Irene Montero: «L’alarma social entorn de la llei del ‘només sí és sí’ és una victòria del masclisme»

Han sigut uns dies difícils. ¿Com es troba?

Bé, preocupada, per descomptat, per les víctimes i per l’alarma social, el terror sexual que es genera quan hi ha un debat públic d’aquestes característiques. Només un 8% de les dones que pateixen violència sexual denuncien. Entre els motius de la infradenúncia hi ha el temor de no ser cregudes o pensar que no n’hi ha per a tant. Hem de ser capaços de transmetre el missatge que l’Estat està avançant en la capacitat de protegir aquestes dones. Tanmateix, crec que aquests dies l’alarma social que s’ha generat transmet el missatge contrari i això és una victòria per al masclisme: fa sentir més insegures les dones, fa que sentin que l’Estat no té mecanismes per protegir-les i, per tant, pot portar a situacions de revictimització o de desprotecció. Davant això, defensem la solvència no només de la llei del ‘només sí és sí’, sinó de totes les polítiques que en coordinació amb les comunitats i els ajuntaments estem desplegant per garantir tots els drets i fer front a les violències sexuals.

¿Què ha passat amb la llei?

Com en totes les lleis de caràcter integral, es requereix de l’Estat un gran esforç per posar-la en funcionament. Quan hi ha una modificació profunda del Codi Penal, hi ha sempre un període de transició en què hi pot haver errors en l’aplicació. I això és el que estem veient ara i és una cosa de què ens alerta el mateix Comitè CEDAW de les Nacions Unides quan ens diu que, moltes vegades, la falta de perspectiva de gènere pot fer que es cometin errors en l’aplicació de les lleis feministes.

Hem insistit a fer una crida a la calma, a la confiança en la solvència d’una llei que permetrà protegir de manera efectiva les dones davant les violències sexuals. Valorem positivament que el criteri de la fiscalia coincideixi amb el que nombroses expertes i experts juristes han assenyalat aquests dies, igual que el Ministeri d’Igualtat: que existeix jurisprudència consolidada, que és necessària una revisió de les condemnes fermes cas a cas, sense automatismes i observant el nou Codi Penal complet per aplicar en la seva totalitat i de manera adequada la llei.

¿Creu que hi haurà moltes més revisions de sentències a la baixa?

La majoria de les revisions estan mantenint les penes, precisament perquè la proposta penal és sòlida. Tot i que reben més atenció mediàtica els casos en els quals hi ha rebaixes de penes. Segons la nostra opinió, en molts casos hi ha una falta evident de perspectiva de gènere. Es diuen coses com que hem despenalitzat els abusos quan és al contrari: el Codi Penal s’ha transformat per posar el consentiment al centre i perquè totes les relacions en què no n’hi ha es qualifiquin d’agressions. Hi ha casos molt evidents d’errors en l’aplicació de la llei que deriven de la falta de perspectiva de gènere.

¿Quin missatge envia a les víctimes que han vist com als seus agressors se’ls ha reduït la condemna?

En primer lloc, aquestes revisions no són fermes encara, hi cap recurs. Per descomptat, la nostra principal preocupació és que una mala aplicació de la llei pugui derivar en una revictimització d’algunes víctimes que han passat ja per un procés molt difícil en la majoria dels casos, que és el de denunciar i el d’aconseguir que es faci justícia. L’Estat té un deute pendent amb les víctimes i la llei del ‘només sí és sí’ permet començar a saldar-la, amb la detecció precoç i l’atenció integral. És una llei sòlida que ens permetrà com mai abans protegir la llibertat sexual i, per tant, també fer front a les violències sexuals.

Vista la reacció del món judicial, incloses les associacions progressistes, ¿es penedeix d’haver dit que aquests errors es devien al masclisme dels jutges?

Jo el que vaig dir és que hi estava havent un problema en l’aplicació de la llei per part d’alguns jutges i que això és una cosa de què ja ens alerten els organismes internacionals i particularment el Comitè CEDAW de les Nacions Unides, que diu amb claredat que els estereotips, és a dir, el masclisme, poden comprometre la imparcialitat dels sistemes de justícia i poden fer que hi hagi jutges que apliquin les lleis de manera errònia. ¿Això vol dir que tots els jutges i jutgesses del nostre país són masclistes? Jo no crec que el Comitè CEDAW digui això. El nostre país fa molts anys que treballa durament per donar una resposta cada vegada millor a les víctimes. Però ens continua quedant molta feina per fer.

Precisament, arran de les advertències internacionals sobre el masclisme, ¿s’hauria d’haver precisat més la llei per evitar una interpretació que permetés les rebaixes de pena?

El dret transitori està assentat al nostre país i la jurisprudència és clara. La disposició transitòria del Codi Penal, que regula com s’han d’aplicar les reformes, és tan estable i està tan assentada que ningú va veure necessari incorporar una disposició transitòria, perquè, amb el que ja existeix, hi ha prou elements per saber com aplicar correctament la llei. Vull recordar que aquesta llei ha sigut molt treballada, la proposta penològica de la primera versió es va modificar com a conseqüència precisament del procés d’elaboració entre els diferents ministeris, també amb organismes de l’Estat.

¿S’ha sentit recolzada pel Govern? ¿Ha parlat amb el president aquests dies?

La comunicació ha sigut constant. Crec que ara mateix l’important no és com estigui jo, perquè assumeixo quines són algunes de les conseqüències que, almenys en el meu cas, es viuen per fer política. L’important és que siguem capaços d’aplicar correctament la llei, de no deixar desprotegides les víctimes i de no alimentar aquest relat del terror sexual que busca qüestionar que els avenços feministes siguin reals i útils. Aquesta és la meva principal preocupació.

No ens ha contestat a si s’ha sentit avalada.

Com deia, la comunicació ha sigut permanent i crec que ara el focus no he de ser jo. Crec que aquestes valoracions es comenten soles i que no hi ha res que jo pugui aportar que la gent, a més, no intueixi que jo penso. La meva tasca com a ministra és fer polítiques que ens permetin augmentar la nostra capacitat per protegir les dones i garantir tots els drets.

Efectivament, la gent està veient amb claredat quines són algunes de les conseqüències que, no només jo, moltes dones feministes pateixen quan ocupen temporalment una posició de responsabilitat per fer avançar els drets de les dones. De la violència política hem parlat molts pocs i crec que cada vegada és un tema que està més present en el debat social.

¿Què diria a aquelles persones que li han exigit que dimiteixi?

Crec que en els moments de dificultat és quan cal estar assumint la responsabilitat. La llei del ‘només sí és sí’ és sòlida, en la seva part penal i en la seva capacitat de detecció precoç, sensibilització, atenció integral i reparació de les víctimes. I tinc la responsabilitat de treballar perquè s’apliqui de manera correcta.

¿Li preocupa que aquesta qüestió afecti la tramitació de la llei trans? ¿Encara pensa que pot estar aprovada abans que acabi l’any?

Em deixaré la pell perquè així sigui i perquè s’aprovi sense cap retrocés en drets abans que acabi l’any. No tinc cap dubte que part del que està passant té per objectiu posar en qüestió els avenços feministes. Però crec que Espanya compta amb un moviment LGTBI que farà molt difícil que aquests desitjos de dificultar o impedir la tramitació de la llei trans es puguin concretar. Perquè, a més, hi ha una majoria feminista, progressista i plurinacional a la Cambra que crec que té molt clar que els drets de les persones trans són drets humans i que cal garantir-los de manera urgent.

El Govern ha tardat molt a concretar una llei integral contra el tràfic, que arribarà al Consell de Ministres els pròxims dies. ¿Està contenta amb la proposta final? ¿Hi haurà temps per aprovar-la aquesta legislatura?

Hem de ser àgils en la tramitació, però sí que crec que pot ser una realitat aquesta legislatura. Ha sigut una negociació difícil, com totes, però també crec que això precisament dona solvència a les lleis. Encara queden algunes qüestions pendents, però estic satisfeta de la negociació i dels acords assolits.

En aquests moments es debat al Parlament la proposta socialista contra el proxenetisme, ¿per què no li agrada?

Per a mi, els dos objectius que hem de tenir són posar fi a la impunitat dels proxenetes i ser capaços que aquesta reforma del Codi Penal no posi en una situació de més vulnerabilitat les dones que són víctimes d’explotació sexual, de tràfic o que estan en contextos de prostitució. Hem d’intentar arribar a un consens que ens vinculi a tota la majoria feminista en aquests dos paràmetres.

Queda només un any perquè acabi la legislatura. ¿Quin balanç fa de la lluita contra les violències masclistes?

Estic orgullosa de la feina feta sense ser autocomplaent. Aquesta legislatura ha sigut d’avenç en lleis i en polítiques públiques, en coordinació amb les comunitats i els ajuntaments. Estic pensant, per exemple, com vam convertir en essencial el 016 i tots els serveis d’atenció a les dones víctimes, com vam entendre que aquests serveis s’havien d’estendre a totes les víctimes de violències sexuals; hem incorporat també les víctimes de tràfic i d’explotació sexual, i hem creat per primera vegada un pla d’inserció social i laboral per a elles. Hem sigut capaços d’actualitzar l’acord polític del pacte d’Estat contra la violència de gènere i tots els grups, menys els negacionistes, s’han compromès a fer permanent el pacte i el seu finançament. Hem fet a cada exercici pressupostari inversions històriques. I la llei del ‘només sí és sí’ és el paraigua que ens permet desplegar amb més contundència aquestes polítiques i d’altres, com els centres de crisi 24 hores, que han d’estar oberts el 2023. Però no soc autocomplaent, perquè, mentre continuï existint una dona assassinada o agredida, la nostra obligació és buscar quines coses es poden millorar. I encara hi ha molts reptes pendents, com posar el focus en els agressors i també debatre socialment quin és el paper que els homes poden tenir per parar-los els peus. Els homes han de tenir el seu rol trencant el pacte entre cavallers i deixant de normalitzar moltes violències.

De les 38 assassinades el 2022, 14 havien denunciat, un percentatge més elevat que altres anys. ¿Què està fallant?

Aquest és, precisament, un els reptes que tenim pendents i alhora un dels elements en els quals més hem avançat, en coordinació amb Interior. El nostre Estat ha de ser capaç de protegir les dones que posen una denúncia, especialment quan sabem que és un moment crític en què s’incrementa el risc d’agressió o d’assassinat.

¿Quines tasques queden pendents per renovar el pacte d’Estat?

El pacte es va renovar i vam mostrar la disposició de convertir-lo en permanent el 25 de novembre del 2021. I, a partir d’allà, hi ha dues grans vies de treball. La primera és tasca del poder legislatiu, que ha d’actualitzar el dictamen. D’altra banda, nosaltres, a la Conferència Sectorial, presentarem un catàleg de serveis comuns que com a mínim s’han de garantir a tot el territori. I aquest dimarts aprovarem l’estratègia de lluita contra les violències masclistes, que és un altre mecanisme molt important per garantir l’efectiva coordinació de totes les administracions.

¿Al futur dictamen del pacte s’hi inclouran mesures contra la violència digital?

L’àmbit digital pot coincidir que sigui també el teu espai de refugi, per la qual cosa la violència no cessa, és permanent. Per això, tenim un repte molt important. Potser no són violències específiques, però encara no tenim un abordatge suficient com a Estat. A més, tenim un repte en la violència vicària i l’econòmica i en la protecció de les mares protectores, que estan sent criminalitzades per protegir-se a si mateixes i als seus fills davant la violència masclista.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

¿Per què els joves reprodueixen patrons masclistes?

La nostra societat, per desgràcia, continua sent masclista i, per tant, els joves i les joves viuen aquesta realitat. A més, des de fa un temps, s’estan normalitzant els discursos negacionistes i això, evidentment, té repercussió en el conjunt de la societat. Però no soc partidària de dir que els joves estan pitjor que la resta i cada vegada hi ha més joves que es declaren feministes. Ara bé, efectivament, tenim feina encara per acostar-nos-hi per mitjà dels canals de comunicació que la gent més jove utilitza i sense cap paternalisme. Crec que ells i elles són els qui ens poden, també, expressar d’una manera molt crítica quines coses no funcionen i quines coses cal fer per erradicar les violències.