Reunió a París
Europa nomena avui nous astronautes i decideix si es manté en la carrera espacial davant els EUA i la Xina
El Govern central confia que un dels entre quatre i sis seleccionats per l’ESA sigui espanyol
L’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) decideix aquest dimecres quins seran els seus pròxims passos. La cita dels ministres de Ciència, que estan reunits des de dimarts a París, tindrà enormes conseqüències per a l’organisme. D’una banda, comptarà amb un nou pressupost per als pròxims tres anys, amb el qual intentarà continuar competint en la carrera de l’espai amb els Estats Units, la Xina i Rússia. De l’altra, nomenarà una nova promoció d’astronautes, una cosa que no feia des del 2009.
Els candidats han hagut de passar nombroses proves. En un primer moment, l’ESA va rebre més de 22.000 sol·licituds, però només en nomenarà quatre o sis. El Govern de coalició del PSOE i Unides Podem confia que un d’ells sigui espanyol. «Espanya es mereix formar part d’aquest grup», va escriure dimarts a Twitter la titular de Ciència, Diana Morant, a les portes de la reunió.
En este foro, mañana miércoles (14.30h) se dará a conocer a las personas que van a integrar la nueva generación de astronautas de la @esa. España se merece formar parte de este grupo. pic.twitter.com/Q530JF4LzX
— Diana Morant (@DianaMorantR) 22 de noviembre de 2022
En paral·lel, l’organisme també donarà el tret de sortida al seu primer programa d’astronautes amb discapacitat, per a qui els durs requisits físics habituals suposaven un obstacle. Segons explica l’ESA, s’han tingut en compte «persones amb una deficiència en les extremitats inferiors i/o amb estatures inferiors a 130 centímetres».
El pressupost
L’organisme espacial aspira a aconseguir un finançament del voltant de 18.500 milions d’euros, una quantitat que és un 25% superior al del trienni previ. La intenció europea és no quedar enrere davant la Xina i els Estats Units, en un moment en què la carrera espacial també ve marcada pels actors privats, com SpaceX i Blue Origin, dels magnats Elon Musk i Jeff Bezos, respectivament.
En principi, els fons seran destinats a la llançadora Ariane 6 (3.300 milions d’euros), l’observació terrestre (3.000 milions), l’exploració de l’espai, tant humana com robòtica (3.000 milions) i els programes científics (3.000 milions).
- Aquest dilluns 24 de març Un autocar salva una menor sota un pont de l’AP-7 després d’un intent de suïcidi
- Investigació La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya
- Seguretat comunitària La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- BCN rebutja l’exigència dels EUA de retirar la inclusió en una biblioteca
- Retorn sonat Lady Gaga torna a Barcelona set anys després: anuncia dos concerts al Palau Sant Jordi a l’octubre
- Catalunya és la segona comunitat amb més baixes laborals: Pané proposa revisar si hi ha alguna "disfunció" al sistema
- «ARAUJO I RAPHINHA NO JUGARAN» Flick s’enfada per la data del duel amb l’Osasuna: «No estic content, no és el millor dia, però no busquem excuses»
- En el ple El TC anul·la el vot delegat de Puigdemont, però salva la constitució del Parlament
- Tribunals La fiscalia dona llum verda a la suspensió de l’ingrés a la presó de Laura Borràs fins que es tramiti l’indult