Cas Maristes: Benítez ja està entre reixes, la resta de pederastes mai seran jutjats

Joaquim Benítez, el professor d’educació física de l’escola dels Maristes de Sants-les Corts de Barcelona, ha entrat finalment a la presó, més de 1.200 dies després de ser condemnat per abusar sexualment de quatre alumnes. L’abril del 2019 va ser sentenciat a 21 anys i 9 mesos per l’Audiència de Barcelona. Però els successius recursos que ha presentat l’han mantingut en llibertat fins dimecres. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que es va presentar ahir a la presó de Puig de les Basses de Figueres a les 20.15 hores. Dies abans, havia deixat el seu germà bessó, de qui es feia càrrec, en una residència.

Tenia ordre d’ingressar voluntàriament abans del 24 de novembre després que el Tribunal Suprem ratifiqués la seva condemna. Amb Benítez entre reixes, comença a complir la seva pena l’únic pederasta dels Maristes que ha sigut castigat per la justícia. La resta, emparats per la prescripció dels delictes, no han sigut jutjats.

Xifres d’impunitat

De vegades les xifres ajuden a veure les proporcions reals de les coses i, en conseqüència, a entendre-les millor. Amb el cas Maristes passa el contrari. La investigació periodística d’EL PERIÓDICO va acabar fent aflorar 51 denúncies policials contra 18 docents (12 germans religiosos, cinc professors seglars i un monitor de menjador) de les escoles de Sants-les Corts, la Immaculada i Anna Ravell (Barcelona), Champagnat (Badalona), Valldemia (Mataró) i Montserrat (Lleida) per fets esdevinguts entre 1962 i el 2018. Aquest diari, a més, va localitzar més víctimes que no van presentar denúncia i que havien cursat estudis en aquests centres i altres de Vic o Girona. En total, més d’un centenar d’afectats. Però ni els casos denunciats ni tampoc els publicats van tenir ressò en una justícia lligada de mans per un règim de prescripció dels delictes ja superat i que el mateix cas Maristes ha ajudat a reformular.  

Sobre aquesta injustícia de fons, l’únic professor marista que les víctimes han pogut perseguir legalment ha sigut Joaquim Benítez. Però més que suposar un alleujament per a les víctimes no consolades per la justícia, el cas de Benítez s’ha convertit en un colofó nefast. Convindria fer la vista enrere per recordar per què. Amb aquest docent seglar va començar a desenterrar-se el febrer de 2016 l’escàndol de pederàstia ocult en escoles religioses concertades per la Generalitat. Va ocórrer quan Manuel Barbero, pare d’una víctima de Benítez, va obrir un compte de correus perquè exalumnes del centre de Sants-les Corts poguessin ajudar-lo a reunir nous testimonis que sustentessin la denúncia que havia presentat el seu fill. Allò va ser només el principi. 

De la vintena de persones que van acudir a comissaries dels Mossos d’Esquadra a ajustar comptes amb el seu antic professor d’educació física, el mateix que els havia tancat en un despatx sense finestres i n’havia abusat sexualment fent-los creure que els ajudava a curar lesions gràcies a uns coneixements espuris de fisioteràpia, només quatre demandes, entre les quals hi havia la del fill de Barbero, van passar el filtre de la prescripció. N’hi va haver prou per jutjar Benítez, que l’abril del 2019 va ser condemnat a 21 anys i 9 mesos de presó per abusos sexuals.

Confessió davant aquest diari

Benítez va admetre haver abusat d’alumnes a l’escola de Sants-les Corts en seu judicial, però abans ho havia fet en dues entrevistes amb aquest diari. En el judici, a més, va declarar que va actuar amb impunitat perquè es va sentir «emparat» pels Maristes, institució a càrrec de l’escola. Una declaració ignorada per la justícia, que no va voler interessar-se per l’ocultació de tals delictes per part de l’orde, escudant-se de nou en el règim de prescripció. Benítez va ser l’únic a qui se li va estendre una factura per pagar plats que havien trencat entre tots durant dècades.

La condemna que va recaure sobre Benítez va ser per quatre delictes d’abusos sexuals. En el cas més greu, l’exprofessor va fer una fel·lació a l’alumne, a qui, a més, va demanar que el penetrés. En els altres tres supòsits, el processat va fer una fel·lació a un nen i tocaments a dos més. Va quedar demostrat que sempre utilitzava el mateix patró: amb l’excusa de tractar alguna lesió o molèstia, convencia els estudiants perquè anessin al seu despatx, els feia estirar a la llitera i n’abusava.

Condemna severa

La condemna a Benítez va ser severa: 21 anys i 9 mesos de presó. A aquest diari no li consten sentències més dures contra docents a Espanya per abusos sexuals. La pena no ha sigut el que ha convertit el procés contra aquest professor en un colofó nefast per al cas Maristes. El problema ha sigut que un pederasta denunciat per més de 20 alumnes i que podria haver abusat d’un nombre desconegut però molt més elevat de víctimes no va complir ni un sol dia de presó preventiva malgrat que va confessar tals delictes. I que, després de ser condemnat per l’Audiència de Barcelona, va seguir en llibertat mentre es resolien els successius recursos que Benítez ha anat interposant fins a arribar al resolt ara pel Tribunal Suprem, que aquest dimecres ha ratificat a la fi la pena al professor.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

La fiscalia i les acusacions particulars van raonar que Benítez havia d’esperar entre reixes el curs d’aquelles apel·lacions perquè aquestes, en realitat, anaven d’acord amb una part de la condemna, tot i que no amb la totalitat. Si el mateix reu, argumentaven en els seus textos, creia que havia de complir pena de presó –així ho manifestava també públicament el mateix Benítez– no hi havia cap motiu perquè seguís al carrer. Però l’Audiència de Barcelona no hi va estar d’acord.

Un pederasta denunciat i confés ha seguit en llibertat més de 2.400 dies després de les denúncies i de la confessió. I un pederasta denunciat, confés i condemnat ha seguit en llibertat més de 1.200 dies després de la condemna. Xifres que no ajuden a comprendre el cas Maristes. O potser sí.