La sequera que no cessa: Fa vuit mesos que Espanya no surt d’aquest escenari

Els embassaments continuen en una situació precària. El document setmanal sobre reserves hídriques del departament que dirigeix Teresa Ribera, publicat dimarts passat, reflecteix que es troben a un 32,9% de la seva capacitat, amb 18.444 hectòmetres cúbics emmagatzemats. En la mateixa setmana de l’any passat, comptaven amb 21.929 hectòmetres cúbics. Però la tendència descendent d’aquest recurs s’observa millor quan s’amplia el marc temporal. La mitjana de l’última dècada en aquestes mateixes dates és de 28.393 hectòmetres cúbics, un 50,6% de la seva capacitat. És a dir, gairebé 20 punts més que ara. 

L’escenari resulta especialment delicat al sud i al nord-oest del país. El 80% de la població catalana, que resideix a 514 municipis, inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana, es troba en situació d’alerta. A partir d’aquest divendres, el Govern aplicarà a totes aquestes localitats mesures per reduir el consum d’aigua. Entre d’altres, restringir en un 25% el reg agrícola, així com l’ompliment de piscines i la rentada de cotxes, sense talls en el proveïment. Segons el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), aquesta podria ser la sequera extrema més forta a la comunitat autònoma des de la qual va tenir lloc el 2008, quan es van esgotar les reserves del sistema Ter-Llobregat i va caldre portar aigua a Barcelona a través de barcos.

La situació no és més encoratjadora al sud peninsular, on les conques estan encara pitjor que la de Catalunya. A la del Guadiana, el nivell de l’aigua està al 23%; a la del Guadalquivir, al 18,6%. 

Fenòmens extrems

La relació entre el canvi climàtic i l’augment de les temperatures resulta ja, tret de per alguns, cada vegada menys, indubtable. Més complicat resulta afirmar, de moment, que l’escalfament sigui al darrere de la baixada de les precipitacions. Tot i així, el sisè informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va concloure l’estiu de l’any passat que la influència humana era al darrere dels fenòmens meteorològics extrems viscuts durant els últims anys: onades de calor més freqüents i intenses i sequeres globals, amb Espanya entre els territoris més afectats. 

Notícies relacionades

Espanya i el Senegal llancen una aliança internacional contra la sequera

La sequera posa en perill les abelles i redueix un 50% la collita de mel

I després hi ha els aqüífers. Segons l’informe ‘SOS acuíferos’, elaborat per l’oenagé Greenpeace i presentat el mes passat, el 44% de les masses d’aigua subterrània del país, de les quals es proveeix el 30% de la població, estan en mal estat. En el 27% s’extreu més aigua de la que és capaç de restituir l’aqüífer, i en el 30%, a causa dels nitrats, plaguicides i metalls, s’ha arribat a un nivell de contaminació «per sobre dels màxims per a la salut humana».