’aïllament, fins i tot de bon matí.

Vostè se’n va anar el divendres 18 de novembre. A les onze de la nit em va sorprendre la Policia. Em van emmanillar i em van portar directament a la terminal 4 de l’aeroport de Barajas (Madrid). A les cinc de la matinada ens van treure les manilles i ens van ficar a l’avió. Ningú va poder reaccionar a aquelles hores de la nit per fer pressió i evitar la deportació. Ho van fer d’amagat perquè ningú s’adonés del que estava passant. Vam arribar a Casablanca (Marroc) cap a les 8 del matí en un avió només amb 13 policies.

¿Com ha sigut el tracte de les autoritats marroquines? Cordial i amable. Es van sorprendre del desplegament policial. Els agents ens van dir que mai ho havien vist. Des del primer moment ja em van dir que no es creuen el relat de la Policia Nacional, que el meu cas té rerefons polític i social. M’ho van dir tal qual, que han utilitzat la radicalització com una excusa per fer-me fora del país. Aquí em van interrogar i em van deixar en llibertat. La Policia Nacional no ha aportat ni una sola prova que soc un gihadista. Però, a més, no he tingut dret a defensar-me dignament. No m’he pogut expressar, no hi ha hagut cap judici.

¿És gihadista? Qui acusa és qui ha d’aportar proves. Les administracions amb les quals he treballat ho saben: sempre he promogut la convivència i l’obertura de les comunitats. Cada dos o tres mesos, a la mesquita rebia els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els ho expliquem tot. Em sorprèn que els agents de Madrid diguin que soc un radical, mancant als policies de la província de Tarragona que em coneixen.

¿Ha parlat amb aquests policies amb qui col·laborava? Tots em donen el seu suport i diuen que això és molt injust, fins i tot els de la Policia Nacional. És fals que jo adoctrinés els joves en les activitats de la mesquita. L’únic que he fet és reclamar els drets dels musulmans: que tinguem cementiris per enterrar els nostres difunts segons marca l’islam, que hi hagi menús ‘halal’ en hospitals, escoles i centres penitenciaris, que les dones que vulguin lliurement puguin portar el vel a la universitat o la feina. Que els ajuntaments no posin traves a l’empadronament dels immigrants, que no hi hagi identificacions policials per perfil racial... Només he denunciat les vulneracions de drets contra la comunitat musulmana i migrant que cometen les administracions.

Notícies relacionades

Expulsat d’Espanya un sospitós de radicalisme

El jutge denega l’entrada d’Amarouch Azbir en un CIE

¿Per què diu que el seu cas és polític? Han utilitzat la meva figura per alliçonar les persones musulmanes que defensen els drets de la comunitat a Espanya. Em volen treure del mig i que això serveixi d’exemple. Però no hem de girar full, continuarem lluitant per reivindicar els drets bàsics a l’Estat espanyol i aquesta deportació, com tantes d’altres, és un exemple que no es compleixen.

¿Quins són els seus pròxims passos? He de parlar amb els meus advocats però sens dubte emprendrem un procés judicial perquè s’han vulnerat els meus drets. Se m’acusa d’una cosa molt greu sense cap prova i no m’he pogut defensar ni donar explicacions.