El preu de les habitacions en ‘pisos pastera’ es dispara a 600 euros al mes

Els ‘pisos pastera’ no són ni de lluny un fenomen nou, propulsat pels desnonaments. Fa anys que es detecten aglomeracions en pisos on toquen a menys de 5 metres quadrats per persona, i durant la pandèmia es va exposar que hi havia moltes famílies amb nens en aquestes circumstàncies. Al tractar-se d’un mercat de vivenda tan fosc (no hi ha contractes ni documents oficials sobre aquestes transaccions) és impossible saber quantes persones es troben en aquestes circumstàncies. Tanmateix, a través de les dades de les entitats socials, s’observa que aquest any el fenomen s’ha disparat. No només pel nombre de famílies, sinó especialment pel preu que paguen per viure-hi. Una autèntica estafa de la misèria.

El doble d’inversió

Les dades de Càritas Barcelona donen llum a aquest fenomen. El 2021 l’oenagé va ajudar a pagar la mensualitat a 1.000 famílies diferents al llarg de l’any, amb un total de 533.000 euros invertits. «Els ajudem alguns mesos perquè són famílies que no tenen cap altre lloc on anar a viure, intentem que aguantin un temps... evidentment és precari, però així evitem que acabin al carrer. Si no paguen, els fan fora, i són desnonaments invisibles, no poden accedir a una vivenda social», segueix Darnell. Aquest 2022 han pagat habitacions a 1.200 famílies, però la factura de les mensualitats puja al milió d’euros. «Hi ha hagut un lleuger repunt de famílies, però és que els preus d’aquestes habitacions s’han disparat. El problema és que no ho podem sostenir en el temps... l’any que ve no podem gastar dos milions d’euros, és inassumible i inviable, l’any que ve no tindrem més pressupost», segueix Darnell.

Però aquestes no són totes les llars que Càritas coneix que estan vivint en aquests mal anomenats ‘pisos pastera’. Des de Badalona fins a l’Hospitalet, atenen 1.800 famílies que viuen amuntegades en habitacions. «A moltes no els paguem la vivenda però els ajudem amb l’alimentació, la roba o extraescolars», diu Darnell. Aquest octubre, el 32% d’aquestes famílies pagaven pel seu espai habitacional menys de 300 euros al mes, el 45% estaven per sota dels 400. «Aquestes són les que porten més temps, per la qual cosa costa més que els apugin el preu. El problema està en els nous casos», segueix. El 18% paguen entre 400 i 500 euros, i el 5% en paga més de 500. «Pagar més de 500 euros no ho havíem detectat abans i ens preocupa moltíssim», es lamenta Darnell.

Sense espai per estudiar o jugar

«Viure en una habitació rellogada significa que t’has de tancar amb pany i clau a l’habitació per por. Moltes famílies estan atemorides pel tipus de gent amb qui conviuen al pis. Has de compartir la cuina, el bany, el menjador. Has de menjar a l’habitació. No hi ha espai per fer deures ni jugar amb els nens, ni intimitat. Dormen al mateix llit que els seus pares», assenyala Darnell. I és que, segons l’entitat, aquesta realitat afecta principalment les famílies amb menors. «La gent no vol nens en aquestes habitacions, els molesten... i els pares només troben un sostre pagant un dineral», explica des de Càritas.

Aquesta és una de les causes d’aquest nou fenomen. Una altra és la crisi general que fa una dècada que arrossega el mercat de la vivenda per falta de lloguers públics i socials. «Hi ha molta gent jove (i no tan jove) que ha de compartir pis perquè amb el que guanyen no es poden plantejar un lloguer. Cada vegada costa més trobar habitacions per a qualsevol», es queixa Darnell. A més demanda, apugen els preus.

Notícies relacionades

«Amb el que cobro de la renda només puc donar sopa o arròs als meus fills»

El pla pilot de la renda bàsica universal busca 5.000 catalans per donar-los 800 euros al mes

I un tercer factor és la simple estafa o especulació. Les persones que arrenden les habitacions solen tenir un contracte de lloguer amb el propietari del pis, tot i que també hi ha casos de subarrendament en pisos ocupats. Al subarrendar habitacions (o fins i tot matalassos a terra d’estances comunes) marquen el preu que els dona la gana. «I amb l’excusa de la inflació i que la vida està més cara, apugen els preus. És pur negoci especulatiu aprofitant-se de la misèria més extrema», diu la responsable de Càritas. L’entitat sospita que rere aquesta realitat hi ha grans tenidors de vivenda que s’aprofiten de la situació. «Quan els volen desnonar no han de garantir cap dret ni vivenda alternativa».

Al carrer, la realitat preocupa, i molt. «Hi ha moltes famílies amb menors que no troben habitacions i no tenen diners per pagar el que els demanen. És un drama però ¿què fem? ¿Els deixem al carrer?», es pregunta la treballadora social de Càritas a l’Hospitalet de Llobregat, Alba Mauri, des del centre d’atenció del barri de Sant Ildefons. Aquest lloc, d’obertura recent, compta amb cuina, dutxa, rentadora i assecadora. «En aquests pisos compartits cada vegada hi ha més restriccions: no els deixen utilitzar la cuina ni rentar la roba. Almenys aquí poden fer-ho», explica. La treballadora no dubta que el que veu Càritas és només la punta de l’iceberg. «No tinc cap dubte que hi ha famílies vivint en garatges, trasters, oficines abandonades i cotxes. És que no tenen alternativa».