Aquestes són les dones que ha enterrat la violència masclista a Catalunya el 2022

Tret del cas del crim de la Natalia, ocorregut a Lloret de Mar (la Selva), en les altres morts hi havia antecedents de violència. Els veïns de la Mercedes, la María Carmen o la Ivet, assassinades a Martorell (Baix Llobregat), Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) o Barcelona, havien sentit baralles a través de la paret. Però no van dir res o si ho van fer va servir de poc. La família de l’África, que va morir a mans del seu exnòvio a Vilanova del Camí (Anoia), i de l’Anna, torturada i assassinada pel seu nòvio a Campdevànol (Ripollès), van veure com els seus nòvios maltractadors les estaven aïllant i van intentar convèncer-les sense èxit que se n’allunyessin.

Mercedes

El 20 de febrer la Mercedes, d’uns 50 anys, va ser colpejada al cap amb una barra metàl·lica fins la mort al domicili que tots dos compartien a Martorell. Després de matar-la, el seu marit va sortir a l’exterior i va ser vist per un veí en un aparcament pròxim. Anava ple de sang i estava molt alterat, clavant-se cops de cap contra un arbre. Els Mossos d’Esquadra van acudir a calmar-lo i aviat van deduir que la sang que tenia a sobre no era seva, era de la Mercedes, el cos de la qual va ser trobat poc després pels agents a la casa de tots dos, estirat a terra.

Els veïns d’aquest bloc de pisos afirmen que la Mercedes patia greus problemes de salut mental i no rebia cap tractament mèdic. La nit abans van sentir que ella i el seu marit van tenir una discussió violenta. «Ens havia amenaçat de mort a tots. Havíem intentat que les autoritats la ingressessin en un centre i fins i tot havíem advertit la policia que la cosa acabaria molt malament», asseguren a aquest diari. El marit, recorden, havia anat a alguna reunió de la comunitat a aclarir que la Mercedes es negava a rebre ajuda psicològica.

María Carmen

María CarmenEl 4 de març el cadàver esquarterat de la María Carmen, de 54 anys, va ser trobat en un contenidor del centre de la Granada. D’entrada, els Mossos van arrestar el seu germà, de 45 anys, que va ser qui va dipositar les seves restes en el contenidor. Dos mesos després, els policies van detenir el nòvio de la María Carmen, a qui consideren autor material del crim. El rol del germà continua sense estar clar. Tots dos són a la presó.

Els pares de la María Carmen van tenir sis fills i van regentar durant anys el Bar Ortiz, que era als baixos de la residència familiar, al passatge Terol de Sant Sadurní d’Anoia. Els seus pares van morir i els germans van marxar. La María Carmen va continuar vivint-hi. Va tenir quatre fills amb dos homes diferents. Després, va començar una última relació sentimental amb l’home que acabaria matant-la, que ja havia sigut condemnat per maltractaments. Una veïna els sentia discutir sovint. La María Carmen va acabar denunciant-lo i un jutge va dictar una ordre d’allunyament. Tot i així, ella, malgrat les agressions, va acceptar que tornés a casa quan va sortir de la presó.

Ivet

IvetEl 21 de març, la Ivet, de 25 anys, va morir apunyalada a Barcelona pel seu nòvio Diego, pare del seu fill. La Ivet es va separar del Diego a finals del 2021 després de més de set anys junts. Però ella encara li tenia carinyo i va continuar anant durant algun temps al pis que la parella havia compartit a la Gran Via de les Corts Catalanes. Durant aquestes visites es van desencadenar baralles que els veïns van sentir a través de la paret. Algunes van ser tan preocupants que els veïns van trucar a la policia.  

Tres dies abans de ser assassinada, la Ivet havia presentat una denúncia contra el Diego. «Em va dir que li tenia molta por, que el Diego la seguia pel carrer, o fins a la feina, que sempre portava amagada una navalla i que un dia se l’havia col·locat a l’estómac i al coll per advertir-lo que si no estava amb ell, no estaria amb ningú. Que la mataria si se n’anava amb un altre», va recordar la Claudia a aquest diari. Poc abans d’assassinar-la, el Diego va saber que la Ivet tenia una altra parella. El dia que va ser assassinada, el 21 de març, la Ivet estava citada en un jutjat de Barcelona per declarar contra el Diego.

África

ÁfricaEl 15 d’abril, l’África, de 44 anys, va morir apunyalada pel seu exnòvio a Vilanova del Camí (Anoia), de qui feia dos mesos que pretenia separar-se, una decisió que ell no acceptava. Era mare de dos fills d’un matrimoni anterior; l’África vivia la filla. Per suportar la convivència amb el seu maltractador, mare i filla pujaven cada nit a dormir a la planta superior del domicili.

L’Antonio, el pare de l’África, va explicar aquest diari que havia advertit la seva filla quan va començar a sortir amb el Jonathan que es tractava d’un home «violent». «Però no em va fer cas, estava enamorada», va lamentar. L’África i el Jonathan van començar a sortir fa 3 o 4 anys. Amb l’inici de la relació, les visites de la dona als seus pares, que viuen a la mateixa població, van ser cada vegada menys. «Ara sabem que ell va intentar aïllar-la, tallar el vincle que tenia amb nosaltres. Però ella no ens va dir res, per no preocupar-nos», va recordar el pare, que havia mirat de prevenir-la quan va saber amb qui sortia, un home que ja havia maltractat una parella anterior. «Li vaig dir que era violent però no em va fer cas». El 15 d’abril, durant les vacances de Setmana Santa, el Jonathan va tornar a casa a les 3.30 de la matinada. Va pujar a la planta superior i va atacar amb un ganivet l’África, davant la seva filla, a qui també va intentar clavar una punyalada. 

Natalia i la seva filla

Natalia i la seva fillaEl 19 d’abril, la Natalia, de 53 anys, va ser suposadament assassinada a Lloret de Mar (la Selva) pel seu marit, Serguei Protosenya, que aquella nit també va matar la seva filla i després es va suïcidar. 

Els Mossos d’Esquadra creuen que el Serguei va atacar la seva dona i la seva filla mentre dormien. Primer va matar la filla, a qui va deixar inconscient d’un cop al cap, abans de clavar-li un ganivet. Després, va fer el mateix amb la seva dona. Finalment, va sortir a l’exterior i es va penjar pel coll d’una barana. Tots els indicis obtinguts durant la investigació apunten en aquesta direcció. Tanmateix, el fet que el Serguei fos directiu d’una empresa de gas i que el dia abans, el 18 d’abril, un altre empresari rus del mateix sector fes a Moscou el mateix –matar la seva dona i la seva filla i després suïcidar-se– ha disparat els rumors sobre el que va passar en aquesta família acabalada. 

Aquest crim no té gaire relació amb els anteriors. No consten denúncies ni antecedents de violència domèstica. La Natalia i el Serguei no s’estaven separant i, segons el seu fill, –el matrimoni tenia un altre fill que aquella nit era a França– el seu pare era incapaç de cometre aquesta massacre.

Anna, Campdevànol (21 de setembre)

Notícies relacionades

L’aïllament de la dona de Campdevànol que va precedir el seu assassinat

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

El 21 de setembre, l’Anna, de 21 anys, va ser torturada i assassinada pel seu nòvio Alberto, 16 anys més gran. L’Anna, amb família a la veïna Ripoll, no vivia a Campdevànol, però cada vegada passava més dies a casa de l’Alberto i menys a la dels seus pares, que li havien advertit que mantenien una relació tòxica de la qual havia d’escapar. L’Alberto tenia antecedents de maltractament a parelles anteriors i va ser descrit per aquestes com a gelós i controlador. L’Alberto li treia les claus a l’Anna i també el telèfon mòbil. Tallar els vincles amb els seus éssers estimats va ser la manera de sotmetre-la a poc a poc.

Entre el dilluns 19 i el dimecres 21 de setembre, l’Alberto, obsessionat amb una suposada infidelitat de l’Anna, la va sotmetre a un martiri interminable que ningú sap encara si va durar hores o dies. Després, va deixar que es dessagnés. Quan ja havia mort, la va dutxar, la va netejar, la va assecar i la va tornar a vestir. Només llavors va cridar una ambulància i va fer veure que les ferides havien sigut d’una caiguda amb bicicleta que havia patit el cap de setmana anterior. «Li dèiem que el deixés. Però quan algú està enamorat, no fa cas del que li diguin», van explicar a aquest diari les amigues de l’Anna. «No la deixava quedar amb nosaltres. I si algun dia l’Anna podia venir, ell havia de ser-hi», van explicar aquest diari.